Publicitat
Publicitat

RELLEU DE PODER

El país assumeix la presidència de torn d'una UE en plena crisi d'identitat

Polònia vol que els 27 gastin més i retallin menys

Polònia assumeix aquest divendres la presidència de torn de la Unió Europea durant sis mesos. Entre les prioritats que s'ha fixat hi ha fer créixer la despesa pública europea per millorar l'economia.

Polònia ho té fàcil per fer-ho millor que el seu predecessor. La presidència hongaresa, que aquesta matinada ha arribat a la seva fi, passarà a la història pels passos enrere que s'han fet en la integració europea. La restricció de la llibertat de moviments dels ciutadans entre països plasmada en la reforma del tractat de Schengen la setmana passada simbolitza aquest retrocés.

La presidència hongaresa, dirigida pel primer ministre Viktor Orbán, també ha estat plena de polèmica per la investigació que va obrir Brussel·les per la seva llei de mitjans. Un expedient que els hongaresos van viure com una ingerència, ja que la normativa és obra del partit més votat per l'electorat del país.

Polònia, propera a Hongria històricament i geogràficament, encara els seus sis mesos de presidència amb la voluntat de reafirmar-se com una potència europea en una UE en què bona part de les seves grans economies -com la italiana o la belga- estan patint encara els efectes de la crisi del deute.

De fet, l'aixecament del vel comunista i l'adhesió el 2004 a la Unió Europea han permès a Polònia créixer sense parar. És l'únic país europeu que no va patir els efectes de la recessió com a resultat de la crisi econòmica del 2008. De fet, Varsòvia va aconseguir el 2010 un creixement del 4,4%. Com altres països de l'euro que també s'han sumat a la moneda única -Xipre, Estònia, Eslovènia i Eslovàquia-, Pòlonia ha aprofitat la reconversió al capitalisme per augmentar els seus beneficis gràcies a un extens pla de privatitzacions. Tenint en compte que és el país més gran de l'ampliació d'ara fa sis anys, Polònia és com una Alemanya per a l'Europa Oriental, l'autèntica locomotora de l'ampliació comunitària cap a l'est.

Prioritat: l'impuls econòmic

La República polaca, que en només un any sembla haver-se recuperat fàcilment de la mort del seu primer ministre, Lech Kaczynski, en un accident d'avió a Smolensk, té precisament l'impuls del creixement econòmic com una de les seves prioritats. Varsòvia és de l'opinió que la via per impulsar l'economia dels 27 és la inversió i no l'austeritat. Per això vol aprofitar que durant la seva presidència s'han d'aprovar els pressupostos de la UE per dir la seva sobre la necessitat que s'augmenti el pressupost, tant si és per noves vies pròpies (com una taxa sobre les transaccions financeres) com per les aportacions dels estats membres.

Darrere d'aquest interès no es pot obviar el fet que Polònia és un dels països de la UE que més fons d'agricultura rep (el 40 per cent dels fons europeus són per a aquest sector). Varsòvia inclou en les seves prioritats la reforma de la política agrària comuna (PAC) per modernitzar el sector i assegurar que els agricultors no deixin de rebre ajuts.

Tal com s'estableix en les prioritats de la presidència, "si Europa vol ser competitiva a escala global, no pot concentrar-se només en les balances públiques i limitar el dèficit, sinó que s'han de dur a terme accions". Polònia donarà suport a la proposta de la Comissió i el Parlament Europeu d'apujar un 5% el pressupost de la UE de cara als propers set anys, una posició que enfrontarà la presidència amb els països més escèptics en aquest camp, com el Regne Unit, Holanda i Dinamarca, entre d'altres.

L'altre gran objectiu per aturar la crisi serà completar l'eliminació de les barreres del mercat únic que encara resten en alguns sectors, com el tecnològic. Per impulsar igualment el comerç interior, Polònia millorarà les condicions d'accés a altres mercats comunitaris de les petites i mitjanes empreses.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT