Pere Navarro: "Hi ha d'haver cares noves al capdavant del partit"

El carrer de davant de l'Ajuntament de Terrassa, rebatejat com a avinguda del Poble, està ple de tendes d' indignats acampats. A quarts d'onze del matí hi ha poc moviment, però Pere Navarro ja fa estona que treballa, un cop ha aconseguit revalidar l'alcaldia de Terrassa. Amb l'autoritat moral que li dóna ser un dels pocs alcaldes socialistes que queden en peu, el seu nom guanya força per jugar un paper de futur al PSC, i en aquesta entrevista demostra que està disposat a jugar.

Després dels incidents de Barcelona, com veu els indignats que té acampats al davant del consistori?

En el moviment s'hi han ajuntat altres col·lectius més antisistema que l'estan fent malbé, com es va veure dimecres a Barcelona, que era la segona volta del que va passar el dissabte 11, dia de constitució dels ajuntaments, quan també hi va haver incidents, com aquí a Terrassa. Quan origines un moviment, has de tenir la capacitat d'aïllar els que l'utilitzen per a altres objectius. Les imatges que es van veure dimecres al Parlament són antidemocràtiques, estaven molt a prop del feixisme. Però hem d'agafar el millor d'aquest moviment i mirar que evolucioni positivament.

El PSC ha desconnectat de l'electorat d'esquerres?

Als partits se'ns acusa d'estar aïllats i jo crec que no és veritat. Jo estic en contacte permanent amb la gent. Però en general la imatge és que hem fet molta gestió però hem estat poc presents a la societat. Hem d'intentar canviar-la fent un discurs de proximitat amb la gent.

I el PSC?

El PSC està en un procés precongressual en el qual hem de canviar moltes coses. Hem d'acostar-nos a aquesta base social de centreesquerra, que és molt àmplia segons les enquestes però que a les eleccions no ens vota. Hem de trobar els instruments i les persones per lligar el partit amb el seu electorat.

El PSC s'ha tornat conservador?

En l'etapa de govern del tripartit vam gestionar, però no vam fer política. S'ha de gestionar bé, però al mateix temps s'ha de fer política. S'ha de liderar el país. I aquesta segona qüestió és la que hem abandonat més. El PSC ha de recuperar el lideratge polític.

La ponència de l'executiva proposa un gir verd i Nadal un cap a l'esquerra. I vostè?

El debat entre dreta i esquerra avui encara hi és present. L'esquerra defensa uns valors que vénen de la Revolució Francesa, com la igualtat d'oportunitats, la justícia social, etc. Però haurem de fer un esforç més gran per defensar-los, perquè convé que aquests valors arrelin en la societat en un moment en què hi ha qui diu que la diferència entre dretes i esquerres no existeix. El PSC té l'obligació de tornar a posar els valors al centre de la societat. La crisi del PSOE ha perjudicat el PSC?

La crisi del PSOE és una crisi de la crisi. La gent castiga qui està al capdavant del govern. Però també és cert que el govern de Madrid va reaccionar tard a la crisi. Quan van aparèixer els primers símptomes s'haurien d'haver fet unes accions molt profundes i molt valentes que no es van fer. El govern de Zapatero no està en el millor moment de credibilitat i de confiança entre els ciutadans. I això ha generat una onada de rebuig que ja ens va afectar a les eleccions catalanes i que a les municipals s'ha vist molt clarament. Molts bons alcaldes han anat a l'oposició, i això no és casual.

Potser en aquest congrés ha arribat el moment de revisar les relacions PSC-PSOE.

Més que revisar, crec que les hem de fer evolucionar. Hem de recordar sempre que el PSC és un partit diferent del PSOE. El PSOE existia a Catalunya, i es va dissoldre amb el PSC-Congrés i el PSC-Reagrupament per fer un altre partit. El que hem de fer és evolucionar i tenir més veu a Madrid.

Però això com es fa?

Més veu vol dir que els nostres diputats i diputades es puguin distingir d'una manera o altra, que en determinats casos que afectin Catalunya, els parlamentaris haurien de poder votar diferent, però al costat d'això hauríem d'implicar-nos més amb el PSOE en general. Nosaltres som federalistes.

Quan diu que els diputats del PSC haurien de poder votar diferent, això vol dir que han de tenir grup parlamentari propi?

En temes com el fons de competitivitat els diputats del PSC haurien d'haver votat diferent. A mi m'agrada el model que tenen la CDU i la CSU: que hi hagi un acord d'igual a igual d'entesa parlamentària entre el PSC i el PSOE. És un model de la democràcia cristiana alemanya que funciona bé, i ningú pensa que Alemanya s'hagi de desintegrar perquè el grup majoritari tingui un acord amb un altre grup. Aquí podem seguir un model semblant. Però també ens hem d'obrir cap a Europa i cap al món. Ens hem de fer sentir. Els catalans en general estem relativament confortables.

Ara ja no tant, potser.

D'acord, però hauríem de sortir més, explicar el que pensem. Seria bo per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa

En el cas d'Espanya, hauria preferit que la candidata del PSOE fos Carme Chacón?

El PSOE actual, malgrat la imatge que s'ha donat, ha sigut el PSOE més favorable a donar veu a Catalunya. Jo he sentit discursos de Zapatero defensant aquest model d'estat plural. És el president de tota la democràcia espanyola que més ha entès l'Espanya de les autonomies. Ara hi ha hagut una reacció d'estancament de sectors del PSOE. Rubalcaba haurà d'entendre que la relació entre el PSC i el PSOE haurà d'evolucionar. Crec que ja ho entén. Alguns ja l'hi han dit.

Aquesta setmana el PSC ha acabat votant contra els pressupostos de la Generalitat. En pocs mesos han passat de facilitar la investidura a negar-li els comptes.

Vam facilitar la investidura del president Mas com a exercici de responsabilitat. Catalunya va decidir qui volia al Govern i nosaltres, per responsabilitat, ho vam facilitar.

L'argument de la responsabilitat també serveix per als pressupostos.

Però la investidura anava acompanyada d'unes condicions que no s'han complert. Amb els pressupostos no volem que s'elimini un impost per als rics i s'apliquin retallades socials que afectin el concepte d'igualtat d'oportunitats. Per això hem dit no.

Veu un pacte CiU-PP?

El pacte CiU-PP venia fet des d'abans de les eleccions al Parlament. En la constitució dels ajuntaments s'ha estès pel territori. Comparteixen una manera de fer política i un fons: coincideixen a voler aprimar el sector públic, com el Tea Party als Estats Units.

Està disposat a liderar el PSC?

Han sonat diversos noms, però no s'ha presentat cap candidatura. A mi ningú m'ha ofert res ni he ofert res a ningú. El que estem fent és parlar entre tots, i l'ambient general és que hi ha d'haver cares noves al capdavant del partit. Això no vol dir que s'hagin de jubilar els que han estat fins ara a primera línia. Però a dins i a fora del partit la gent ens demana una nova imatge del PSC.