Després de les festes nadalenques, el sector productor avícola (que cria pollastre d'engreix, groc i blanc) recupera aquesta setmana la normalitat, mirant de reüll l'aparició de pinsos contaminats amb dioxines i el tancament de granges a Alemanya, tot i que a Catalunya aquest problema queda lluny. "La producció avícola s'alimenta amb pinsos elaborats a casa nostra, que contenen un elevat índex de cereals", han assenyalat fonts de l'Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC).
Aquestes darreres setmanes hi ha hagut excedents a les granges, amb animals que superen el pes, a causa sobretot de l'alt creixement per la falta de freds rigorosos, juntament amb la baixada de vendes pel consum d'altres carns, peixos i mariscos per Nadal, Cap d'Any i Reis.
Una de les carns preferides
La carn de pollastre és de les més consumides a casa nostra, amb 13,9 quilos per càpita a l'any a les cases, segons dades del 2009 del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, per sobre del porcí i d'altres carns transformades. El més consumit és el d'engreix, que és una varietat de pollastre específicament adreçada a la producció industrial de carn que sol fer-se en un mes i mig en unes grans naus (amb un pes mitjà entre 2 i 2,5 quilos), si bé els que es fan servir per fer-se a l'ast surten de la granja una mica abans. Aquest ràpid creixement és possible, tal com ha indicat la Federació Avícola Catalana (FAC), "gràcies a l'estricte control del pinso i de la sanitat, tant per part de l'Administració com de les mateixes explotacions, amb unes condicions ambientals que eviten qualsevol situació d'estrès o malestar a l'animal". La FAC ha posat èmfasi en el fet que "la producció de carn de pollastre mai ha estat tant controlada i la seva qualitat assegurada com ara per donar al consumidor una carn amb unes característiques nutritives i gastronòmiques excepcionals".
Més varietats
Hi ha altres varietats de pollastres com els de pagès que han anat augmentant la seva producció i consum els darrers anys i que tenen un procés de producció més llarg que els d'engreix. A més, a casa nostra hi ha una varietat amb un distintiu de qualitat, el pollastre i capó del Prat, conegut popularment com el pota blava, que té una IGP (indicació geogràfica protegida), i que està criat a l'aire lliure, en galliners que no poden superar els vuit animals per metre quadrat, i està alimentat amb un mínim del 70% de cereals. Els pollastres i els capons se sacrifiquen a una edat mínima de 90 dies i 182 dies, respectivament, segons figura en el reglament de l'esmentada IGP, i gairebé la totalitat de la producció es consumeix durant les festes nadalenques.
El preu del pollastre a la Llotja de Bellpuig, mercat de referència a nivell estatal, ha iniciat el 2011 amb la cotització més baixa en les dues primeres setmanes des del 2005. En aquests moments, el sector productor de pollastres té una problemàtica afegida, que és l'encariment de les matèries primeres per a la fabricació de pinsos, que preocupa de manera alarmant els mateixos fabricants i al sector ramader, en general, i el de les aus de corral, en particular, que veu perillar la seva activitat si no pot repercutir aquest increment de costos en la venda del producte o, com a alternativa, intentar que les despeses siguin menors.
