Publicitat
Publicitat

20 dies de bombardejos han donat ben poc resultat

Per què l'OTAN és incapaç d'aturar Gaddafi

Els nervis al quarter general de l'OTAN a Brussel·les estan a flor de pell. La campanya aliada a Líbia no dóna resultats i ningú veu el final del túnel d'una intervenció que ja fa 20 dies que dura. Això per no parlar de la incomoditat que l'operació provoca a països com Alemanya i Turquia, membres de l'Aliança. I per si tot això no fos prou, les crítiques dels rebels libis que se senten abandonats i els bombardejos -per error- contra ells han disparat totes les alarmes.

Se'n surt l'OTAN? Els atacs aeris no aconsegueixen fer caure el règim de Gaddafi

Només una ràpida ullada a la situació sobre el terreny mostra clarament que les forces de Gaddafi fan literalment el que volen. A l'oest, tenen sotmesa la ciutat de Misurata a un setge dramàtic que ja fa 43 dies que dura i que ha causat una catàstrofe humanitària. Milers de persones estan atrapades en aquesta ciutat, on la vida és cada dia més difícil. A l'est del país, l'exèrcit libi fa avançar i retrocedir al seu gust el front de guerra on els rebels, més voluntariosos que res, ho tenen tot perdut. L'OTAN assegura que no ha afluixat gens i que mantenen el ritme de bombardejos cada dia. Però cada cop és més evident que els atacs aeris no aconsegueixen fer tombar la balança a favor dels rebels.

I les forces de Gaddafi? Es refugien a les ciutats per protegir-se de les bombes

Després20 dies de bombardejos l'exèrcit de Gaddafi ha canviat d'estratègia. Els seus tancs han deixat de passejar-se pel desert a la recerca dels rebels -objectiu fàcil des de l'aire- i s'han refugiat a les ciutats per estar segurs que les forces de la coalició no els atacaran. Són els escuts humans que l'OTAN denuncia que Gaddafi fa servir. Alguns experts militars asseguren que als països que ara lideren els atacs contra Gaddafi -França i el Regne Unit- els falta un tipus de caça més petit i molt més precís que es podria fer servir per atacar posicions de l'exèrcit libi fins i tot a l'interior de les ciutats. Però els rebels asseguren que els tancs de Gaddafi que envolten Misurata i mantenen el setge no són al centre de la ciutat i ni així els avions de la coalició no els ataquen.

Què fan els rebels? S'organitzen militarment però sembla impossible que avancin

Els primers dies de la revolta, l'objectiu dels rebels era arribar a Trípoli i derrocar des d'allà Muammar al-Gaddafi. Amb l'entrada en acció de la coalició internacional des de l'aire, això va semblar una possibilitat real. Però ara ja és evident que això quedarà en un somni irrealitzable. Els rebels, per molt organitzats militarment que aconsegueixin estar algun dia, ho tenen molt difícil per avançar per terra amb els seus vehicles reconvertits en tancs improvisats.

Una intervenció per terra? No ho preveu l'ONU i tampoc no ho desitja ningú

Els experts militars asseguren que només una intervenció per terra d'un exèrcit professional podria revertir la situació, ara clarament favorable a l'exèrcit libi. Però aquesta és una opció que no preveu la resolució de l'ONU que va facilitar l'operació aèria en marxa. I de fet, voler-la, no la vol ningú. Ni els països de la coalició -els EUA tenen ja prou fronts de guerra oberts al món-, ni tampoc els mateixos rebels que ho considerarien una invasió estrangera molt difícil de justificar. A més, una intervenció terrestre requeriria una nova resolució de l'ONU sobre la qual no seria fàcil aconseguir el consens.

Un acord amb Gaddafi? Amb el bloqueig, la coalició acceptaria qualsevol pla

Vist l'actual bloqueig, diversos analistes internacionals coincideixen que els països de la coalició han accelerat l'ofensiva diplomàtica per trobar una sortida i estarien disposats a acceptar gairebé qualsevol acord. Fins i tot que la mateixa família Gaddafi mantingui el poder. Dos dels fills de l'actual president, Saïf i Saadi, ja fa dies que treballen en un pla per fer fora el seu pare del poder. I la proposta podria acabar convencent els països de la coalició. Amb el risc evident, però, que no convenci gens ni mica els rebels.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT