Un diari amb un gran titular anunciant la fi d'ETA sobresurt entre papers antics en una vitrina. El record escrit del 20 d'octubre d'enguany ja forma part de la col·lecció que els Tedax (Tècnics Especialistes en la Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos han anat recollint en els últims 30 anys. La seva història s'ha anat teixint en paral·lel a la de les bandes terroristes, des dels Grapo, passant per Terra Lliure fins als sanguinaris etarres. En una paret de la seva seu al complex d'Egara a Sabadell, hi ha escrit un lema en lletres majúscules: "Res és el que sembla". Probablement perquè tenen aquesta frase tan incorporada al subconscient són escèptics amb aquest anunci històric. "Ens tranquil·litza però ja es veurà, de vegades surten dissidents", expressa amb cautela un dels membres d'aquesta àrea, formada actualment per una seixantena de policies.
Malgrat els anys d'experiència d'alguns d'aquests artificiers no hi ha sisè sentit que valgui: "És important tenir-ne però mirem d'evitar-lo, determinats luxes no te'ls pots permetre perquè en un mil·lisegon te'n vas a l'altre barri. És ensurt o mort", assegura el cap dels Tedax, conscient que no tenen marge d'error. Per això es preparen intensament i dediquen part del seu temps a practicar amb els 6 robots, que més d'un cop els han salvat la vida. També fan colzes estudiant noves tècniques perquè, segons el responsable del grup, que prefereix l'anonimat, l'evolució tecnològica és constant: "Abans de ser Tedax, som terroristes. Primer ens ensenyen a ser dolents i després a ser bons, perquè hi ha mil maneres de posar artefactes. Nosaltres ens preparem, precisament, per evitar això". Els aspirants actualment han de passar un curs molt dur de 1.400 hores teòriques i 600 més de pràctiques. L'exigència és molt alta, fins al punt que la meitat dels aspirants del curs 2010-2011 van suspendre. "Has de ser una mica monjo i tancar-te un any a estudiar. Quan t'enfrontes a un artefacte, un 4,5 o un 5 és una nota baixa, n'has de saber molt més", adverteix el cap.
La carta de Tarradellas
El 5 de febrer de 1980, l'aleshores president de la Generalitat, Josep Tarradellas, va escriure una carta al ministre de l'Interior, Antonio Ibáñez, plantejant la possibilitat que 4 policies poguessin fer un curs de desactivació d'explosius a l'Academia de la Policía Nacional a Madrid. L'experiència va funcionar i l'any següent hi van enviar 4 agents més. Els recursos eren escassos i els Mossos només tenien competències per protegir edificis públics catalans. Els espectaculars vestits fets de Kevlar i teixit aràcnid que utilitzen actualment per protegir-se aleshores eren una simple granota, un casc i un escut. Amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, la unitat va agafar l'embranzida definitiva: es va ampliar el nombre d'efectius i van incorporar els robots com a companys de viatge en els seus perillosos apropaments a paquets o cotxes bomba. També fan servir aparells de raig X capaços de veure-hi a través de les parets o dels objectes sospitosos.
Des de fa uns anys han afegit a les seves habituals sigles 4 noves inicials: NRBQ, que responen a nuclear, radiològic, bacteriològic i químic, noves formes de terrorisme que provoquen fins i tot més alarma que els mètodes tradicionals. "Després de l'atac a les Torres Bessones, l'amenaça s'ha fet més àmplia i ens obliga a preparar-nos en altres fronts".
Però no només s'exposen als riscos del present, també s'ocupen de netejar el territori de projectils i artilleria de la Guerra Civil. De fet, recuperar i destruir aquests artefactes en pedreres representa el 80% dels seus serveis.
