Publicitat
Publicitat

AUTONÒMIQUES LA MAREA BLAVA S'ATURA

Els socialistes perden per primera vegada les eleccions però podran governar amb IU

El PSOE aguanta a Andalusia i farà de mur a Rajoy

El PSOE andalús és alguna cosa més que un partit polític. És part arrelada, arreladíssima, al paisatge de la comunitat autonòma amb més ciutadans de l'Estat. Contra tot pronòstic, la tornarà a governar tot i que ahir, per primera vegada des del 1982, va perdre les autonòmiques. "Aquest partit s'envalenteix els moments difícils", va dir el seu líder, José Antonio Griñán.

L'esquema de la victòria amarga de José María Aznar el 1996 el va tornar a patir ahir en primera persona Javier Arenas, que intentava arribar a la presidència de la Junta per quarta vegada. El triomf d'ahir va ser "històric", com deien els populars, però va tenir aroma de fracàs. El PP va aconseguir 50 diputats, tres més que fa quatre anys, però lluny de la majoria absoluta, que és de 55. De fet, els populars -més a Madrid que a Sevilla- estaven convençuts de tenir una majoria còmoda per poder governar. Quan a les vuit del vespre el sondeig de Canal Sur els va donar entre 52 i 55 escons, alguns càrrecs electes de la dreta es van permetre penjar a Twitter #noalamanipulaciócanalsur.

Però el correctiu de les urnes al socialisme governamental va ser sever. Van passar dels 56 escons del 2008 a 47. El 31% d'atur i els casos de corrupció a l'administració pública, com els ERO fraudulents, els han acabat passant factura, tot i que els andalusos els donen una altra oportunitat. Si vol tornar a ser president, Griñán haurà de pactar amb Esquerra Unida, la gran triomfadora de la nit: va duplicar els resultats de fa quatre anys, de 6 a 12 escons. Ningú dubta que l'acord entre les dues formacions es produirà. El candidat socialista ja va prometre ahir a la nit que buscarà un "govern estable" i que això suposa "diàleg".

Ara cal veure si aquesta aliança progressista s'amplia a Extremadura i acaba en una moció de censura al popular José Antonio Monago, com ja apuntaven alguns analistes polítics. En un escenari sense pràcticament poder institucional enlloc de l'Estat, el PSOE aprofitarà el sud d'Espanya com a plataforma de rellançament i com a gran dic de contenció a les polítiques de Madrid.

Sevilla i Màlaga, les claus

Els resultats del PSOE, que va aguantar el xàfec que preveien totes les enquestes, van ser fruit d'una treballada campanya per consolidar el suport als seus principals graners de vot i aconseguir la desmobilització de la dreta allà on és més forta: a les zones del litoral i a les capitals de província. I se'n va sortir.

El PP no va millorar els resultats a la demarcació de Màlaga, on esperava tenir una forta empenta electoral. A més, en aquesta ocasió hi havia un diputat més en joc, que va acabar al cistell d'IU. L'altra clau geogràfica de la nit va ser Sevilla, l'única província on van guanyar els socialistes en escons. La dada és especialment significativa per dues raons. La primera, perquè l'esquerra va perdre l'any passat l'alcaldia que va guanyar el popular Juan Ignacio Zoido. Ara l'alcalde, molt amic de Javier Arenas, era el cap de llista per a aquesta demarcació. La segona gran raó és que el PSOE sevillà viu una profunda crisi interna des que el secretari general, José Antonio Viera, va dimitir per l'aposta que va fer la direcció del partit a Andalusia per Carme Chacón en el 38è congrés.

Un cop més, la feina silenciosa de l'exvicepresident Alfonso Guerra, lluny dels focus, ha estat important. La derrota sevillana també és un nou cop al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a pocs dies d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Montoro, que ahir va fer costat a Arenas amb cara de circumstàncies, va ser el candidat del PP per la província a les eleccions del 20-N tot i que és de Jaén. PP i PSOE van empatar a Huelva, la terra de la ministra d'Ocupació, Fátima Bánez, un dels llocs més castigats per l'atur. Els resultats d'ahir reforcen els sindicats i l'esquerra política de cara a la vaga general de dijous.

El vot del 20-N s'esmuny

Per entendre la victòria amarga, insuficient, d'Arenas cal tenir en compte que el PP no va ser capaç de retenir el votant que va donar suport massivament a Rajoy el 20-N, enfadat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Els dies anteriors, i ahir mateix, era evident als carrers de Sevilla que no hi havia una onada d'il·lusió pel canvi. La sensació era que hi hauria una alternança tranquil·la, resignada. Però Andalusia seguirà sent l'única autonomia que només ha conegut executius del mateix color polític.

Finalment, la participació no va ser determinant per decantar la balança. Van votar el 60,84% dels ciutadans, deu punts per sota d'ara fa quatre anys quan els comicis van coincidir amb unes generals. L'any 1990, quan les autonòmiques també van anar per lliure, la participació va ser del 54,72% i va guanyar el PSOE. Ningú podrà retreure ara a Griñán que assumís el risc de jugar-se-la sense el paraigua d'uns comicis espanyols.

A partir d'ara s'obre un escenari que gairebé ningú preveia, dins i fora dels partits polítics.

Primer gran enigma: el futur de Javier Arenas. Des del balcó de la seva seu -on no va deixar entrar els mitjans de comunicació autonòmics per falta d'espai- va prometre que exercirà "el lideratge des de la humilitat" com a nova primera força del Parlament andalús. Tot i els esforços per posar l'accent en el fet innegable que, per primera vegada, els conservadors havien sobrepassat els socialistes, el cert és que a la seu del PP no es podia dissimular la frustració per la incapacitat de poder transformar els resultats en "majoria de govern".

Al PSOE, les eleccions reforcen Griñán com a contrapès intern a Alfredo Pérez Rubalcaba. A la foto, però no hi va faltar ahir l'expresident Manuel Chaves. Ara toca curar ferides. Ni UPyD ni el Partit Andalusista seran al nou Parlament que els andalusos van triar ahir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT