Crònica 07/02/2011

Polítiques de contenció, a l'alça

Dàmaris Torrado
2 min

Lleida.A Ponent les polítiques de contenció són el denominador comú dels consistoris consultats. L'Ajuntament de Lleida, amb un pressupost de 177 milions d'euros per al 2011, s'ha marcat com a objectiu que aquest any l'endeutament de la ciutat, que actualment és de 124 milions, no passi del 90%. La regidora d'Economia, Montse Mínguez, explica que l'única via de finançament municipal vindrà de les transferències, la venda de solars, les contribucions especials i l'estalvi que s'ha generat reduint les despeses de manera que siguin menors que els ingressos.

Segons Mínguez, la dificultat radica, però, a poder portar el pagament de proveïdors al dia, ja que la nova llei de la morositat actualment obliga les administracions públiques a pagar els seus proveïdors en un màxim de 50 dies. Per aconseguir-ho, Mínguez explica que la Paeria està treballant en l'agilització dels tràmits interns per pagar les factures, està complint de manera estricta els pressupostos per no fer cap despesa extraordinària i, per últim, està aplicant mecanismes com el confirming , la cessió de préstecs i l'augment de les pòlisses de crèdit per aconseguir "no tensionar tant la tresoreria".

Joan Amézaga, alcalde de Tàrrega, la segona ciutat més gran de Ponent, explica que la situació financera del consistori és complicada, ja que amb un pressupost ordinari per al 2011 de 12,5 milions d'euros, arrossega un deute de 21 milions. L'Ajuntament està aplicant un pla de sanejament que durarà fins al 2015. Tot i això, Amézaga reconeix que encara tenen un gran nombre de proveïdors pendents de pagament de l'any 2010. "També tenim ingressos pendents de cobrar, tan bon punt arribin, podrem pagar als proveïdors", assenyala l'alcalde.

L'Ajuntament de Balaguer, per la seva part, encara té capacitat d'endeutament perquè no arriba al límit del 110% màxim. L'alcalde, Miquel Aguilar, explica que el problema no és no poder augmentar l'endeutament, ja que aquests diners només es poden dedicar a obres i inversions, sinó fer front als pagaments del dia a dia. "En els últims anys hem creat molts equipaments i serveis, i generen una despesa corrent molt gran. Aquest any encara aguantarem, estalviant al màxim, però el vinent serà més complicat", explica. Per això, demana que les ajudes directes d'altres administracions als consistoris es destinin a subvencionar despeses ordinàries i no a plans d'obres, perquè els ajuntaments no podran pagar la part que els correspon per tirar-los endavant. També considera que s'haurien de revisar les competències que estan assumint els ajuntaments i que no els corresponen.

stats