IslamabadLa mort d'Ossama bin Laden ha dirigit totes les mirades cap al Pakistan. Per entendre el rol que juga aquesta república islàmica a la regió, cal mirar de prop les seves fronteres est i oest, amb l'Índia i l'Afganistan respectivament, i el delicat però alhora poderós vincle amb els Estats Units. La fragilitat de l'estat pakistanès i el seu estatus de refugi de grups armats expliquen els dubtes sobre el paper dels serveis secrets (ISI) i l'exèrcit.
Entre l'exèrcit i els espies
Islamabad està sota pressió per haver allotjat el terrorista més buscat durant set anys, com van assegurar ahir oficials pakistanesos. El govern actua amb cautela per no aixecar més ampolles, especialment amb dos dels estaments més poderosos del país: l'exèrcit i els serveis secrets, que s'han arribat a definir com un estat dins l'Estat.
L'exèrcit és un dels principals garants de l'Estat pakistanès. El fet que Bin Laden visqués a prop d'una acadèmia militar ha despertat dubtes sobre quins interessos hi tenia l'exèrcit: ho sabien o ho ocultaven?
L'administració Obama assenyala l'ISI per haver protegit l'enemic número u dels EUA i ahir va demanar que es revelin les identitats dels alts càrrecs dels serveis secrets per determinar si tenien vincles amb Bin Laden. Ahmed Shuja Pasha, el cap de l'ISI, va viatjar ahir a Washington, segons l'agència Efe, per reunir-se amb el director de la CIA. La premsa pakistanesa en reclama la dimissió per haver permès que els EUA violessin la sobirania del Pakistan.
El perill interior
Les àrees frontereres del Pakistan són en un caldo de cultiu de talibans, gihadistes implicats en el conflicte del Caixmir i integristes afins a la xarxa terrorista Al-Qaida. Però en el fons, gran part del territori pakistanès s'ha convertit en base ideològica i estratègica de grups radicals com Lashkar-e-Taiba o els talibans de Hakimullah Mehsud. Tot i que alguns atempten fora del país, aquest grups armats són també una gran amenaça per al propi Estat, al qual intenten desestabilitzar.
El problema del doble joc
El secretari d'Exteriors, Salman Bashir, va negar dijous que els serveis secrets haguessin donat refugi a Bin Laden. Aquesta defensa aferrissada dels poderosos serveis d'intel·ligència amaga una actuació teatral del govern pakistanès. És un secret a veus que l'ISI ha utilitzat el doble joc amb els seus aliats occidentals i regionals. Els cables que va filtrar Wikileaks desmotraven la cooperació entre l'agència d'espionatge pakistanesa i la xarxa Haqqani, aliada dels talibans afganesos.
Alhora, però, tant el govern pakistanès com les forces de seguretat del país justifiquen els atacs amb drones -els avions no tripulats de la CIA- a les àrees tribals pakistaneses com a part de l'acord de cooperació militar entre Washington i Islamabad. Els bombardejos nord-americans contra els presumptes santuaris del talibans en territori pakistanès també són una violació de la seva sobirania, però poques vegades han estat criticats pel govern d'Islamabad, malgrat el rebuig total de la societat pakistanesa, cada cop amb un sentiment antiamericà més gran.
La porosa frontera afgana
La prioritat del Pakistan és l'estabilitat de l'Afganistan. Només si hi hagués veritables progressos en un hipotètic diàleg amb els talibans afganesos, a l'altre costat de la frontera la resistència es reduiria considerablement. És per això que Islamabad reclama un paper més important en el conflicte afganès. Els Estats Units els necessiten per garantir la seva futura retirada i el Pakistan es vol garantir algun tipus d'influència a Kabul quan això passi.
Índia: l'enemic estratègic
El Pakistan és un dels grans receptors d'ajuda militar dels Estats Units i des del 2001 fins avui ha rebut gairebé 20 milions de dòlars. El Pentàgon, però, es queixa que les autoritats pakistaneses no s'impliquen a fons en la lluita contra el terrorisme. La relació entre els dos països passa per un dels pitjors moments. La falta de confiança mútua els podria portar a un punt de no retorn.
Una ruptura afectaria l'històric rival del Pakistan, que ho segueix de molt a prop. A l'Índia l'inquieta més que a ningú que la cooperació militar entre els EUA i el Pakistan es trenqui. Per a la seva estabilitat, necessita que Obama pressioni el Pakistan perquè no abandonin la lluita contra el terrorisme.
L'Índia no fa amics amb facilitat, sobretot amb potències militars. Durant la Guerra Freda, es va apropar als soviètics com a contrapès a les relacions entre els EUA i el Pakistan. Obama va tenir l'oportunitat de forjar una aliança forta amb l'Índia, però la realitat és que hi ha moltes limitacions que ho dificulten. El principal obstacle rau en la necessitat estratègica de Washington de reforçar els llaços amb el Pakistan i garantir el pla de sortida de les seves tropes de l'Afganistan.
Les turbulentes relacions entre Islamabad i Nova Dheli semblaven en un punt d'equilibri gràcies a la intensa activitat diplomàtica. Ara, però, la tensió envaeix l'ambient. Les amenaces de l'exèrcit pakistanès d'aqueta setmana dient que no toleraran més incursions al seu territori no era una alerta cap a als EUA, sinó que anaven dirigides a Índia.
