La commemoració dels 300 anys del 1714 hauria d'anar just en el sentit contrari a què l'han enfocada alguns partits polítics que han generat unes expectatives polítiques absolutament allunyades de la realitat. Entenc que, en primer lloc, ha de facilitar el millor coneixement històric de les nefastes conseqüències polítiques que el seu desenllaç va tenir per a Catalunya. Fent ús, esclar, de mitjans com el cinema (costa de creure que no hi hagi una bona pel·lícula sobre el 1714!) o la televisió. I, en segon lloc, pot donar lloc a una reflexió sobre la situació actual de Catalunya (política, econòmica, social) i la relació que hauria de tenir amb Espanya en el marc de la Unió Europea. En aquesta reflexió el debat sobre el grau d'anacronisme dels estats nació del segle XIX em sembla fonamental. Així com observar processos similars cap a l'autogovern en altres països, com pot ser Escòcia. Però insisteixo: lluny de fer focs artificials, el que convé és aprofitar la commemoració per analitzar el present i plantejar alternatives de futur de forma seriosa.
