Publicitat
Publicitat

SOCIALISTES ACLARINT EL RUMB

Francesc Vallès: "El PSC s'hauria d'integrar encara Més en el PSOE"

Vell paradigma "El peix al cove és un mètode obsolet" Finançament "Si es tracta de fer complir una llei el PSC estarà amb l'Estatut" Socialisme català "Hem de ser un partit federador d'Espanya, i més quan el debat és viu al PSOE"

El retorn del paradigma del peix al cove deixa el PSC en una posició incòmoda. Per una banda ha de facilitar la relació entre els governs català i espanyol, i alhora fer oposició al Parlament. Des de Madrid, Francesc Vallès entra a fons en el debat precongressual defensant que la solució per a aquesta quadratura del cercle no és el grup propi sinó la contrària: més integració en els òrgans de direcció del PSOE.

Hem tornat al peix al cove?

Crec que sí, però és un mètode que s'ha demostrat fracassat en el passat. És viure en el greuge històric permanent, recollir quatre coses, tornar cap aquí i explicar molt més del que has aconseguit. Però aquesta vegada ha estat com posar aigua en un cistell.

Però si Mas treu poc no és culpa de Zapatero?

Mas hi va anar poc preparat, no tenia els deutes fets. Quina estratègia estan seguint? Magnifiquen els problemes que tenen per justificar després les decisions que prenen.

Però va aconseguir els diners de la disposició addicional tercera.

El deute dels 759 milions d'euros ja estava reconegut, ja estava lligat.

Després van sortir en tromba tot de presidents autonòmics, també del PSOE, denunciant un suposat tracte de favor a Catalunya... Això també forma part del vell paradigma del peix al cove?

És la vella escenificació de CiU, de fer de Braveheart quan va a Madrid.

O sigui, la culpa és de CiU?

De plantejament sí, només calia veure com s'havia enfocat la reunió, amb l'objectiu d'aconseguir més endeutament. Però és que la Generalitat ja tenia aquesta capacitat d'endeutament. En cap cas és un privilegi. És més, crec que Mas va marxar escaldat de Madrid.

Què hauria hagut de passar perquè anés bé?

El gran problema de CiU és que no tenen un projecte de país, no saben què han de fer. Molts dels consellers no tenen el país al cap ni hi ha una estratègia clara.

Un president socialista, què hauria aconseguit?

Per exemple el nou sistema de finançament que CiU no va votar.

Em referia a la reunió de l'altre dia.

Aquesta era una reunió de caràcter institucional, que es fa amb tots els presidents acabats d'investir, que s'ha volgut vendre com una reunió de treball. I l'únic que s'ha obtingut són coses que ja havien estat tractades i debatudes per l'anterior Govern. No hi ha hagut novetats, només serrells de coses pendents.

Hi ha una cosa que no van aconseguir ni el president Mas ni el president Montilla: la dotació del fons de competitivitat del nou sistema de finançament.

Doncs aquí es veurà la força del govern de la Generalitat.

Però vostès són al govern espanyol.

Per això, un altre error en el plantejament de la reunió és que no ens van tenir en compte.

És evident que al PSOE li interessa el suport de CiU a Madrid...

Cal recordar que CiU, abans d'aquest viratge en 24 hores, li havia dit de tot, a Zapatero, havia reclamat eleccions anticipades, havia demanat al PNB que no votés els pressupostos... Entenc i respecto la voluntat del govern espanyol i del PSOE d'ampliar les aliances, però sabem que en els moments de màxima dificultat qui va treure les castanyes del foc van ser el PNB i CC.

Com viu el PSC aquest nou escenari al Congrés dels Diputats?

El PSC voldrà ser-hi present. Una cosa són els 10 diputats de CiU i una altra els 25 del PSC. I la meva missió al Congrés és aconseguir, i ara més que mai, la visualització de la tasca que fan els nostres 25 diputats.

Per al PSOE és evident que pactar amb CiU té poc desgast...

CiU no ha votat cap investidura de Zapatero, com sí que va fer amb les d'Aznar, ni cap pressupost. Jo no sé si això és una imatge de partit moderat, i si l'havien tingut els últims anys ha anat perdent plomes. Hi ha hagut actituds que molts històrics del PSOE no reconeixien.

CiU ha canviat. És més sobiranista que abans.

Sí, en principi sí. I això provocarà tensions entre Mas i Duran i Lleida.

Com han caigut les declaracions de Jordi Pujol a Madrid?

No han provocat gaires comentaris, però expliquen l'evolució cap a posicions sobiranistes de CiU. Per tant, la imatge romàntica de partit moderat, que contribueix a la governabilitat, CiU l'ha perdut. I al PSOE se n'han adonat, d'això.

El PSOE i el PSC van viure episodis de molta tensió quan governava el tripartit. Com ha canviat la situació ara?

Tenim 25 diputats, el tercer grup de la cambra, 13 portaveus sectorials. Segurament ara haurem d'estar més tensos, professionalitzar més la nostra tasca per fer més visible el que estem fent. Aquesta és una de les meves obsessions.

I com s'aconsegueix això?

Doncs explicant més allò que fem des dels llocs de decisió.

I això no es visualitzaria millor amb un grup propi?

Fixi's que per mi el que fa falta és més integració del PSC en el PSOE. El PSC ha de ser un partit federador d'Espanya, començant pel PSOE. Això vol dir impulsar i liderar el discurs federal d'Espanya des de dins del PSOE. I en un moment en què el PSOE pot tenir dificultats internes sobre la definició del model territorial encara és més necessari.

Aquest serà un del temes estrella del pròxim congrés...

Sí, i jo tinc una posició clara. Per mi la influència en el PSOE no implica la confrontació, sinó la integració. El PSC ha de ser dins del PSOE, ser-hi molt més present.

I com ho podrien fer, això?

Primer nosaltres hem de tenir un model clar i després a través de més presència en la direcció federal del PSOE. El PSC, per exemple, ha construït el discurs del PSOE sobre immigració. I al PSOE hi ha molts federalistes que no saben que ho són. Zapatero ja va fer l'intent en la seva aposta per l'Espanya plural, que va quedar estroncat pel debat estatutari i ara s'ha de recuperar.

No hi ha perill d'involució al PSOE quan marxi Zapatero?

No. El que passa és que el PSOE de vegades ha estat acomplexat; ha fet les coses, però a l'hora de defensar-les ha semblat que no ho feia amb prou fermesa. Com ha passat amb l'ús de les llengües al Senat.

Torno al finançament. Què faran si CiU els demana ajuda perquè el govern doti el fons de competitivitat?

Si es tracta de donar compliment a una llei el PSC estarà amb l'Estatut. I en aquest cas ens haurem de posar d'acord en la interpretació de la llei. El president Montilla, amb l'Estatut i sobretot amb el nou sistema de finançament, va aconseguir dibuixar unes regles del joc per als pròxims 10 o 15 anys. I és frustrant veure que CiU torna als vells esquemes, de poca implicació, d'anar només a cobrar els peixos. Però cada cop serà més difícil perquè el peix al cove és una metodologia obsoleta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT