Publicitat
Publicitat

"Pitjor que l'extrema dreta és la dreta que li fa el joc"

Pànic "Europa pateix una crisi identitària, social, política i econòmica" Frustració "Un noi de Berna que es digui Mehmed no serà tractat mai com un suís de veritat"

Professor de sociologia de les religions a la Universitat de Friburg (Suïssa), Stéphan Lathion és un dels investigadors més destacats de l'islam a Europa. Ha recollit a Els minarets de la discòrdia (Icària) l'opinió de diversos experts sobre el referèndum de l'any 2009 a Suïssa, en què el 57% dels electors van aprovar que es prohibís construir minarets a les mesquites.

El referèndum de Suïssa només va ser un episodi més de l'auge de la islamofòbia a Europa.

La gent té por. I el problema va molt més enllà de l'islam o dels musulmans. Hi ha una crisi identitària a Europa, una crisi econòmica, una crisi social i política. Això genera un sentiment d'inseguretat i d'aquí sorgeix la tendència a buscar un culpable. I des de fa 15 anys, el culpable ideal són els musulmans. Per mi, els polítics responsables haurien de respondre a aquestes pors. Si algú et diu "Tinc por, no entenc aquesta gent" i l'única resposta és "Ets un racista", no canviarà res. I alguns partits instrumentalitzen els sentiments de rebuig i de por en benefici propi. Però, per mi, pitjor que l'extrema dreta és la dreta que li fa el joc: és aquí on hi ha el perill.

¿Encara es pot parlar de dos models d'integració de la població musulmana a Europa?

Durant anys es va cometre l'error de pensar que només hi havia el model francès de ciutadania, que negava les diferències, i el model britànic de comunitarisme, que les emfatitzava. Ara, a Suïssa, Bèlgica o Espanya, es fa evident que no hi ha un model vàlid per a tothom: cadascú ha de buscar el seu, adaptat a la seva història i a la seva realitat. I el que funciona és el pragmatisme: sovint les solucions es troben a nivell local. El cas del burca n'és un exemple: si un alcalde veu cinc dones amb burca al seu poble té un problema. La cosa canvia quan això es transforma en una qüestió d'estat.

La convivència no és, doncs, un problema de temps.

No, perquè estem en un món globalitzat. Els musulmans van integrar-se bé a Suïssa però després va venir un context internacional desfavorable. Tenim la sensació que avancem deu passos i, quan esclata una bomba a Txetxènia o Algèria, en retrocedim vint. I això és molt esgotador per als mateixos musulmans: per als pocs que intenten fer que les coses vagin millor és desesperant. La por és lògica i es podria combatre en un context socioeconòmic normal, però amb la situació que estem patint és difícil. A Suïssa, si un noi nascut a Berna que pensa i respira com un suís es diu Mehmed, l'opinió més general és: "Mehmed no és suís i no ho serà mai". I això genera frustració.

¿Les revoltes trenquen estereotips?

Els europeus s'han adonat que l'islam no és el més important per a la majoria de musulmans, que en primer lloc són éssers humans, amb una identitat diversa i complexa.

Què opina de la reacció d'Itàlia i França davant l'arribada d'immigrants i refugiats del nord d'Àfrica?

És una autèntica vergonya. Després de pactar amb els "diables" ara se sorprenen de sortir-ne esquitxats. A més, s'està perdent l'esperit polític del que pot ser Europa, i tot per motius bruts, interessats i electoralistes. I és absurd, perquè Europa necessita immigrants.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT