Crònica 28/12/2011

Política per fer front a la crisi

Jordi Muñoz
3 min
Política per fer front a la crisi

'CONTROLLER' DE L'ARADes que es va posar en marxa l'ARA Control, l'observatori que avalua i indexa sobre 100 el grau de compliment dels compromisos electorals, s'ha constatat fins a quin punt la realitat dels ajustos contrasta amb el contingut del programa electoral de CiU. El programa incorporava compromisos de despesa i de reducció de taxes i impostos que no han estat realistes en el context actual.

De fet, Artur Mas -que ahir va fer un any que va prendre possessió- va redactar, a partir d'una selecció de compromisos prioritaris i realitzables, un pla de govern que en molts àmbits rebaixa expectatives respecte al que va presentar a la ciutadania abans del 28-N. Aquest document, poc habitual en governs que no són de coalició, és l'assumpció implícita de la manca de realisme del programa electoral de CiU.

Compromisos polítics acomplerts

Tanmateix, no tot eren propostes de difícil realització i, de fet, el govern ha avançat al llarg d'aquest any en una part significativa dels seus compromisos més visibles, com la supressió de la Zona 80 al voltant de Barcelona, la supressió de la setmana blanca escolar, l'impuls d'una nova llei de consultes no referendàries, l'eliminació de l'impost de successions i de la possibilitat d'expropiar pisos buits, entre d'altres.

Per contra, qüestions destacades del programa han quedat aparcades, com la concertació social, la reforma de la llei electoral, la millora d'algunes infrastructures i dels ajuts a les famílies amb infants, entre d'altres. El gran reclam electoral de Mas, el pacte fiscal, segueix un procés complex i caldrà estar atents a la seva evolució futura.

En el grup de qüestions més visibles abordades en el primer any de mandat hi ha un bon nombre de compromisos relacionats amb iniciatives del tripartit que CiU havia rebutjat. Mentre que en alguns àmbits el nou govern ha optat per recollir el testimoni de l'anterior executiu, en d'altres l'opció ha sigut fer marxa enrere en les polítiques més representatives dels governs d'esquerres.

Si apropem el focus i analitzem cada conselleria, observem importants diferències en el compliment del programa. En termes generals, el que marca la diferència és, bàsicament, l'habilitat que han tingut els diversos consellers per escapolir-se de l'agenda de les retallades amb mesures de baix cost però amb transcendència política.

En aquest sentit, els paradigmes podrien ser Irene Rigau d'una banda i Boi Ruiz de l'altra, que obtenen respectivament la millor i la pitjor puntuació a ARA Control. Mentre que Rigau ha impulsat mesures polítiques i ha aprofitat l'alliberament de recursos de la sisena hora per impulsar compromisos electorals, Ruiz no ha estat capaç d'anar més enllà de la gestió de les retallades i dels conflictes que se n'han derivat.

Hi ha diversos factors que ens poden ajudar a entendre aquestes diferències. Al govern Mas hi conviuen consellers orgànics -provinents de l'estructura de CiU- com la mateixa Rigau, Josep Lluís Cleries i Felip Puig, amb independents com Ferran Mascarell, Boi Ruiz i Pilar Fernández Bozal. Així, mentre que els més polítics havien participat en la redacció del programa dels seus àmbits, els independents es van trobar amb un programa que no havien elaborat. D'altra banda, Ruiz i Bozal ni tan sols tenien trajectòria política prèvia al càrrec i això té avantatges però també inconvenients.

Els pactes influeixen

També cal tenir en compte que Mas no té majoria absoluta al Parlament i, per tant, en alguns àmbits CiU ha de fer acords. En aquest sentit, destaca el cas de la política exterior, un àmbit en què l'agenda del govern guarda poca relació amb el que preveia el programa de CiU: mentre que la federació la volia ambiciosa i amb caràcter nacional, finalment l'equip d'Exteriors liderat per Senén Florensa ha optat per una línia estrictament comercial i econòmica, tancant delegacions i rebaixant-ne el pes polític, coincidint amb les exigències del PP.

stats