Un tuitaire recordava ahir que la primera Constitució es va fer amb uns polítics atemorits pel soroll de sabres i ara l'han reformat uns altres polítics atemorits pel soroll dels mercats. Precisament, un dels autors de la primera, amic dels sabres, Manuel Fraga, anunciava ahir la seva retirada política, potser en veure satisfet que els dos partits que representen Espanya s'havien unit per expulsar del consens constitucional els nacionalistes, en aquest cas catalans. Els bascos ja se'n van autoexcloure el 1978 rebutjant la Constitució en referèndum. PNB i CiU no van votar ahir el text, però, en el cas dels nacionalistes catalans, es pot considerar una expulsió pel pacte PSOE-PP. El resultat, com explicava ahir Josep Sánchez Llibre des de la tribuna d'oradors del Congrés, és que "la Constitució del segle XXI serà més dèbil que la Constitució del segle XX". La reforma de la Constitució aprovada ahir ha rebut nou vots menys que el text que es va aprovar el 1978. Va obtenir el suport de 316 diputats, davant dels 325 que va aconseguir la del 31 d'octubre del 1978. En aquell moment van ser cinc els diputats que no van votar, i ahir van ser 29. "El que comença malament, acaba malament", va explicar Josep Antoni Duran i Lleida. Per la seva banda, ERC i ICV van abandonar els seus escons abans de la votació en senyal de protesta, i només es van quedar a l'hemicicle els diputats catalans del PSC i del PP.
El resultat va ser que el consens constitucionalista va perdent adeptes a Catalunya, mentre que hi creix el sobiranisme. L'exclusió intencionada de CiU del marc constitucional, sumada a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, pot accelerar una desafecció ja existent a Catalunya envers Espanya. Només faltava una resolució del TSJC, coneguda ahir, donant dos mesos de termini al Govern perquè apliqui la sentència del Suprem que convertia el castellà en llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i es carregava la immersió, per constatar la involució autonòmica que està vivint Catalunya, sense precedents fins ara.
De tot l'arc parlamentari català, només continuen dins el marc constitucional el PP català, completament dissolt dins el seu homòleg estatal, i el PSC, que una vegada més no ha pogut o no ha volgut visualitzar la seva posició, més enllà d'una simple incomoditat que ha acabat aigualida dins la disciplina del PSOE.
La federació descarta plenament qualsevol millora durant el tràmit final del Senat la setmana que ve. I, un cop consumada la reforma constitucional, esperarà el resultat de les generals per veure si té alguna possibilitat d'influència si cap partit no obté majoria absoluta. Però en el cas que es produís, tampoc hi ha cap garantia. La sensació que impregna la direcció de la federació nacionalista és que l'entesa entre el PSOE i el PP, un cop s'ha vist que ha reeixit, es podria repetir en altres qüestions d'estat, com una llei electoral que precisament minoritzi el paper dels nacionalistes a les Corts. O una llei per posar "sostre definitiu" a l'autogovern, que tant veus socialistes com populars demanen.
Davant aquest escenari d'involució, la Generalitat dóna per tancada la via del peix al cove i activarà l'estratègia del que Artur Mas anomena la transició nacional. Fonts del Govern van explicar a l'ARA: "El que ha passat ratifica i ens dóna més arguments per accelerar la transició nacional amb el pacte fiscal com a primer esglaó". El Govern confia a arribar a un bon acord a la comissió parlamentària del concert econòmic, sobretot amb els partits "sense dependències estatals" i presentar-lo fent un front comú a Madrid. Però tot dependrà de la força política que tinguin aquests grups polítics al Congrés. Si no prospera la negociació, només quedarà la via de la consulta, una possibilitat que Mas no ha descartat si les portes de Madrid es tanquen. I des d'ahir estan tancades amb pany i clau.
