Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Brussel·les exigeix a Itàlia que avanci les reformes i que impulsi més retallades

París i Berlín reclamen dèficit zero per al 2016

L'eix franco-alemany vol que els socis de l'euro no tinguin dèficit públic al 2016. I la Comissió Europea reclama a Itàlia noves i ràpides mesures d'austeritat per estalviar 11.000 milions addicionals.

Alemanya i França, els dos motors econòmics i polítics de l'eurozona, fa dies que van per lliure i negocien al marge d'Espanya i de la resta de socis un nou pacte de disciplina fiscal que afectaria només els països de la moneda única. Cada dia hi ha filtracions a la premsa dels plans de Berlín i París, però ahir va ser el govern francès qui va llançar la pedra: el futur pacte d'estabilitat exigirà tenir un dèficit fiscal zero a partir del 2016, moment en què Europa ja haurà deixat la crisi enrere. La proposta, encara informal, implicaria per a tots els països de l'eurozona noves i ambicioses reformes i mesures d'austeritat, atès que l'objectiu actual és reduir els dèficits només per sota del 3% del PIB, tal com marca l'actual Pacte d'Estabilitat.

Itàlia, de moment, es fixa en els objectius a curt termini. El nou pla d'ajustament del govern italià té l'aval de la Comissió Europea però és insuficient. Brussel·les ha advertit l'executiu encapçalat per Mario Monti que haurà de fer més reformes estructurals i impulsar més retallades per estalviar 11.000 milions d'euros addicionals, segons va revelava ahir La Repubblica. El diari italià subratlla que el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, demana a Monti que sigui "ambiciós", que acceleri la posada en marxa de les reformes ja previstes i que faci un esforç extra, sobretot pel que fa a la reforma del sistema de pensions i la reforma laboral.

"Itàlia ha d'actuar ràpid davant el repte considerable que l'espera. Per invertir la tendència dels mercats, les reformes clau s'han d'avançar", afirma el document que la Comissió Europea ha enviat a Monti. Els mercats, de fet, estan pressionant Itàlia perquè treballi de valent per millorar les previsions de creixement i reduir el seu deute públic, que se situa prop del 120% del producte interior brut.

Mentre Espanya està aconseguint reduir lentament la seva prima de risc -ahir va aconseguir rebaixar-la per sota dels 400 punts-, Itàlia no remunta. Ahir la seva prima de risc va marcar un nou rècord i va provocar que l'estat italià hagi de pagar un 7% d'interès per finançar-se als mercats de deute, un percentatge insostenible que situa Itàlia en una posició de risc extrema.

El primer ministre italià i excomissari europeu va viatjar ahir a Brussel·les per reunir-se amb els ministres d'Economia de la zona euro. Els socis de la moneda única van escoltar els compromisos de Monti i van continuar debatent l'ampliació i flexibilització del fons de rescat europeu. La idea és que la nova arquitectura del fons quedi definida abans de la cimera europea del 9 de desembre.

Espanya rebutja ajudes

La vicepresidenta econòmica en funcions, Elena Salgado, va descartar que Espanya utilitzi els diners del fons. "Ens estem finançant amb els nostres propis mitjans i ho estem fent raonablement bé tenint en compte les circumstàncies", va declarar Salgado.

Els ministres de Finances no van debatre ahir la qüestió perquè estaven centrats en el fons de rescat i en l'ampliació de la seva capacitat. La UE no ha convençut els xinesos ni altres inversors estrangers perquè aportin capital al fons. La greu crisi que viu la zona euro ha provocat la desconfiança dels inversors, malgrat el lobi que s'ha fet des de Brussel·les per convèncer els potencials inversors, especialment els asiàtics.

La manca d'interès per invertir en el Fons Europeu d'Estabilitat Financera fa perillar que els socis de la moneda única aconsegueixin ampliar fins a un bilió d'euros la seva capacitat, fet que suposa un nou revés per a l'eurozona i per a la seva aspiració de contenir la crisi del deute.

El responsable del fons, Klaus Regling, ja ha admès obertament que la xifra, esbombada per frenar la pressió dels mercats, "no és factible". Algunes fons apunten que el volum del fons es podria quedar a la meitat o, si s'acaben animant alguns inversos privats, podria arribar fins als 750.000 milions d'euros.

Malgrat els problemes de la UE per trobar diners pels fons, el nou govern de Lukàs Papadimos ja pot respirar tranquil. Els ministres de Finances de l'eurozona van donar ahir el vistiplau a desbloquejar el lliurament dels 8.000 milions d'euros pendents encara del primer rescat del país hel·lè.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT