MADRIDEl líder del PP basc, Antonio Basagoiti, s'atreveix des de fa poc temps a fer breus declaracions en euskera. És un bon símptoma per a la plena normalitat d'una llengua sovint massa masegada políticament. Ahir a la seu de la Real Academia Española (RAE) polítics bascos de tots els colors van assistir al primer homenatge d'aquesta institució a la llengua basca. Va servir també per recordar el desaparegut filòleg Henrike Knörr Borràs.
L'acte tenia, d'entrada, un aire acadèmic. Però la presidenta del Parlament de Vitòria, Arantza Quiroga, i els governs basc i espanyol no es van saber estar de vincular llengua i política. El neguit per les eleccions autonòmiques de l'any que ve és notable. Les enquestes pronostiquen una victòria del PNB i uns bons resultats d'Amaiur, la marca electoral en la que s'ha refugiat l'esquerra abertzale a l'espera de ser legalitzada. De moment, ahir els nacionalistes s'ho miraven tot des de la primera fila del públic. Sense intervenir.
Quiroga, del PP, va fer un discurs ideològic, però intentant que no es notés. "Cal protegir l'euskera i la millor manera de fer-ho és allunyant-lo de la política, tornant-lo a la societat i persuadint des de dins", va afirmar. La presidenta de la cambra de Vitòria no va acabar d'explicar, però, com casa aquest pantejament pretesament neutre amb l'ofensiva del seu partit, que ha fet de la immersió lingüística a l'escola catalana una arma política, com a mínim des de Madrid. Tampoc va aclarir qui havia segrestat la llengua si ara cal "tornar-la" a la ciutadania.
Populars i abertzales
La consellera basca de Cultura, Blanca Urgell, no va poder assistir a l'homenatge per problemes amb el vol. El seu discurs el va llegir la directora general de l'Institut Basc Etxepare, Aizpea Goenaga. "A Euskadi, ara que ha callat la violència volem parlar, però parlar entre tots, i que les llengües ens uneixin, que serveixin per expressar sentiments, per treballar, per conviure", eren les seves paraules. L'escoltaven el responsable de Justícia del PP, Iñaki Oyarzabal, i el diputat d'Amaiur al Congrés, Jon Iñarritu, d'Aralar, una formació que sempre s'ha desmarcat d'ETA.
En presència del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, la representant del govern basc -del PSE- reclamava gestos concrets a l'Estat. Per exemple, que a Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) s'hi puguin "sentir les llengües cooficials a tot el territori espanyol". El ministre somreia. Ningú va recordar les intencions manifestes del PP de suprimir la possibilitat de parlar en català, euskera i gallec al Senat, un mínim de pluralisme que ja fa arrufar el nas a la dreta espanyola. Wert es va limitar a parlar de les llengües com a "element de concòrdia" en temps de "greus dificultats".
Presència de l'IEC
A l'acte hi va assistir un representant de la Secció Filològica de l'IEC i del seu equivalent gallec. Joan Argenter va assegurar que la diversitat lingüística ja no és percebuda com "una amenaça a la unitat política, com una trava per a projectes polítics compartits". Presidint la sala, un retrat de Felip V, que va aprovar la constitució de la RAE l'octubre del 1714, un any fatídic per als anhels nacionals de Catalunya.
Ahir, com a mínim, unes paraules en basc van ressonar per primer cop en una sala revestida d'història.
