Publicitat
Publicitat

SÀTIRA POLÍTICA Contra Crònica

Polònia, Cinc anys de país irreal (o no)?

Cada país té els programes de televisió que es mereix? És senyal de bona salut democràtica que el programa sobre política més vist de la televisió pública d'un país sigui el que se'n fot dels pares de la pàtria? Aquestes preguntes i altres amb contingut han servit per filosofar durant els últims cinc anys sobre el Polònia , un simple programa de sàtira política. Ni més ni menys... Bé, o no (o no tan simple). A la festa de celebració d'aquest aniversari, convocada ahir a l'antiga fàbrica de cerveses Damm de Barcelona, es va parlar molt d'això. Bé, i també es va parlar molt del gag que va fer un convidat tan bon punt va entrar. "Posi'm una Moritz", va dir.

Naturalment, com que estava farcit de gent de la broma, no va haver-hi ferits. Avantatges dels que fan humor, que amb l'excusa de les risses , pots fotre-li pel broc gros sense que ningú s'emprenyi... Bé, o almenys no ho expressi de forma evident... O sí. Però al final d'aquest article tocarem aquest tema, el dels emprenyats (digui-li absències). Sí, perquè el que vostè deu voler saber ara mateix és quins polítics hi havia a la festa (bé, i si no ho vol saber, ho sento, però jo he d'omplir molt espai). Si no m'he deixat a ningú, apunti, hi eren Dolors Camats (Iniciativa), Joan Ferran (el terror de les crostes i del PSC... vull dir que és del PSC, no que sigui el terror del PSC... o sí), Albert Rivera (Ciutadans), Quico Homs (portaveu del Govern), Irene Rigau (consellera d'Ensenyament... o era Educació?, és que amb això de les noves denominacions de les conselleries, jo m'he perdut fa dies), Ferran Mascarell (conseller de Cultura... això em penso que no ho han canviat, oi?), Joan Ridao (Esquerra), Jordi Portabella (Esquerra), Ignasi Llorente (Esquerra), Ernest Benach (Esquerra... perquè encara ho és, oi?) -incís: hi havia poca gent d'Esquerra, no troba?-, Xavier Trias (CDC), Alberto Fernández Díaz (PP), Montserrat Tura (PSC), Jordi Hereu (del PSC i que ha guanyat la citada anteriorment), Quim Nadal, (PSC) i Laia Ortiz (Iniciativa). Els polítics que hi van anar i que no apareixen en aquesta llista poden reclamar al CAC.

La faràndula
En l'apartat de la faràndula, com és natural, tots els actors que apareixen al programa, però fent d'ells mateixos, i gent com Màrius Serra, Joel Joan i David Trueba. I, a més, endrapaven com si no haguessin dinat Bibiana Ballbé (TV3 i ARA), Tatiana Sisquella (Catalunya Ràdio i ARA) i Cristian García (Catalunya Ràdio), Quim Morales, Xavier Pérez Esquerdo i Jair Domínguez ( La segona hora , RAC 1), Joan Maria Pou, Raül Llimós i Jordi Costa (Esports RAC 1), Ferran Monegal (ahhh, alerta), Alex Salmon (director d' El Mundo Catalunya ). I en l'apartat de la cúpula de la Corpo (també coneguda com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), el seu president, Enric Marín; el director de Catalunya Ràdio, Ramon Mateu, i la directora de TV3, Mònica Terribas. I he deixat per al final les tres criatures culpables de tot: Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas. La llegenda diu que el Polònia va ser parit en un autocar de campanya d'unes eleccions, quan aquests tres ja no tan xicots es dedicaven a la noble professió de "periodistes de política".

L'hora dels parlaments
Bé, i arribats aquí, per fi, podré veure complert un gran somni. Escriure una cosa que tota la vida he volgut escriure i que és... txa-txa-txan: "En el moment d'editar aquesta crònica van començar diversos parlaments..." Però, esclar, com que sóc un humil ajuntalletres incapaç d'escriure, enviar articles i escoltar parlaments a la vegada, doncs ni idea de qui va parlar ni de què va dir.

Però jo crec que hi va haver imitacions i que va agafar la paraula gent del Polònia per manifestar la seva alegria i celebrar aquests cinc anys de vida... Ai, no, perdó, que les cròniques de societat sempre tenen un puntet llepaculet... Rectifico: van manifestar la seva alegria per celebrar aquests cinc primers anys de vida i d'èxits. Millor així. Sobretot perquè ara mateix (ahir per a vostè) vaig intentar pescar alguna cosa de menjar, que és gratis total.

Ui, me n'oblidava, no hi va anar ningú d'Unió ni de Solidaritat...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT