El PSC mantindrà l'oposició dura malgrat els contactes PSOE-CiU
BarcelonaMentre el PSC intenta que CiU s'hagi de fer la foto amb el PP per aprovar els pressupostos de la Generalitat, Alfredo Pérez Rubalcaba busca la foto amb CiU. L'endemà que la federació nacionalista votés per primera vegada aquesta legislatura amb el PP la supressió de l'impost de successions i Mariano Rajoy avalés els pressupostos de Mas, cosa que permetia als socialistes catalans estendre la sospita d'un pacte entre nacionalistes i populars, l'entorn de Rubalcaba s'encarregava de fer saber mitjançant una filtració periodística que la setmana passada va sopar a la Generalitat amb Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida per mirar d'arribar a acords pel que queda de legislatura espanyola.
Una vegada més, els interessos dels socialistes catalans topen amb el PSOE. Des de Moncloa tiren pel dret ignorant l'estratègia del PSC, curtcircuitant-la o fins i tot rebentant-la. I el protagonista sempre és el mateix, Rubalcaba, que ja va jugar aquest paper anteriorment, en el pacte per l'Estatut amb CiU i oposant-se al segon tripartit. La reunió de Rubalcaba amb Mas i Duran afavoreix els interessos de CiU, que demostra que no està aïllada i que té capacitat de pacte amb diverses forces, no només amb el PP. La direcció de CiU respirava ahir satisfeta, perquè havia pogut "tapar" la primera votació amb els populars a la cambra i Oriol Pujol explicava que la federació "jugarà les seves cartes a favor de Catalunya".
Malgrat la interferència, el PSC treia ferro a la trobada, assegurant que n'havia estat informat abans que se celebrés. L'únic acord concret va ser que Rubalcaba es va comprometre quan va dir que el govern espanyol serà "flexible" en el fet que la Generalitat es pugui endeutar a llarg termini. El mateix Rubalcaba va comunicar a José Montilla la celebració del sopar i després el va informar del seu contingut. Diversos membres de la direcció del PSC consultats per aquest diari van coincidir a explicar que no han rebut cap instrucció del PSOE sobre un canvi de relacions amb CiU i que seguiran amb la política d'oposició sense concessions que practiquen al Parlament i que es visualitzarà amb l'esmena a la totalitat dels pressupostos.
El PSC va començar la legislatura facilitant la investidura d'Artur Mas, però després ha anat endurint la seva posició fins al punt de rebutjar els comptes del govern català. La derrota del 22 de maig no ha fet variar aquesta estratègia, sinó refermar-la. La prova és que Jordi Hereu també ha rebutjat acceptar algunes presidències de districte que li oferia Xavier Trias. L'objectiu dels socialistes és forçar CiU a pactar amb el PP en el nombre màxim d'institucions possible, ja sigui al Parlament, als ajuntaments o a les diputacions, per poder mantenir la dialèctica entre esquerra i dreta, convençuts que això provocarà un desgast de la federació nacionalista.
La visita de Rubalcaba a la Generalitat és justificada pel PSC per la "situació delicada" que passa el PSOE, amb un procés de primàries pel mig i un final de la legislatura agitat per la crisi. Pels socialistes, Rubalcaba busca el suport de CiU per assegurar-se una transició tranquil·la, sense ensurts parlamentaris i, sobretot, vol evitar unes eleccions anticipades que retallin encara més les seves escasses possibilitats de guanyar les eleccions generals.
A CiU li aniria molt bé una victòria de Rubalcaba sense majoria absoluta per incidir en la política espanyola. A més, el vicepresident ha mantingut sempre bones relacions amb la federació nacionalista, especialment amb Duran i Lleida. Si guanyar no és possible, com a mínim ja li va bé reforçar-lo perquè la victòria de Mariano Rajoy no sigui tan espectacular. I si pel camí, Rubalcaba traspassa Rodalies, la gestió de l'aeroport o paga el fons de competitivitat, doncs encara millor.
