La mort del dictador obre una etapa d'incerteses. Des de fa dècades, Pyongyang ha desenvolupat una estratègia de xantatge militar: el 2006 i el 2009 va fer dos assajos nuclears. És un estat fallit, però juga amb foc per aconseguir un reconeixement internacional. No ho ha aconseguit, però segueix sent focus de tensió militar a l'Àsia oriental. Un perillós veí de la Xina, el Japó, Corea del Sud i Rússia, quatre de les principals economies mundials.
Kim Jong-il va designar l'any 2010 com a successor dinàstic al seu tercer fill, Kim Jong-un, de 28 anys. En un país d'arrels confucianes, la joventut i la inexperiència de l'hereu contrasta amb una nomenclatura política i militar d'edat avançada. Pequín va donar llum verda al procés successori, però vol que Corea del Nord s'obri, seguint el model xinès, a l'exterior. I impulsa un acord multilateral perquè es desnuclearitzi. Però Pyongyang no és un interlocutor fiable per a Washington. Els escenaris són diversos i incerts. Seül espera que Corea del Nord es col·lapsi per aconseguir la reunificació. És qüestió de temps però no se sap quan. Depèn de la Xina.
