Publicitat
Publicitat

PRECAMPANYA ELECTORAL

El PP manté l'avantatge de deu punts sobre els socialistes tot i l'anunci de la retirada del president

El PSOE post-Zapatero no aixeca el vol

José Blanco, l'home que controla l'aparell del PSOE, estava convençut que fer públic l'adéu de Zapatero un any abans de les eleccions seria un revulsiu. L'última enquesta del CIS demostra que no és així.

Els socialistes no aixequen el cap. Si avui es fessin eleccions generals, el PP guanyaria per 10,4 punts el PSOE. Ho assegura el baròmetre del mes d'abril que va fer públic ahir el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), realitzat entre l'1 i el 8 d'aquest mes. El dia 2 el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que no seria el candidat del seu partit el 2012, però la decisió ha tingut un efecte mobilitzador zero.

De fet, l'enquesta consolida la tendència a la baixa de les expectatives electorals socialistes i la solidesa de la intenció de vot a la dreta. Al mes de gener, un 34% dels enquestats s'inclinaven pel PSOE mentre que un 44,1% apostaven pel PP. Ara els dos grans partits espanyols baixen lleugerament però la devallada és més pronunciada en el primer cas, cosa que fa que la diferència a favor del partit de Mariano Rajoy augmenti: 33,4% per al PSOE, 43,8 per al PP. CiU també retrocedeix, del 3,9 al 3,5%, i en canvi ERC puja 5 dècimes, del 0,8% a l'1,3%.

Els partits saben que una enquesta és la fotografia d'un moment molt concret i que, per tant, només té valor si s'analitza en perspectiva. Les últimes dades demostren que, des de l'abril de l'any passat, el PSOE està en caiguda lliure, després d'una tímida recuperació. Al mes de maig, però, Zapatero es va veure obligat per Brussel·les a aprovar un dràstic i impopular paquet de mesures antidèficit que van tornar a afeblir les esperances de recuperar l'electorat perdut del 2008. Avui, més d'un 10% dels que aleshores els van votar ja admeten que no ho farien i el malestar a les seves bases és evident.

El futur no convenç

Des de l'anunci de retirada de ZP, el postzapeterisme funciona a tota màquina, si bé el procés de primàries començarà oficialment el dia 28 de maig. A les files del PP sovint es fa l'acudit que el substitut de Zapatero serà Mariano Rajoy i ara, per primera vegada en un baròmetre del CIS, el líder de l'oposició supera en nota el president del del govern espanyol, tot i que és per 5 centèssimes i que els dos estan lluny de l'aprovat. Però en la nova etapa, les mirades se centren en la valoració que els ciutadans fan dels que estan cridats, de moment, a lluitar per ser el cap de cartell socialista: el vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba i la ministra de Defensa, Carme Chacón.

D'entrada, tots dos treuen més bona nota que Rajoy: 4,72 Rubalcaba i 4,55 Chacón. La possible candidata del PSC és l'única que millora respecte al mes de gener i manté una tendència constant a l'alça des de l'octubre passat. En canvi, el titular del departament d'Interior retrocedeix una mica. Ahir va assegurar que aquest fet no l'"incomoda" i va atribuir-ho a l'ofensiva de la dreta contra ell en temes com el cas Faisán. Pérez Rubalcaba supera Carme Chacón entre els que asseguren que a les últimes eleccions van votar el seu partit o a CiU. En canvi, la ministra és més ben valorada que el vicepresident pels electors del PP. Això confirma una de les tesis que tenen clares a Ferraz: Rubalcaba és capaç de mobilitzar molt més l'electorat socialista militant però, en canvi, allunyaria els sectors més centristes, els que tant poden votar PSOE com PP. El perfil polític de Chacón, cada cop més allunyada del seu partit a Catalunya, permetria atraure el vot menys ideologitzat.

La lletra menuda de l'enquesta aporta dues conclusions que haurà de tenir molt presents el candidat del postzapaterisme. La primera és que els ciutadans perceben el PSOE com el partit més dividit i amb més conflictivitat interna, una percepció que les primàries poden aguditzar encara més. En canvi, el PP té el trist honor de ser el partit que els ciutadans indentifiquen més, segons el CIS, amb els casos de corrupció política.

La segona conclusió és positiva per als socialistes. El gruix dels espanyols (més del 60%) es consideren de centreesquerra, un espai que la majoria dels enquestats identifica amb les idees socialistes. Ara bé, la realitat és que més de la meitat de la població considera que la gestió de l'executiu espanyol és dolenta o molt dolenta i més de tres quartes parts desconfien del president espanyol. Uns percentatges molt similars, per cert, als que desperta l'escassa confiança cap a Rajoy.

Duran lidera però suspèn

El pessimisme pels problemes econòmics es manté i l'atur torna a liderar el rànquing de les preocupacions de la gent. Això, combinat amb el descrèdit de la classe política -que es consolida com el tercer maldecap ciutadà-, explica que un 13% ja admetin que no tenen intenció d'anar a votar o que la meitat dels enquestats assegurin que no parlen de política amb amics i familiars mai o només en comptades ocasions.

La desafecció té arguments en què es pot arrelar. Un exemple: mentre l'agenda política i mediàtica de Madrid gira sobre la prohibició de les candidaures de l'esquerra abertzale o la fugida de l'etarra Troitiño, només el 5,7% dels espanyols diuen que ETA els capfica.

De nou, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, torna a ser el líder polític més ben valorat, si bé baixa respecte al gener i es queda amb un 4,17. El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, obté un 2,70. Rosa Díez, d'UPyD, es manté per sobre de Zapatero i Rajoy i va consolidant un tercer espai polític a l'Espanya del postzapaterisme, la de Chacón o Rubalcaba.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT