Publicitat
Publicitat

EL SÍMBOLS VALENCIANS, EN PERILL

El PP elimina en algunes ciutats on governa qualsevol referència nacional del seu llistat de carrers

El País Valencià perd el carrer

L'últim exemple de la renacionalització que està duent a terme el Partit Popular al País Valencià és el canvi de noms d'alguns carrers i places dels municipis on governa per primera vegada després de dècades de mandat socialista. Elx, al Baix Vinalopó, ha estat l'última ciutat on el PP ha pres una mesura gens gratuïta, sinó que està carregada de simbolisme i que pretén esborrar una part dels assoliments progressistes i identitaris que han estat cultivats durant anys per la societat valenciana.

Amb el pretext de l'acatament de la legalitat fixada per l'Estatut d'Autonomia i de la creació d'un marc en què tots els ciutadans es trobin representats, l'alcaldessa il·licitana, Mercedes Alonso, del PP, ha decidit canviar el nom de la històrica avinguda del País Valencià, que a partir d'ara adoptarà el nom de Comunitat Valenciana. Però no només s'ha volgut acabar amb aquest símbol identitari, sinó que la llengua tampoc surt beneficiada d'aquest canvi en la llista del nomenclàtor dels carrers, ja que el Gran Teatre de la ciutat canviarà de nom i a partir d'ara la seva denominació oficial serà el Gran Teatro, en castellà.

Sense referències nacionals

A més d'eliminar les referències nacionals dels carrers de la tercera ciutat més important del País Valencià, el govern del PP ha esborrat d'un cop i sense complexos qualsevol referència a persones destacades vinculades amb el món de l'esquerra. Ha rebatejat un dels carrers de la ciutat per donar-li el nom de qui va ser l'últim alcalde franquista d'Elx. Així doncs, la que fins ara ha estat l'avinguda del Ferrocarril, tindrà a partir d'ara el nom de l'alcalde franquista Vicente Quiles, i el jardí dedicat a Dolores Ibárruri (la Passionària) situat en l'avinguda de la Llibertat, passa a anomenar-se Jardí de la República Argentina i el bust ha estat retirat.

L'explicació que ha donat el grup municipal popular després d'adoptar aquesta decisió a la Junta de Govern Local és que "Elx tenia un deute amb un dels millors alcaldes de la història recent [en al·lusió a l'alcalde franquista Vicente Quiles] que va aconseguir coses molt importants per a la ciutat", explica el portaveu del PP, Pablo Ruz. Preguntat pel desterrament del bust de la Passionària, situat en el jardí que fins fa uns dies portava el seu propi nom, l'edil popular va argumentar que "Dolores Ibárruri gens té a veure amb la ciutat" i sí la comunitat argentina assentada en la localitat que ha contribuït "a la construcció de la ciutat que avui gaudim". Una autèntica declaració d'intencions.

En contra del clima de normalitat que intenta transmetre el govern municipal, els socialistes critiquen que el PP pretengui esborrar tota la simbologia "de normalitat democràtica aconseguida després de 32 anys de governs progressistes" a la ciutat. En declaracions a l'ARA, el portaveu municipal socialista, Alejandro Pérez, explica que sota aquesta decisió s'amaga clarament "un ànim de revenja", ja que la decisió no s'ha discutit, no ha passat pel ple municipal, de manera que no hi ha hagut cap voluntat de consens. "Una decisió d'aquest abast hauria d'haver-se pres pensant en la concòrdia social, el consens i per generar un clima adequat per a la convivència ciutadana", afegeix. I no opina que les modificacions vagin precisament en aquest sentit.

País Valencià, al preàmbul

En les eleccions del mes de maig, el PP va guanyar alguns municipis que fins ara mai havien estat en mans d'un alcalde popular. És el cas de Gandia, una de les ciutats més estratègiques i claus per al socialisme valencià. Aquest diari ha intentat saber si els plans del recentment estrenat alcalde, Arturo Torró, passen per canviar el nom del Parc del País Valencià, seguint l'estela del que ja han anat fent des del 22-M alguns dels seus homòlegs i companys de partit en altres localitats on han aconseguit el poder per primera vegada, però l'edil ha declinat fer cap declaració.

Els que sí que han accedit a parlar són els nous alcaldes de dos municipis de l'ara ja extingit cinturó vermell valencià, on el PSPV havia estat hegemònic les últimes dècades. Tant a Xirivella com a Aldaia, dos petits municipis de l'Horta, fonts municipals han assegurat que no està previst prendre cap decisió que afecti el nomenclàtor municipal de carrers. Així, les places del País Valencià de Xirivella i Aldaia seguiran conservant, si més no de moment, la denominació que preveu l'Estatut d'Autonomia en el seu preàmbul.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT