Publicitat
Publicitat

TRASPLANTAMENTS

El Clínic presenta una nova tècnica que evita les cicatrius

Parir un ronyó per salvar el marit

Els especialistes de l'Hospital Clínic han presentat públicament el primer cas del món de donant viva a qui s'extreu el ronyó sense deixar-li cicatrius. Ja s'ha aconseguit amb 32 donants.

Als 69 anys, Concepción Jiménez, que té tres fills d'entre 37 i 47 anys, mai hagués pensat que passaria per un altre part. En aquesta ocasió, per parir el ronyó que li ha retornat la vida al seu marit. "Es com ser mare dos cops a la vida", afirma Antonio Alcaraz, l'especialista de l'Hospital Clínic que dirigeix l'equip que ha fet possible que, per primer cop al món, s'apliqui una tècnica de cirurgia mínimament invasiva per extreure a una donant viva un ronyó per la vagina.

Fins ara, en aquests casos la intervenció es feia per laparoscòpia, una tècnica que requereix fer uns petits talls de centímetres a l'abdomen per treballar i, a més, un tall de 7 centímetres per acabar d'extreure el ronyó. Amb la cirurgia anterior, les cicatrius eren de 15 centímetres. La Concepció s'ha estalviat cicatrius. L'extracció transvaginal deixa només dues marques d'uns 5 mil·límetres.

Aprofitar forats

La cirurgia mínimament invasiva a través d'orificis naturals es practica des de fa temps per extreure altres òrgans. El Clínic ha estat pioner a Espanya a treure la vesícula biliar per la boca i un tumor del còlon per la vagina. "Fins que no l'hem practicada prou en altres patologies no l'hem aplicada en donants vius, no estem davant d'un pacient, es tracta d'una persona sana i per això hem de donar el màxim de garanties", diu Antonio Alcaraz, cap del servei d'Urologia. També s'utilitza per l'apèndix, lligadures de trompes i hèrnies engonals.

Per acceptar la donació d'una persona viva, cal passar per proves de compatibilitat i altres analítiques que confirmin un estat de salut excel·lent. La tècnica no estaria indicada en donants amb obesitat o en dones amb la vagina molt estreta. Per als especialistes, un dels majors reptes ha estat aconseguir reduir el temps de la intervenció. Això és necessari perquè l'òrgan estigui el mínim de temps sense reg sanguini i no es deteriori. "Hem aconseguit que siguin menys de cinc minuts", diu Alcaraz.

Els 32 casos en què ja s'ha aplicat són donacions d'esposa a marit i de mare a fill. Només hi ha un cas d'una germana al seu germà. L'instrument que treu el ronyó s'introdueix per la vagina, segueix el canal del part i arriba fins a l'úter. Des de fora es controla com perfora el teixit per arribar fins al ronyó. Quan recula, es sutura aquest teixit intern. "No té cap repercussió posterior en la salut reproductiva i sexual de la dona", aclareix Alcaraz.

Millor postoperatori

Concepción explica que la seva recuperació va ser molt ràpida. Tan sols un parell de dies a l'hospital, amb vigilància, i pràcticament sense analgèsics. No se separa del costat del seu marit, Antonio González, que amb 69 anys ha tornat a néixer. Abans de l'operació el seu ronyó treballava tan poc que fins i tot quedava esgotat quan havia d'anar al bany, explica. Acabava d'entrar a diàlisis. Ara, cada dia camina uns quilòmetres entre Badalona i Montgat. Els especialistes veuen en aquesta tècnica una manera d'encoratjar la donació de viu, una opció necessària per augmentar les donacions i escurçar les llistes d'espera. L'Organització Nacional de Trasplantaments té com a objectiu aconseguir que un 25% de les intervencions s'acabin fent amb donants vius. "Dues terceres parts dels donants vius són dones, són més altruistes. Per tant, el mínim que podem fer és fer-los-ho més fàcil", afirma Alcaraz.

En el cas dels homes, el Clínic també ha importat dels EUA una tècnica per extreure aquest òrgan pel melic. El primer cas ha estat una donació d'un pare al seu fill de 37 anys.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT