El primer secretari del PSC no ha de ser necessàriament el candidat socialista a la presidència de la Generalitat. En algunes ocasions ha coincidit, com en el cas de José Montilla o Raimon Obiols, però en altres no, com en el cas de Pasqual Maragall, que era president del PSC. I Joaquim Nadal, quan es va presentar de candidat el 1995, no era ni primer secretari ni president. Separar les dues coses és una possibilitat que valoren alguns dirigents del PSC per quadrar el trencaclosques que s'ha obert amb la successió de José Montilla, que deixarà la primera secretaria en el congrés de l'octubre.
Aquests dirigents, entre els quals hi ha bona part de la direcció actual, defensen que en el congrés de l'octubre el partit s'ha de limitar a escollir el primer secretari i el president, a més de la nova executiva, i ajornar per a més endavant l'elecció del candidat per a les eleccions del 2014. L'argument és que tot just estem al començament de la legislatura i que queda molt de temps per poder escollir la persona que s'haurà d'enfrontar a Artur Mas el 2014. Fer-ho ara, asseguren, seria "precipitat". Aquesta opció facilitaria l'elecció de Miquel Iceta com a primer secretari si finalment optés al càrrec, cosa que encara no ha fet oficial, tot i que ha mantingut nombroses reunions amb alcaldes i dirigents territorials per sondejar el suport que tindria.
Els contraris a separar el càrrec de primer secretari de la figura del candidat addueixen que les bicefàlies no són bones, que acaben generant contradiccions i enfrontaments, com va passar entre Montilla i Maragall. Un altre argument que esgrimeixen és que el PSC necessita visualitzar com més aviat millor la seva alternativa de país, i aquesta alternativa necessita un lideratge. Però sembla que la tesi que s'acabarà imposant és la d'ajornar l'elecció del candidat per a més endavant, passades fins i tot les generals de l'any que ve, per veure com queda configurat el mapa estatal, que probablement serà de color blau i amb el PSOE a l'oposició. L'elecció del candidat socialista es podria fer en un congrés extraordinari, per donar-li relleu, o amb una simple convenció electoral del partit. En tot cas, ara no és el moment.
Ara la direcció del PSC té un altre problema, que és intentar posar ordre als nombrosos col·lectius crítics que estan apareixent a les xarxes socials o que s'estan remusculant, com Nou Cicle. Avui el partit afronta un consell nacional en el qual s'ha d'aprovar la data del congrés i, en principi, el reglament que tindrà. El debat sobre noms quedarà aparcat, però hi haurà diverses intervencions de consellers nacionals representants de sectors crítics -com #congrésdesdebaix o +PSC- que demanaran un congrés més obert i més participatiu, i això es concretaria amb més delegats. En una carta conjunta a la direcció han arribat a demanar fins a 2.000 delegats, una xifra que és difícil que la direcció accepti, tot i que està disposada a ampliar el nombre, com a gest de cara als crítics. Els crítics també volen que avui no s'aprovi el reglament, sinó només una proposta que després s'hauria d'enviar als militants perquè la puguin esmenar i que finalment s'hauria d'aprovar definitivament en un altre consell nacional. En aquest punt la direcció es mostra més reticent, perquè considera que per modificar el procés d'elaboració del reglament caldria modificar abans els estatuts, i això només es pot fer en un congrés.
A més de l'informe de Montilla, avui també s'entregarà la ponència del congrés, que proposa un gir ecologista del partit, tal com va avançar l'ARA. La direcció ha acceptat algunes esmenes de membres de l'executiva i també dels sectors crítics, concretament de +PSC. Segons un comunicat d'aquest col·lectiu, la ponència marc ha acceptat algunes de les propostes més genèriques, però ha rebutjat la més reformista, la que proposava eliminar el poder territorial equiparant-lo al sectorial. De tota manera, aquest col·lectiu mantindrà les propostes rebutjades com a esmenes al congrés. Una altra de les propostes rebutjades és la limitació de l'exercici dels càrrecs orgànics i institucionals a dos mandats.
Cursos per parlar per telèfon
Els crítics es mostren especialment ofesos amb un fragment de la ponència en què es proposa diferenciar la formació dels dirigents de la dels voluntaris, especialment perquè per a aquests últims la formació es limita a "argumentaris" o a "cursos de com parlar per telèfon". En el seu comunicat asseguren: "Ens sembla ofensiu i significatiu d'una manera d'entendre la militància que cal combatre". Tot i així, els autors de la ponència marc han rebutjat modificar-ho.
Entre les esmenes acceptades hi ha la de "modificar l'estructura i la cultura organitzativa del partit per millorar la implicació dels seus afiliats" o "impulsar la participació directa i transparent de la militància en la presa de decisions". Malgrat tot, el balanç que fa +PSC és moderadament positiu perquè algunes de les seves propostes s'han acceptat, però volen que es garanteixi que els canvis que proposen "s'acabaran duent a terme i no quedaran en no-res, com tantes altres resolucions". Estan escaldats.
