Publicitat
Publicitat

PSOE DEBAT SUCCESSORI Crònica

El vicepresident privilegia la relació amb CiU en la seva visió de Catalunya, cosa que preocupa els socialistes catalans

El PSC recela de Rubalcaba

Al PSC no donen crèdit que el PSOE hagi obert el debat successori just quan José Luis Rodríguez Zapatero ha aconseguit tancar un dels acords socials amb sindicats i empresaris més importants dels últims anys. "És totalment incomprensible", diu un dirigent. Sobretot perquè s'ha fet de manera gratuïta, opinen, sense un pla definit per tancar-lo, i l'únic efecte pràctic ha estat el de desviar l'atenció sobre el que és realment important: l'èxit de concertació del president del govern. Tot i així, el nom d'Alfredo Pérez Rubalcaba està ja a sobre de la taula com a possible candidat a les pròximes eleccions generals ( El País i El Mundo ja fan enquestes preguntant per ell com a candidat), i els socialistes catalans, des d'una certa distància com a partit federat, comencen a veure com una possibilitat real que hagin d'anar als comicis del 2012 amb el nom del vicepresident primer com a cap de cartell.

D'entrada una candidatura de Rubalcaba no seria cap drama per al PSC. El vicepresident va ser clau en el procés estatutari i manté una molt bona relació amb la cúpula dels socialistes catalans, especialment amb el secretari d'Organització, José Zaragoza. "No tindríem Estatut si no hagués estat per ell", reconeixen al PSC. A les enquestes és ben valorat i no és percebut pels catalans com un espanyolista a l'estil de José Bono. L'aura d'home resolutiu i rigorós l'acompanya. A més és un home coneixedor de la realitat catalana (en privat admet que el nacionalisme català té un potencial desestabilitzador per a Espanya molt més gran que el basc), i per això cuida al màxim la relació amb CiU.

Paper secundari per al PSC
Aquest és precisament un dels problemes que li troben alguns socialistes catalans, recelosos de tot el que sigui l'esquema clàssic felipista de pactes amb els nacionalistes per apuntalar les majories al Congrés. La contrapartida, com bé coneixen al PSC, és la de reservar un paper secundari als socialistes catalans (per no dir de simple minyona) en la política catalana. "Ja sabem massa què és això", diuen.

L'ànima del PSC continua sent zapaterista, tot i que el mateix José Montilla va admetre que episodis com el de la negociació del finançament van provocar un gran desgast al PSC, que no ha pogut exhibir els guanys que suposava tenir un govern amic a Madrid. També el llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, s'havia mostrat crític amb la política econòmica del govern espanyol abans del mes de maig passat, quan Europa va forçar el gir reformista de Zapatero. El PSC sempre ha tingut una posició molt lleial i ha defensat a totes les doloroses reformes empreses pel govern, cosa que no han fet amb el mateix èmfasi altres federacions del PSOE. De fet, barons com l'extremeny Guillermo Fernández-Vara no se n'amaga i demana obertament que Zapatero digui abans de les municipals que no es presentarà a la reelecció. Per ells, la candidatura de Rubalcaba és una mena de salconduit per evitar una victòria del PP. I Zapatero un llast massa pesant.

El paper de Chacón
El PSC, però, es resisteix a entrar en aquest joc. En part perquè ja n'ha pagat la factura i sap que les municipals aquí es juguen en un altre frame , el de l'onada convergent, més que l'amenaça del PP. Per això s'han autoimposat molta prudència, i fins i tot es resisteixen a admetre que Zapatero estigui mort políticament. "Les coses poden canviar molt en sis mesos", afirmen. La consigna, però, és mantenir un mutisme absolut sobre aquesta qüestió. Més quan alguns mitjans també col·loquen Carme Chacón en la cursa successòria i l'enfronten a Rubalcaba (quan la ministra no ha obert la boca, i si ho fa és per expressar la seva absoluta lleialtat a Zapatero).

En tot cas per al PSC el problema no és tant qui serà el pròxim candidat a les generals sinó quin rumb prendrà el PSOE si es produeix la tan anunciada derrota electoral. Rubalcaba pot ser una estació intermèdia per arribar a un relleu al capdamunt del partit. És aquí on previsiblement s'haurà de plantar cara i defensar un altre cop els plantejaments federals juntament amb les restes del zapaterisme. Però aquesta batalla encara és molt llunyana. I el resultat, molt incert.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT