Publicitat
Publicitat

CiU controlarà ara les quatre diputacions després d'haver-ne demanat la supressió

El PSC es queda sense el principal instrument de política municipal

Després del 22-M, els nacionalistes governaran unes institucions discutides històricament des del catalanisme però molt suculentes pressupostàriament, cosa que les fa molt atractives.

El tronc central del catalanisme ha reclamat des de fa dècades la supressió de les diputacions. CiU, ERC i ICV ho han demanat des de sempre, tot i que el tacticisme polític els ha fet oblidar aquesta reivindicació històrica i han entrat en el joc de majories per controlar els ens provincials. Fins ara només tenien com a gran defensor el PSC, però amb la pèrdua de la de Barcelona aquest diumenge, s'obre un nou escenari.

La Diputació de Barcelona té un suculent pressupost de 661,85 milions d'euros i el seu president cobra més de 9.000 euros al mes. Els pressupostos es poden dedicar a coses tan diferents com fer una carretera o una xarxa de televisions i ràdios locals. Però totes poden tenir una gran influència sobre els municipis, que normalment van escanyats pressupostàriament.

De la Diputació de Barcelona pengen organismes diversos: el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, COMRàdio, el Consorci d'Estudis, Mediació i Conciliació a l'Administració Local (CEMICAL), El Far , la Fundació Maria Aurèlia Capmany, la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans, la Fundació Pi i Sunyer, la Fundación Democracia y Gobierno Local, l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, l'Institut del Teatre, el Museu Marítim, l'Organisme de Gestió Tributària, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, el Patronat d'Apostes, el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB)- Centre Ernest Lluch i la Xarxa Audiovisual Local, que produeix continguts per a les televisions locals. Una mena de CCMA però en clau municipal.

La llei d'ordenació territorial aprovada l'anterior legislatura pel conseller Jordi Ausàs preveia la seva conversió en consells de vegueries, per adaptar-les a la nova divisió del territori basada en la vegueria. Però el govern d'Artur Mas va congelar-ne la seva aplicació poc abans d'iniciar-se la campanya de les municipals, adduint que en temps de crisi estaria mal vist augmentar el nombre d'administracions.

Però hi ha territoris de l'Estat on ja no existeixen. Les comunitats autònomes uniprovincials van liquidar les diputacions fa molts anys, i no són pas poques: Madrid, Múrcia, la Rioja, les Balears, Navarra, Astúries i Cantàbria no tenen diputacions. En tots aquests llocs els governs autonòmics han assumit les competències de les diputacions i els ciutadans tenen un estrat administratiu menys que nosaltres. A les Canàries tampoc n'hi ha perquè tenen el seu particular sistema dels cabildos, mentre que al País Basc sí que n'hi ha, però són diputacions forals amb competències impositives i fiscals. En aquest cas, els diputats són d'elecció directa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT