Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS

L'hemeroteca serveix per avaluar la subhasta de propostes electorals com a clàssic de campanya

Pocs poemes i massa promeses

Una repassada a les tres últimes campanyes a Barcelona, als temes principals de debat i a les principals promeses, en uns quants exemples, serveix per fer balanç del que ha estat possible. Moltes cares entre els caps de llista de Barcelona han canviat en les últimes campanyes. Joan Clos va donar pas a Jordi Hereu el 2007, Xavier Trias va rellevar Joaquim Molins el 2003, Alberto Fernández Díaz va substituir Santiago Fisas també el 2003, Ricard Gomà s'estrena ara després de la llarga trajectòria d'Imma Mayol i només Jordi Portabella ha estat candidat en les tres campanyes anteriors i es manté.

1999 Portes a Collserola

L'antecessor de Trias en l'aspiració de CiU a conquistar l'alcaldia de Barcelona, Molins, va tenir una de les ocurrències més magnífiques en la campanya del 1999 en proposar un sistema de portes al Parc Natural de Collserola a les zones adjacents amb nuclis urbans. Molins justificava la mesura "per evitar que la gent envaeixi la zona amb els seus vehicles" i defensava la instal·lació d'un sistema preventiu d'humidificació automàtica del bosc a les zones més poblades i un programa d'adquisició de les finques privades del parc.

Albiol fitxa patriarques

A Badalona, Xavier Garcia Albiol, que es presenta per tercer cop, ja tenia el 1999 el monotema immigratori en marxa, però creava dubtes entre la població fitxant dos referents a Sant Roc com Salvador Lerma i Aurelio Cortés Pocholo i mimava el patriarca, l'oncle Emilio. L'aleshores president del PP català i ara candidat a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, no es va perdre la trobada. A Barcelona, Santiago Fisas va proposar privatitzar el Zoo, els aparcaments públics i pompes funebres (només un 51%). Ni el Zoo ni els aparcaments s'han mogut de mans públiques, però la funerària sí.

Cobriment de la Gran Via

Joan Clos, que va veure acabar el mandat amb la pífia de voler organitzar una Expo que no va poder ser el 2004 i que assumia la proposta del Fòrum, va oposar-se al cobriment de la Gran Via malgrat les mobilitzacions dels veïns i la pressió de CiU, PP i ERC perquè l'obra es fes al marge que l'autopista fos de la Generalitat. La cobertura parcial s'acabaria fent en el següent mandat. També Clos va prometre pujar de 10 a 50 els interiors d'illa oberts a l'Eixample. Ara n'hi ha 46.

2003 Pinyes per l'habitatge

La campanya més estatalitzada, pels boicots al PP pel suport d'Aznar a la guerra de l'Iraq, va derivar en un gran debat sobre l'habitatge. PP i CiU van acusar Joan Clos de vendre's 160.000 metres quadrats de sòl i el PSC es va defensar de la despatrimonialització remarcant que havia comprat equipaments i quadrat xifres amb uns ingressos de 27.000 milions de pessetes.

Clos, feina, i Trias, xecs

Els 50.000 llocs de treball que enguany promet Portabella es quedaven en 20.000 a mans de Clos fa vuit anys. Les xifres de l'atur no ofegaven tant però l'alcalde veia realitzable la xifra a través de Barcelona Activa, que donaria suport a 6.000 nous projectes i ampliaria projectes per a col·lectius amb dificultats d'inserció laboral fins a atendre 80.000 persones. Trias, la primera vegada que es presentava, ja feia càlculs per donar un xec de 2.500 euros anuals a tots els jubilats de Barcelona, amb independència de la renda i del barri, perquè es paguessin l'assistència domiciliària. La proposta costava 85 milions d'euros i s'havia de realitzar en sis anys.

Subhasta a l'escola bressol

Un dels grans clàssics de campanya, la promesa d'oferir milers de places d'escola bressol, va arribar al paroxisme el 2003 per la repuntada de població pel fenomen migratori. Clos va prometre mil places ampliables a dues mil en funció dels convenis amb la Generalitat i recordava que en el mandat ja se n'havien creat mil. Trias multiplicava l'oferta amb 2.000 places en dos anys (enguany ha promès la concertació de 10.000 places privades) i el PP va tirar més amunt: 5.000 places.

2007 Promeses ara repetides

El candidat de CiU, Xavier Trias, demanava en la penúltima campanya simplificar els tràmits per obrir un negoci i ara, quan les enquestes li són més favorables, ha insistit en la mateixa línia fins al punt de comprometre's en un acte al Círculo Ecuestre a fer aquesta promesa realitat amb dos mesos de tràmits. Trias també va estrenar el 2007 la seva proposta de construir un nou barri al Morrot i un gran centre cultural a la seu del Banc d'Espanya de la plaça Catalunya. El que ha seguit fil per randa una proposta clavada és el candidat del PP: "El PP vol una oficina antiokupes per a propietaris". El mateix titular el 24 de maig del 2007 i el 12 de maig del 2011.

Contra el seminudisme

El proper 29 de maig, després de les eleccions i no abans com havia apuntat Jordi Hereu fa poques setmanes, entrarà en vigor l'ampliació de l'ordenança de civisme que regula el nudisme i el seminudisme a la ciutat. Però el primer que va posar sobre la taula el debat sobre els descamisats, sobretot turistes, va ser també Fernández Díaz en aquella campanya. Quatre anys després, PSC i CiU hi han votat a favor... i el PP s'ha abstingut.

L'embranzida del metro

Un mes abans de les eleccions del 2007, el candidat del PSC, Jordi Hereu, va propulsar-se amb una mesura molt popular: l'obertura del metro tota la nit els dissabtes. El bon resultat immediat va fer-li prometre en campanya que també pactaria amb TMB que el metro obrís els divendres a la nit i ampliar l'horari entre setmana mitja hora més.

Empastos i impostos

En el dia a dia, però, aquella campanya va ser un festival de promeses: empastos gratis i 12.000 euros per a joves que es vulguin comprar un pis (PP), trasllat del Tibidabo al Fòrum i jornada de sis hores laborals plegant a les cinc de la tarda (ERC), 12.000 pisos de 350 a 500 euros de lloguer i la Model com a seu del Memorial Democràtic (ICV-EUiA), l'impost de béns immobles reduït a la meitat i la taxa de recollida de residus a una quarta part (CiU). El PSC, a banda del metro, va prometre també que tota la ciutat tindria wifi i que el carrer Urgell seria un bulevard. I per a tots els partits, tot és més fàcil de dir que de fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT