El País Valencià alça la veu al carrer
El País Valencià ha alçat la veu. La setmana de mobilitzacions estudiantils per les càrregues policials va tenir com a colofó les manifestacions d'ahir a València, Castelló i Alacant contra les retallades.
VALÈNCIAAmb el lema "No a les retallades en els serveis públics, depuració de responsabilitats en el Consell", unes 250.000 persones es van manifestar -segons l'organització- ahir a València per exigir la retirada del decret de la Generalitat Valenciana per reduir la despesa en el sector públic i aconseguir un estalvi de 1.000 milions d'euros. A la protesta van sumar-s'hi els estudiants de l'Institut Lluís Vives, que van tornar a exigir la dimissió de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León, arran de l'actuació policial de dilluns contra els alumnes.
La manifestació, que va recórrer els principals carrers de la ciutat, havia estat convocada pels sindicats de la taula de negociació (CCOO, UGT, Intersindical Valenciana, CSI-F i FSES). La protesta va marxar entre crits de "No a les retallades" i proclames que exigien la dimissió del conseller d'Hisenda i Administracions Públiques, José Manuel Vela. Els funcionaris van mostrar la seva solidaritat amb els alumnes dels instituts que "també pateixen les retallades del govern valencià" i que aquesta setmana han encapçalat les protestes als carrers de València. El secretari general d'UGT-PV, Conrado Hernández, va mostrar la seva esperança perquè la multitudinària marxa d'ahir faci que el govern d'Alberto Fabra "escolti aquestes reivindicacions" i retiri el decret.
La periodista de Canal 9 Xelo Miralles va ser l'encarregada de llegir el manifest. Durant el parlament va fer referència a la situació que viu la radiotelevisió pública valenciana -s'enfronta a un ERO- i va mostrar el seu rebuig als acomiadaments que preveu el govern. Unes 60.000 persones a Alacant i unes 30.000 a Castelló van sortir al carrer contra les retallades. Van recollir el testimoni dels estudiants.
La victòria dels estudiants
"Bandejada la justícia, que és vincle de les societats humanes, mor també la llibertat que està unida a ella i viu per ella". La frase de l'estudiós valencià Joan Lluís Vives podria il·lustrar com va néixer fa deu dies l'anomenada primavera valenciana a l'institut al qual dóna nom. Però no defineix la manera en què aquest moviment ha omplert els carrers de València de protestes i llibres. Perquè la llibertat, o almenys les ànsies de llibertat, està més viva que mai en la que, avui sí, és la terra de les flors en ple mes de febrer.
Mariola Morera, Nairuz Maatoug i Laia Romero, estudiants de segon de batxillerat de l'Institut Lluís Vives -on vota l'expresident valencià Francisco Camps-, van viure la revolta des del principi, el 26 de gener. Diversos col·legis i instituts públics van decidir accions conjuntes en protesta per les retallades anunciades per l'executiu d'Alberto Fabra en matèria educativa. El segon dijous de protestes, a l'Institut Lluís Vives hi van arribar agents de la policia local, que van ordenar als alumnes que es dispersessin. Morera recorda que la intervenció va fer que els professors instessin els escolars a abandonar les queixes. Però els alumnes van decidir, en assemblea i malgrat les amenaces d'expedient per part del centre, mantenir la mobilització i traslladar-la fora de l'horari lectiu, i es van desencadenar els incidents.
Dilluns passat els carrers del centre de València es van convertir en una batalla campal, va haver-hi més d'una vintena de detinguts i diversos centenars de joves van passar la nit a la Facultat de Geografia i Història. Els ressons de les càrregues policials van arribar fins a Londres, on el president del govern espanyol, Mariano Rajoy -que es reunia amb el seu homòleg anglès, David Cameron-, va haver d'oferir explicacions. I la dimensió internacional va tenir conseqüències. En les manifestacions de dimarts i dimecres, la policia es va replegar. Les tres alumnes de l'Institut Lluís Vives, però, tenen seqüeles físiques de l'actuació policial. Morera té blaus i una contractura a l'esquena. A Romero, que tenia una fissura al braç, se li va trencar l'escaiola després de l'empenta d'un agent. I Maatoug té molèsties al genoll per culpa d'un cop. Però continuaran mobilitzant-se per reclamar la dimissió de la delegada del govern i del cap superior de la Policia Nacional, Antonio Moreno, així com per defensar l'educació pública. La seva rebel·lió s'ha convertit en símbol de l'afartament d'una generació que veu com es retallen drets a tisorades i s'ennegreix el futur. I elles volen que el que ha succeït serveixi per posar l'accent en les deficiències de l'educació al País Valencià. Ho sintetitzava Lluís Vives: "És inútil tota polèmica si no hi ha esperança que resulti profitosa".
