Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Pedro Fontana: "És irracional que el mercat no valori res"

Viatgers "La crisi ha provocat canvis de comportament estructurals" Consum "Avui gairebé ningú et compra res, has de vendre-ho tu" Finances "Vaig tenir sort de prejubilar-me del BBVA l'any 2009"

Pedro Fontana (Barcelona, 1952) ha estat durant 33 anys el que ell anomena un "banquer tradicional". Format a Harvard (Estats Units), Fontana va iniciar la seva carrera en el món financer com a analista del Banco de Bilbao, després va ser director general de Banca Mas Sardà, president de Banca Catalana i entre el 2000 i el 2009 va ser director general del BBVA a Catalunya. Actualment, és president del grup català Áreas, grup de restauració i botigues en aeroports, autopistes i estacions de tren. Parla del seu càrrec actual, però també del que ha tingut durant tres dècades. Fontana presideix el patronat de la Fundació Esade i participarà avui i demà a les jornades de lideratge del Món Sant Benet.

La crisi ha reduït el nombre de viatgers, que són els vostres clients. Com ho porten?

Anem lligats al trànsit. Si en una autopista no hi entra cap cotxe, per molt que ho vulguem no vendrem cap entrepà. El trànsit als aeroports s'està recuperant. Sóc optimista. Però en època de crisi el negoci es torna més estacional. La crisi té un efecte quàdruple: la gent surt menys de casa; si surt, agafa menys l'autopista; si l'agafa, s'hi atura menys, i quan s'atura, consumeix menys. Com que Áreas està al final de la cadena en rebem el quàdruple efecte.

El consumidor ha canviat?

Hi ha hagut un canvi de comportament important del consumidor. Durant molt de temps en aquest negoci es pensava, i ara encara es pot concebre així, que el nostre client és captiu: o menja el que li ofereixen a l'autopista o a l'aeroport, o no menja. Però el client s'ha fet gran. Ha decidit que vol qualitat i bon preu. Ja no pots treballar amb els marges d'abans. D'una banda, els que et donen la concessió t'hi posen competència i, de l'altra, hem d'adaptar-nos al que vol el client. O tens els nivells de qualitat-preu que espera el consumidor o... En aquest sentit, Áreas ha fet un esforç important en marques i productes.

Un client més exigent, doncs?

Sí, i amb la crisi també et trobes amb nous costums dels individus. Com que van menys per l'autopista, si les dificultats econòmiques duren un temps es poden acabar acostumant a l'autovia i no tornar a l'autopista. Són canvis de comportament no conjunturals, sinó estructurals. Crec que és el que ha passat amb la caiguda del trànsit a l'autopista.

Áreas va començar el 1968 i ara ja és una empresa global. Com ha anat aquesta evolució?

El grup ha fet l' evolució perfecta. Comença com una àrea de servei a l'autopista de Mataró i avui és una companyia amb àrees en autopistes, aeroports i ferrocarrils i amb botigues en tots aquests llocs. A Espanya i a l'estranger. És a dir, sense moure's del mercat concessional, s'ha diversificat. Som on hi ha el viatger.

Quina és l'estratègia actual?

L'aposta pels Estats Units que vam fer fa cinc anys és el que ens permet mirar el futur amb una certa tranquil·litat. A Espanya hi tenim una part important del nostre negoci i lluitarem per seguir-hi treballant, però la implantació als EUA ens permet mirar cap al futur. Allà el viatge és molt important i el consum per passatger és força més alt que aquí. I les marques són molt importants.

Áreas ha passat de només marques pròpies, com Ars i Medas a franquícies com Adidas i Subway.

És una altra de les evolucions de l'empresa: passar de marques pròpies a altres com Burger King, Adolfo Domínguez o la iogurteria de Danone. Avui ja gairebé no et compra ningú res, has de vendre-ho tu.

I a part dels EUA, penseu en altres mercats de futur?

Els nostres socis d'Elior estan presents a França, al Regne Unit, Alemanya i Itàlia. Nosaltres treballem a Espanya, Portugal i l'Amèrica Llatina. La nostra estratègia ha de ser concentrar-nos als EUA. És un sol país però amb 50 estats. Estem presents en deu aeroports i encara han de sortir concursos a Atlanta, Chicago, Phoenix, San Francisco i Los Angeles.

I Àsia?

M'arriben informes amb oportunitats de negoci a Àsia, però avui no forma part del pla estratègic d'Áreas. Tot i això, l'equip directiu ho té present, especialment pel que fa a la Xina. I també el Brasil.

Podríeu explorar nous mercats juntament amb Elior?

Podríem anar amb els nostres socis, amb algú més... Hi ha un mercat que no hem explotat i que a Àsia és molt important, el duty-free .

La privatització del Prat i de Barajas els beneficia?

Áreas té la capacitat per tractar amb tot tipus de concessors: públics, semipúblics i privats. Ens adaptem a tothom, això no ens genera cap problema. Tenim model de gestió per a tots. És l'avantatge de ser present en diferents països.

I la retirada de Ryanair a Girona?

Les planificacions de les companyies aèries són molt importants. El sotrac de Ryanair a Girona és una feinada. Intentes lligar-te a les operacions de les companyies, però no som gurus. Ens ha passat amb les grans fusions d'aerolínies als EUA.

Áreas sortirà a la borsa?

No ho considero en aquests moments. Veig una base accionarial tranquil·la [la francesa Elior té un 60% de les accions i Emilio Cuatrecasas un 30%], estable i amb recursos. És un negoci que és bon generador de caixa. Encara tenim una capacitat d'endeutament molt alta si hi hagués algun projecte que requerís una inversió important, però avui no el veig. Veig més un procés d'inversió a través de concursos.

Canviant de tema, vostè deu constar a l'agenda del governador del Banc d'Espanya com a possible administrador de les caixes a les quals entri el FROB.

[Riu]. He estat més de 30 anys en aquest negoci. És un sector complicat. Vaig tenir la sort d'arribar a un acord de prejubilació amb el banc al millor moment en què em podia passar. El FROB haurà de remar molt.

No li ve de gust remar?

Ho tinc a l'ADN, però no m'agrada gaire opinar perquè ara estic més distanciat d'aquest món.

Admet els excessos del sector financer?

Partint de la base que tots han comès errors, alguns han estat més professionals que altres. Costa molt aturar una xarxa i dir que no doni hipoteques de més del 80%. No acusaré ningú, però evidentment hi ha entitats i banquers que ho van fer molt bé i altres que no.

El procés de bancarització de les caixes és negatiu per al ciutadà?

No. El banquer tradicional ha comès algun petit error, però no és un malvat pervers. De vegades s'han venut productes més sofisticats del que tocava. El que em sembla irracional és que ara el mercat no valori res de res .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT