Politòleg i 'controller' de l'araSens dubte, un dels fenòmens més destacats de les passades eleccions municipals ha sigut l'emergència de la Plataforma per Catalunya, que, després de quedar-se a les portes d'accedir al Parlament al novembre, ha eixamplat de manera significativa la seva presència municipal, amb més de cent candidatures que han recollit, en conjunt, uns 65.000 vots (2,3%).
Si volem entendre les claus d'aquest fenomen, ens hem de demanar per què en alguns municipis ha arrelat amb força el partit xenòfob i, en d'altres, no. En altres paraules, quines són les característiques dels municipis que ens expliquen que la formació d'Anglada hi hagi tingut més o menys èxit.
Com s'ha dit aquests dies, aquest fenomen no és inèdit: fa dècades que en altres països europeus anem assistint a l'aparició d'aquesta mena de partits. De fet, d'aquests casos anteriors en deriven algunes hipòtesis sobre els factors rellevants per explicar la desigual penetració de la PxC. Bàsicament, sabem que els partits populistes d'extrema dreta tendeixen a tenir èxit en contextos d'alta immigració i elevades taxes d'atur, i tenen una certa tendència a recollir vots en antics feus de les formacions de l'esquerra.
Saber si és el factor socioeconòmic (l'atur) o la immigració el que té més influència és més difícil. Sovint s'ha vist que la presència d'immigració fa créixer el vot d'extrema dreta només (o sobretot) en contextos de crisi i altes taxes d'atur. Això explicaria, en part, que observem aquest fenomen ara, quan ja fa més d'una dècada que va començar l'actual onada d'immigració.
Si analitzem les dades a Catalunya, veurem com bona part del que hem observat en altres latituds es reprodueix al nostre país: la PxC ha tingut més èxit en municipis més grans, amb elevades proporcions de població aturada i amb més taxa d'immigració, tot i que sembla clar que la relació amb la taxa d'atur és més forta que amb la immigració, que, per si sola, sembla tenir poc efecte. La combinació de tots dos factors sembla també en el nostre cas una mena de còctel que obre la porta a la penetració electoral de l'extrema dreta. També observem i, de manera especialment clara, una penetració més elevada en els municipis en què el PSC ha retrocedit més en vots respecte al 2007.
El desviament del vot obrer
D'aquesta última dada no en podem derivar directament cap transvasament de vots, però sí que confirma que la decadència de les formacions que tradicionalment han estructurat el vot de la classe treballadora adoba el terreny a aquestes formacions. Certament, la PxC combina la presència en aquests municipis amb la penetració en algunes comarques de la Catalunya Central, però el gruix de vot el recull en municipis grans i metropolitans.
En resum, observem unes pautes esperables d'un fenomen que ja coneixíem. L'antídot és més complex de trobar, però entendre'n les causes és un primer pas necessari.
