El Parlament i el Congrés responen als 'indignats' oferint més transparència

Barcelona / MadridEl llistat d'exigències dels indignats és extensa, però un element comú recorre cada punt: la demanda d'un acostament entre la ciutadania i els polítics, millorant la qualitat democràtica de les institucions i reduint-ne l'opacitat. Aquesta reforma ja era a l'agenda dels partits, que han constatat any rere any com la desafecció de l'electorat creixia, però fins ara no havien rebut cap pressió externa per posar fil a l'agulla. Per això, més que incloure un nou element de debat sobre la taula, el moviment del 15-M ha fet que el Parlament i el Congrés accelerin unes reformes que ja tenien previstes amb anterioritat.

La cambra catalana va viure un moment clau en el procés de descrèdit amb l'acusació de Pasqual Maragall -llavors president del Govern- cap a CiU, de cobrar comissions del 3% en l'adjudicació d'obres quan era a l'executiu. Per salvar l'atzucac, els partits van començar a negociar una llei electoral pròpia amb innovadores incorporacions -com llistes obertes- que va quedar en un no res. A l'inici d'aquesta legislatura, però, tots els partits -excepte SI- van portar a la cambra una petició conjunta que reclamava una ponència per acordar una llei de transparència i accés a la informació.

No és l'únic precedent per avançar en aquest sentit, ja que el tripartit va encarregar, al desembre del 2004, a un grup de dotze experts liderats per l'ex-Síndic de Greuges Manuel Ballbé un informe sobre bon govern i transparència administrativa. El document que van elaborar, de 121 articles, va quedar en poc més que en paper mullat i la nova llei unànimament reclamada pels partits catalans anava pel mateix camí. Dimecres, però, la presidenta de la comissió d'afers institucionals, Marina Geli, va reclamar que la ponència de la llei es constitueixi com més aviat millor. Totes les forces s'hi van comprometre.

Un compromís electoral

De fet, cada partit ja incloïa als seus programes electorals la necessitat d'aplicar més transparència al Parlament i al Govern. Cap partit girava l'esquena a aquesta demanda ciutadana, tot i que el grau de compromís varia d'un programa a un altre. Algunes de les propostes més repetides, però, fan referència a incrementar la publicitat dels documents de l'administració, dels contractes tancats amb empreses, de les subvencions atorgades, dels informes encarregats i de les despeses realitzades, i a fer més accessible aquesta informació a través d'internet i d'un llenguatge més pròxim.

CiU i ICV-EUiA fins i tot coincidien a fer accessible un registre dels lobis i de les persones consultades que han intervingut en cada tràmit parlamentari, en línia amb la realitat europea, on aquesta pràctica està més regulada i institucionalitzada. La setmana passada, de fet, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van inaugurar el primer registre comú de grups d'interès. En diferent mesura, alguns partits també apostaven per fer públics els béns i el patrimoni dels candidats electorals o els alts càrrecs del Govern. Això ja passa a territoris com el País Valencià, on la informació que va veure la llum la setmana passada sembla poc creïble. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va declarar que disposa de poc més de 4.000 € al banc, mentre que el cap de l'oposició, Jorge Alarte, assegurava que hi tenia uns 600 €.

A partir del setembre, els diputats del Congrés també faran públics els seus immobles i rendes. Es tracta d'un pas important perquè fins ara només es podien consultar les activitats que fan els parlamentaris al marge de la cambra. Hi algun cas molt excepcional, com el del diputat del PSOE Juan Luis Rascón, que ja penja la informació a la seva web.

El president de la comissió de l'Estatut, el diputat Francesc Vallès -del PSC-, elogia els esforços que serveixen per fer "la institució més permeable i recuperar la dignitat". Ara bé, subratlla que la publicitat dels béns de cadascú no ha de ser "un exercici de tafaneria", sinó que ha de servir per constatar que "ningú no s'enriqueixi amb la política". El govern espanyol ja va fer públic, el 2009, el patrimoni dels ministres.

Sens dubte, la pressió del 15-M ha estat el detonant per agilitzar aquests canvis, que tenen el suport de tota la cambra. La iniciativa ha comportat l'eliminació de privilegis a les pensions i l'exigència de més dedicació exclusiva a la tasca de parlamentari. ERC també va aconseguir que s'insti el govern espanyol a fer una llei d'informació pública.