Publicitat
Publicitat

Una comissió d'estudi ja va reclamar el 1999 un model similar al foral basc

El Parlament vol el concert... de nou

La comissió del concert econòmic, que avui acaba la feina i que avala la principal reivindicació nacional de la legislatura, té un clar -i oblidat- referent d'utilitat limitada. A finals del 1995, un Jordi Pujol que havia perdut la majoria absoluta pretenia governar sol i aplicant una geometria variable de pactes. Amb les abstencions del PSC -liderat per Joaquim Nadal- i el PP al sac per a la investidura, va evitar que ERC li votés en contra a canvi d'una "comissió d'estudi sobre el concert econòmic com a via per a l'adequat finançament de Catalunya".

La comissió -presidida pel portaveu de CiU al Parlament, Ramon Camp, i amb el republicà Josep Huguet de número 2- va néixer l'abril del 1996 i havia d'acabar els treballs la tardor del 1997. En realitat, però, fins al maig del 1999 no va votar unes ambicioses conclusions molt pròximes al debat actual. No distaven tampoc de la proposta de "pacte fiscal" que defensava el llavors conseller d'Economia, Artur Mas.

En un text aprovat només per CiU, ERC i el PI, en ple període preelectoral d'unes municipals, la comissió reclamava que la Generalitat recaptés tots els impostos i aportés a l'Estat la part corresponent als seus serveis i a la solidaritat interterritorial, que tingués capacitat normativa sobre la totalitat dels impostos cedits i que ho gestionés a través d'una agència tributària pròpia.

Segons l'acord, Catalunya quedaria exclosa del Consell de Política Fiscal i Financera, i gaudiria d'una relació fiscal bilateral amb l'Estat, que hauria d'incrementar les inversions i adequar-les al PIB català.

El PSC va rebutjar la proposta perquè preferia augmentar els recursos optimitzant el model vigent i sense sortir del règim comú, i ICV va defensar un llavors innovador "concert econòmic solidari". Unes propostes que tornen a aflorar.

La història és coneguda i, malgrat la comissió -els resultats de la qual CiU ja havia declarat "no vinculants"-, Pujol va acabar pactant amb Aznar el 2001 un model que reduïa poc el dèficit i quedava lluny del concert. De fet, des la victòria del PP a Madrid, el 1996, la relació de CiU amb ERC s'havia deteriorat i els populars eren els socis prioritaris del Govern. El guió no té perquè repetir-se, malgrat que hi ha ingredients perquè torni a passar. De moment, aquest cop la comissió ha treballat més ràpid i han aconseguit sumar ICV-EUiA a l'acord.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT