Pagesos amb seguretat privada

BARCELONA.A les portes de la temporada de reg als camps de fruita i comptant ja els dies per a la recollida, una quarantena de pagesos de l'Alt Empordà s'han decidit a fer un pas més en la defensa dels seus terrenys per no jugar-se les collites ni exposar-se a haver de repetir grans inversions en maquinària. Davant l'evidència que els robatoris al camp són cada cop més freqüents i que els controls policials no poden abastar una àrea tan oberta com els camps, han optat per la seguretat privada.

A partir de mitjans de la setmana que ve, una parella de guardes patrullarà armada durant les nits pels camps de l'Armentera i Ventalló per dissuadir els intrusos. Una mesura pionera que servirà per ampliar el ventall de funcions dels guardes de camp, uns serveis acreditats pel ministeri de l'Interior destinats a protegir -a demanda d'ens públics o privats i de particulars- determinats àmbits rurals. Poden fer ús d'armes de foc llargues, com ara rifles (també de curtes, però amb un permís específic). Les més habituals en aquest àmbit són els rifles de repetició, que permeten els dos o tres trets d'avís sense deixar el vigilant sense munició.

En aquesta zona de l'Alt Empordà, els productors han fet números i no estan disposats a quedar-se de braços plegats. Tenen clar que prefereixen pagar els 500 euros per barba que els costarà la seguretat nocturna entre els mesos de maig i setembre que no pas exposar-se a patir més furts com els dels últims dies. El portaveu d'aquests pagesos, Narcís Poch, explica que la successió de robatoris als camps quan encara no havia engegat la temporada forta de feina -i de presència de més maquinària a l'exterior- ha estat el fet determinant que els ha portat a protegir-se. El robatori d'un motor dièsel dels que utilitzen per bombar l'aigua de reg -el tercer que roben al mateix pagès en només dos anys- va ser clau perquè es comencessin a organitzar. L'últim exemple d'aquest tipus de furts a la zona el van viure la nit de diumenge a dilluns quan va desaparèixer un altre motor del mateix tipus, amb un cost aproximat de 4.500 euros, però més nou. De fet, el seu propietari encara no n'havia ni rebut la factura. Més enllà de l'anècdota, aquests professionals denuncien constants robatoris d'eines i maquinària, però també de gasoil, tractors i, fins i tot, parts de la collita o bestiar.

Les xifres parlen soles: durant el 2010 es van registrar prop de 4.600 delictes relacionats amb els robatoris i els danys al camp, cosa que representa un increment del 13,5% respecte a l'any anterior. I el 2011 ha començat més fort. Només en els dos primers mesos de l'any ja es van denunciar 883 delictes d'aquesta tipologia.

Maquinària i eines, exposades

Tot i que durant els mesos de primavera i estiu els Mossos d'Esquadra intensifiquen la seva presència a les zones agrícoles, aquests productors organitzats de l'Empordà prefereixen evitar-se ensurts i, de moment, ja han aconseguit que molts companys d'arreu del territori es plantegin seguir els seus passos. O, si més no, que treguin la calculadora per fer números: "En funció de l'època -apunta Poch-, "hi pot haver maquinària i eines molt costoses a l'aire lliure, exposades als robatoris, i si et prenen alguna màquina, a més d'obligar-te a reposar-la, poden deixar-te sense collita". És per això que assegura que, encara que no tenen garanties que la seguretat privada funcioni, tindran "una mica més de guanyat" del que tenien fins ara. Tot i així, la reacció al sector no és unànime i el vicepresident del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Pere Rubirola, ja explicava ahir a l'ARA que el camí de la seguretat privada "és una equivocació". "El que cal és exigir més eficiència als Mossos d'Esquadra -diu-. Ja paguem impostos per a la seguretat i obrir alternatives privades és relaxar la pressió en les forces policials". Des d'Unió de Pagesos, en canvi, el suport a aquesta iniciativa és incondicional. El seu delegat a l'Alt Empordà, Antoni Casademont, està convençut que "els pagesos s'han de protegir d'una manera o altra".

Rubirola incideix en la importància d'intensificar els esforços policials en els circuits de venda dels productes robats: "Són més abastables que la immensa superfície del camp, on pràcticament faria falta un mosso d'esquadra a cada arbre per plantar cara als furts".

La lluita contra els robatoris, els furts i els danys en l'àmbit rural és, de fet, una de les prioritats que es va marcar el Govern, tal com van evidenciar el conseller d'Interior, Felip Puig, i el d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, amb la presentació del programa operatiu específic (POE) del món rural que estreny la col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i el cos d'Agents Rurals. Aquest programa es fixa l'objectiu de reduir i prevenir els fets delictius amb més incidència en les zones rurals i evitar, d'aquesta manera, que continuï la tendència a l'alça d'aquests delictes.

Més amenaçats

Vistes les xifres i el nivell d'incidència que pot tenir un sol robatori per al conjunt de la campanya per a cada pagès o ramader, el director general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Miquel Molins, troba comprensible que alguns treballadors del camp busquin una protecció extra en la seguretat privada perquè, en els últims dos anys i amb el context de la crisi econòmica, "s'han disparat les amenaces per a aquests sectors, que treballen en espais molt oberts i difícils de protegir".

No obstant això, destaca l'increment de la presència policial coincidint amb la temporada de la fruita i el pes del POE per revertir una situació "que pot ser tràgica per als pagesos, a qui s'exigeix dobles inversions per reposar el material i s'exposa a perdre collites".