Publicitat
Publicitat

L'ORIENTACIÓ DE LA LEGISLATURA Crònica

Mas deixa la transició nacional per a la segona part de la legislatura

Peix al cove fins al 2012

El peix al cove és una metàfora nascuda en el llarg període del pujolisme que ha ressuscitat ara, quan els seus fills polítics han recuperat el poder. Blasmada durant molt de temps, identificada amb escassetat i fins i tot amb claudicació, ara ha estat rescatada pel nou Govern d'Artur Mas per mirar de sortir de l'asfíxia financera en què s'ha trobat. La dels comptes públics és una herència enverinada del tripartit però també, i sobretot, una mancança estructural de la Generalitat, que a la Transició va perdre una de les principals batalles, la del concert econòmic, reivindicat en solitari en aquells temps pel ja desaparegut Ramon Trias Fargas.

Des d'aleshores tots els governs de la Generalitat han hagut d'anar a Madrid a demanar diners, perquè qui recapta i reparteix és l'administració espanyola, amb el desgast polític i d'imatge que això suposa. Els bascos fa molts anys que paguen a Espanya quantitats mínimes pels serveis prestats, mentre que Catalunya ha vist com any rere any el seu dèficit fiscal augmentava i, en canvi, rep tota mena d'improperis quan demana la part del pastís financer que li correspon per llei. S'exhibeix una falsa imatge d'enriquiment convenientment tergiversada per la caverna mediàtica i pels partits espanyols que, quan han estat a l'oposició, han alimentat l'anticatalanisme per tornar a la Moncloa, ja fos el PSOE o el PP.

759 milions sobre 2.000
Amb aquest context històric, la irrupció salvatge de la crisi econòmica ha deixat les finances de la Generalitat en una situació extremadament delicada. L'executiu d'Artur Mas ha engegat un pla d'emergència, pilotat pel professor Andreu Mas-Colell, per sortir de l'asfíxia i, com a mínim, poder solucionar d'entrada els problemes de tresoreria que hi ha en aquests moments. Aquest era l'objectiu d'Artur Mas en la reunió que va fer amb José Luis Rodríguez Zapatero aquesta setmana, però en va sortir amb la maleta mig plena, o mig buida, que és el mateix. Només va aconseguir 759 dels 2.000 milions d'euros que anava a buscar, els 759 que devia el govern espanyol per l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut. És a dir, que va aconseguir que l'executiu central compleixi la llei, però amb retard. A sobre va haver d'aguantar la pressió de Zapatero perquè la previsió de la Generalitat de retallar el dèficit públic en un 10 per cent sigui més alta, a la qual cosa es va negar. I, per acabar-ho d'adobar, no ha pogut evitar la fatigant cançoneta dels "privilegis" de Catalunya.

Amb aquest escenari, la previsió que fa el Govern per a aquesta legislatura és que hi haurà dues fases diferenciades, dividides per les eleccions generals, que si no s'avancen seran el mes de març del 2012. Fins als comicis, fonts de presidència expliquen que la prioritat és "endreçar la casa", és a dir, aconseguir estabilitzar financerament la Generalitat, invertir la tendència de la crisi econòmica i aplicar la política de peix al cove en la negociació amb Madrid, sobretot en els assumptes econòmics. En aquesta etapa, la negociació de traspassos queda en un segon pla i, fins i tot, es rebutjaran els que no vagin acompanyats del finançament corresponent. Sense anar més lluny, aquest dilluns passat el mateix Mas va rebutjar el traspàs de les beques per aquest motiu.

L'endemà, en la roda de premsa del portaveu del Govern, Francesc Homs advertia: "No entomarem cap traspàs mal dotat, perquè només serveix per incrementar el dèficit i aleshores culpen les autonomies". No obstant, el president de la Generalitat va deixar damunt la taula de Zapatero una llista de 40 traspassos pendents des de la legislatura passada, que s'hauran de negociar en la comissió mixta que presideix Josep A. Duran i Lleida.

Teòricament, després de les eleccions generals és quan, segons fonts de Presidència, ha d'arrencar la "transició nacional" amb la negociació política pel nou finançament. "Amb la casa endreçada tindrem més força per a la negociació", expliquen. El motiu de no fer-ho abans és també perquè no val la pena obrir converses tan importants amb un govern "cremat" com el de Zapatero, que ni tan sols és clar que es presenti el març del 2012, cosa que l'invalida per materialitzar acords a llarg termini.

Parlar de poder, no de diners
La intenció del Govern és negociar un nou pacte fiscal sense parlar de diners i centrar-se en els temes de poder, justament al revés que s'ha fet fins ara. Qualsevol executiu anterior, fos del partit que fos, tenia la "temptació" de deixar de banda els temes de poder "per quatre duros". Com a exemple, posen la negociació del finançament fet per l'últim tripartit, que titllen de "taló sense fons" i recorden que el Consorci Tributari no va arribar a posar-se en funcionament. L'actual Govern pensa plantejar la batalla en termes de poder polític, de manera que la lluita se situï en el model, a aconseguir la recaptació dels impostos.

Per guanyar la batalla confien d'entrada que el temps els doni la raó. "Aquesta setmana ha estat molt pedagògica per fer entendre per què necessitem el concert econòmic", expliquen, i remarquen que l'any 2011 serà més útil que les famoses balances fiscals, perquè el dèficit afectarà la butxaca de la gent i els serveis públics que es presten.

El marge de la majoria absoluta
Aquesta estratègia, diuen, no depèn del resultat de les eleccions generals, no està supeditada a si el partit guanyador aconsegueix majoria absoluta: Mas la impulsarà igualment. Si el futur govern espanyol no aconsegueix majoria absoluta, aleshores utilitzarà la pressió de l'aritmètica parlamentària, però si no és així plantejarà igualment el pacte fiscal. Des del Palau de la Generalitat no es veu tan greu que el PP tingui majoria absoluta perquè també serà "un govern fort", que si vol pot fer concessions importants sense témer el que digui l'oposició.

Un rebuig al pacte fiscal provocaria, segons les mateixes fonts, una "fractura" que obligaria la Generalitat a reaccionar, a convocar un referèndum sobre el concert i a entrar en una segona part de la legislatura clarament en clau de conflicte amb Madrid. Fins i tot es parla que l'actual Govern tindrà una durada de dos anys perquè és un executiu tècnic, amb poc perfil polític i centrat bàsicament a resoldre la crisi. I a partir del 2012 Mas faria una crisi de govern per fer un gabinet més fort políticament, per resistir l'envestida de Madrid. Potser haurà de ser menys business friendly .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT