25/09/2011

Polònia, l'Europa sense crisi

3 min

En aquest escenari de fallides controlades, recapitalitzacions d'urgència i estímuls que no arriben, hi ha una Europa que no sent la crisi. O que potser se sent per sobre d'aquesta crisi. Polònia creixerà aquest any al voltant d'un 4%. Per primera vegada ocupa la presidència de torn de la Unió Europea i es veu enfortida per la seguretat que donen 20 anys de consolidació econòmica i política, després de segles de foscor i guerres que l'engolien per l'est i l'oest. "Alemanya pot aprendre molt de Polònia perquè som l'únic país d'Europa amb un fort control de les finances públiques", es permetia dir aquesta setmana a un grup de periodistes catalans a Varsòvia un alt responsable de les finances del país.

Polònia se sent orgullosa del seu present i busca repòs per un passat que sempre torna, ja sigui en forma de gasoducte pel mar del Nord o d'accident aeri als boscos de Katyn.

Polònia és l'Espanya de la dècada dels 90. El país rutlla, es transforma, els fons europeus ragen, les grans ciutats es renoven -inclòs el nou estadi de futbol de la capital acabat de construir per a l'Eurocopa- i les avingudes s'han esquitxat de cafès i terrasses que els polonesos omplen aprofitant la temperatura excepcionalment càlida d'aquest final de setembre. La creativitat, l'optimisme i un orgull nacional emmascaren un atur que ronda el 10% en un país que perd el talent més jove perquè emigra cap a l'oest, una població que envelleix i unes zones rurals que no es desenvolupen al ritme de la capital.

Un país de segona

Ja abans d'entrar a la UE, Polònia va voler deixar clar que jugaria entre els grans. La matinada de l'11 de desembre del 2000, a la cimera de Niça, els caps d'estat i de govern de la Unió havien de segellar un acord nefast sobre com es repartirien el poder en una futura UE ampliada al centre i l'est de continent. En un moment d'aquella llarga nit, un portaveu d'un govern va assegurar que les negociacions estaven bloquejades perquè Polònia vetava l'oferta que tenia sobre la taula. Vetava? Polònia era un país candidat que havia estat "convidat" a la cimera. Encara no era a dins i ja marcava el terreny. La història l'ha bregat en la confrontació amb els seus veïns.

Els polonesos es declaren avui europeistes convençuts, però només un 30% vol l'euro. ¿Qui vol entrar en un edifici en flames, construït sense sortides d'emergència? El govern vol i dol perquè no li agrada sentir-se un país de segona. El primer pols de la presidència de torn polonesa amb Brussel·les va ser per garantir-se un lloc com a observadora a l'Eurogrup, tot i no formar part de la moneda única. Sarkozy s'hi va negar. I Varsòvia encara reclama avui -en nom de la presidència rotatòria- el seu dret a poder supervisar què passa amb l'euro. Polònia és el gran proveïdor dels alemanys i la seva economia depèn molt de les exportacions cap a la resta de socis europeus. L'euro és clau per al seu futur.

Fa deu dies, mentre França, Alemanya i la Comissió Europea intentaven contenir el pànic que ensorra la moneda única, el ministre de finances polonès, Jacek Rostowski, va advertir davant el Parlament Europeu que si la zona euro fracassa, "serà molt difícil evitar una guerra al continent en els pròxims deu anys". Tot i que Rostowski, antic professor d'economia, va assegurar a la premsa que havia escollit les paraules amb cura, va deixar anar als eurodiputats que estava "pensant d'aconseguir una green card per als seus fills i enviar-los als Estats Units".

Missatge apocalíptic en boca d'una presidència de torn que es declara europeista i que avui intenta senyorejar políticament la Unió Europea.

stats