Publicitat
Publicitat

Partit dolç, moment amarg

Convergència ha fet el pas. La tradicional i calculada ambigüitat sobre l'objectiu nacional del partit que es plasmava congrés rere congrés en un abús del convergentès (idioma que diu sense dir i que els periodistes s'esforcen a desencriptar amb heroiques dosis d'imaginació) es pot dir que va començar ahir a passar a la història.

Per convicció pròpia, perquè Madrid no dóna marge per a una altra cosa, perquè Europa ho posa cada cop més fàcil o també per valer-se del cap de setmana reusenc per fer oblidar el feixuc dia a dia dels pactes amb el PP, la cúpula va deixar de banda els dubtes sobre què convé i què no per seguir sent un partit d'àmplies majories. Va complaure els quadres del partit, que fugen com un gat escaldat del peix al cove.

Cohesió social i gestos

Però més enllà d'una èpica independentista més o menys calculada que la prudència de Mas no va aplacar, CDC gestiona, des d'un govern sense majoria absoluta i fluix d'armilla, el dia a dia. I això ara passa per intentar que es consideri el pacte fiscal i capejar un context amb la crisi més severa que es recorda. De les retallades no se'n va parlar als debats, però al partit donen per bo el que divendres va dir Jordi Pujol i també una esmena, aprovada, de Carles Campuzano: que la cohesió social no es pot esquerdar. Un país esquinçat difícilment avança.

En el seu discurs del matí Mas no va parlar de pactes i ho va fer molt poc de l'estat propi. Es va fixar més en les receptes per sortir del pou, per ser punters (va citar Massachusetts i l'R+D+I). I va trobar en la mateixa CDC una font d'inspiració. Ho va fer amb el que tant irrita els seus rivals polítics d'equiparar Convergència i Catalunya. Sense manies, com ho feia Pujol quan estava en plena forma.

El president va parlar dels seus anys del plom, de l'oposició. De vuit anys "sense la porpra del poder" i sentint un dia sí i l'altre també que el partit es desfaria "com un bolado". Ara les tornes han canviat i el moment "és dolç per al partit i amarg per al país". Si CDC va ser capaç de fer sedimentar "uns valors" que li han permès girar la truita i guanyar-ho tot (fins i tot les eleccions espanyoles), el país pot fer igual. Mas està segur que se'n sortirà.

Insubmissió fiscal a la vista

La manca d'alternativa política sòlida dóna marge a Mas, però se sent vigilat per un país que no cicatritza les ferides de l'Estatut. I per una societat civil que, a garrotades, ha madurat en els últims anys i que ajudarà però no acceptarà gat per llebre. Ho deia Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, en el 50è aniversari de l'entitat, quan avisava que estaven molt compromesos amb "la independència fiscal" i a estudiar accions "coherents i viables per dur a terme accions d'objecció fiscal".

Mas sap que no pagar a Espanya és complicat (més que tenir la clau de la caixa d'un dia per l'altre) però hi pensa. En el pacte fiscal ningú hi confia. El moment del país és amarg i no hi ha marge per dilatar res. El moment dolç de CDC, que vol convertir els afiliats en militants, segons va ordenar Josep Rull, l'hauria d'ajudar i donar-li confiança.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT