Publicitat
Publicitat

Els socialistes admeten que CiU ha aconseguit canviar el rumb de la campanya

El PSC mira de girar full

"Tenien un petard i ja l'han fet explotar". D'aquesta manera resumeix un membre de la direcció del PSC el xàfec que han hagut de suportar després de votar al Congrés en contra de la reclamació del pagament de 1.450 milions a la Generalitat aquest any. D'altres no són tan complaents i reconeixen que, almenys durant uns dies, CiU ha aconseguit canviar el rumb d'una campanya que fins ara seguia el guió dissenyat per uns socialistes que partien d'una posició molt més feble del que indicaven les enquestes, a Barcelona i a altres ciutats. Del marc de les retallades i la campanya local s'ha passat al paradigma de l'enfrontament amb Madrid i al discurs nacional. La jugada convergent ha estat tan efectiva i ha tingut un ressò tan gran (tampoc han fet res diferent dels últims trenta anys) que fins i tot ha sorprès alguns candidats socialistes, que esperaven que el tràngol passés més desapercebut. Per això ara la principal preocupació és girar full tan ràpidament com sigui possible, tancar files i, en la mesura del possible, treure-hi ferro.

Barcelona i Girona

En el millor dels escenaris consideren que no hi haurà afectacions negatives més enllà de restar dos o tres dies de campanya. En el pitjor, creuen que aquest debat només pot calar en grans conurbacions com Barcelona, o ciutats en què el PSC té un perfil més catalanista, com ara Girona. En aquest cas l'argumentari indica que s'ha de ressaltar que CiU es va aliar dimarts amb el PP de Mariano Rajoy, la dreta. És exactament el que va fer Jordi Hereu: "Crec que els ciutadans de Barcelona saben discernir el que és la defensa de la ciutat d'altres operacions, fetes amb el PP, per cert". Hereu va obviar que els seus socis d'ICV-EUiA i exsocis d'ERC també hi van votar a favor.

Una de les cartes dels socialistes per tornar a posar les retallades en primer pla és la manifestació convocada per dissabte vinent. Per això, ahir, el candidat de CiU a Barcelona, Xavier Trias, va optar per un atac preventiu i va etzibar a Hereu que dissabte podria portar una pancarta en què es llegís: "Jo també impedeixo que hi hagi diners per a Catalunya". Altres candidats de la federació van seguir l'estela de Trias per treure profit de la situació. A Girona, Carles Puigdemont va titular un post al seu blog amb un explícit: "Es poden defensar els interessos dels gironins votant en contra de Catalunya?"

Fins i tot el PP

ERC, que va ser la primera a plantejar la conveniència d'una moció al Congrés per exigir el fons de competitivitat, també va furgar en la ferida i Jordi Portabella va recordar a Hereu que "no es pot ser alcalde sense una veu pròpia a Madrid", passant per alt que ha sigut així en els últims 32 anys. Fins i tot s'hi va apuntar el PP, el partit que va portar l'Estatut al Constitucional entre altres motius pel finançament, i Alicia Sánchez-Camacho va demanar la dimissió de la cúpula del PSC. ICV va guardar silenci i, en la línia de la intervenció de Núria Buenaventura al Congrés va optar per continuar amb el mantra de les retallades.

El que s'ha fet evident amb aquest capítol són les estratègies oposades dissenyades per CiU i el PSC. La federació nacionalista ha mobilitzat els seus pesos pesants pel territori per intentar imposar un relat "nacional" en aquestes eleccions per aprofitar l'onada favorable del 28-N. Dimarts ho van aconseguir. El PSC, al contrari, va decidir des d'un primer moment que ni el primer secretari, José Montilla, ni altres membres de l'executiva ni tampoc del PSOE participarien en la campanya. Era la manera de moure's en un nivell més micro, focalitzar l'atenció en els candidats i defugir els debats macro. Per això va molestar tant la inesperada intervenció d'Antoni Castells a l'Escala encara que fos per criticar l'alarmisme del Govern. CiU també ho va saber aprofitar.

Els convergents han respirat alleujats les últimes hores. Han tallat en sec la suposada remuntada d'Hereu i han donat oxigen als candidats com Puigdemont a Girona, on totes les enquestes preveuen un resultat molt ajustat. Ara bé, tots coincideixen que una campanya és molt llarga, excessiva per a alguns, i hi ha encara marge per a cops d'efecte. Zapatero ja ha dit que la veritable campanya serà la de l'última setmana. I qui arribi cansat als dies decisius pot pagar-ho molt car.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT