DRET A L'HABITATGE
Crònica 10/02/2012

El Parlament reclamarà la dació per unanimitat

Tots els grups parlamentaris ultimen una proposició de llei per elevar al Congrés que reclama que un jutge pugui lliurar del deute hipotecari persones insolvents. És una mena de dació però ordenada.

Roger Tugas
3 min
La reivindicació de la dació i la lluita contra els desnonaments centren moltes protestes.

BARCELONA.La ponència per elaborar una proposta de modificació legislativa per lluitar contra el sobreendeutament i les execucions hipotecàries està acabant els treballs i els representants de tots els grups són optimistes amb la possibilitat de tancar un text conjunt que després es debati a Madrid, on tenen les competències en la matèria. El treball va començar fa gairebé un any arran de tres propostes separades d'ICV, ERC i C's, que reclamaven regular la dació en pagament o, el que és el mateix, la possibilitat de cancel·lar una hipoteca entregant les claus del pis. La problemàtica compartida per totes les forces és que la llei actual manté el requeriment de pagar la resta de la hipoteca si l'entitat financera ven el pis per un preu inferior o no troba comprador. Això provoca que la família desnonada es quedi sense sostre i amb un deute que li impedeix refer la vida.

Després de nombroses compareixences, els ponents que debaten la iniciativa creuen que la demanda que puguin pactar no serà tan ambiciosa com les propostes inicials, però sí que respondrà a les seves inquietuds. La fórmula de consens preveu un sistema de liquidació ordenat del deute en què en primera instància un notari i, si no hi ha acord, un jutge, fixin què pot pagar el client per saldar el deute i en quin termini. Així, tot i que el pis no cancel·li la hipoteca automàticament, el que quedés per pagar -si així es determina- no escanyaria la família, es limitaria a un període determinat i comprendria només una quantitat parcial del deute pendent. S'aplicaria, però, només en l'habitatge habitual.

Els avantatges d'aquesta fórmula, segons el ponent d'ERC, Pere Aragonès, són que és molt semblant al concurs de creditors -el procés que s'aplica a les empreses amb dificultats per fer front als pagaments- i que ja existeix en estats com França i Bèlgica. Es basa en el principi del dret a una segona oportunitat, la possibilitat de tornar a començar un cop s'està collat pels deutes. De fet, un dels debats que encara té lloc a la ponència -que en la pròxima reunió ja tindrà un esborrany de proposta- és si un ciutadà ha de tenir dret a acollir-se a un pla de liquidació ordenat un sol cop o si, transcorreguts uns anys, pot tornar a demanar-ho si està en una situació similar.

Altres qüestions que queden per concretar és si la mesura pot tenir un caràcter retroactiu amb els desnonaments ja aplicats -així ho reclama Salvador Milà, el ponent d'ICV-EUiA- o si s'ha d'augmentar el valor mínim a atorgar al pis per cancel·lar part del deute. L'estiu passat el Congrés va incrementar del 50% al 60% del valor de taxació aquesta quantitat, però el ponent del PSC, Roberto Labandera, proposa que s'apugi el valor mínim fins al 80% del preu.

Mesures de prevenció del deute

La iniciativa que prepara el Parlament no només inclou aspectes com la cancel·lació del deute, sinó també mesures per prevenir-lo. Una fórmula seria limitar els interessos de demora -que ara es poden elevar a més del 25%-, i una altra, exigir una informació prèvia més clara de les condicions i els riscos. La ponent de CiU, Meritxell Roigé, afirma, de fet, que el Govern ja està treballant en aquesta línia en el projecte de modificació de la llei del Codi de Consum. La ponència també contempla la recerca d'un altre pis per a la família desnonada, amb la possibilitat d'atorgar-n'hi un de públic o de viure en règim de lloguer al seu anterior pis.

L'únic partit que pot dissentir del consens és el PP. El seu ponent, Pere Calbó, és favorable als acords fins ara tancats però reclama traslladar el debat al Congrés, on tenen les competències i on ja està prevista també una comissió d'estudi. Els altres partits, però, creuen que la proposta catalana reforçarà la demanda i facilitarà l'entesa a Madrid.

stats