Poques esperances a Bielorússia després de les eleccions
The New York Times / MinskEls tribunals de Bielorússia van començar a jutjar ahir els centenars de detinguts a les manifestacions de l'oposició que acusaven el règim de Lukaixenko de frau electoral. La policia antidisturbis va atacar els manifestants quan intentaven assaltar la seu del govern en una explosió de ràbia i frustració per la contundent i previsible victòria de l'autoritari president del país, Alexandr Lukaixenko. Milers de persones es van reunir a la plaça de la Independència de Minsk responent a la crida dels líders de l'oposició, que van qualificar les eleccions de diumenge de farsa i van acusar Lukaixenko de mantenir la república postsoviètica tancada en una dictadura. El president va ser reelegit amb un 79,7% dels vots.
Els manifestants cridaven consignes com "Llarga vida a Bielorússia" i criticaven Lukaixenko, que en els darrers 16 anys ha emmordassat els mitjans de comunicació, ha eliminat opositors polítics i ha donat ales a la policia secreta, que al país encara es coneix com a KGB. Hi va haver un moment en què els manifestants van assaltar les impressionants instal·lacions del govern trencant les portes de vidre i intentant travessar les barricades que es van trobar a l'interior de l'edifici per impedir-los el pas. Les protestes recordaven les manifestacions del 2006 després de l'anterior reelecció de Lukaixenko, que també van ser fàcilment reprimides.
Dentinguts els líders opositors
Unes hores abans, Lukaixenko havia assegurat que les autoritats havien pres mesures per evitar que l'oposició es pogués manifestar contra els resultats. Parlant amb els periodistes després de votar, va qualificar els membre de l'oposició de "bàndals i sabotejadors". "La meva sort és a les mans dels votants", va dir Lukaixenko. Tot i que no sembla que els candidats de l'oposició fossin d'entrada l'objectiu de la policia antidisturbis, set d'ells van ser detinguts i alguns van denunciar agressions físiques.
La principal manifestació al centre de Minsk va durar unes quantes hores fins que la policia va actuar. "Va ser horrible", va dir la jove estudiant Tatiana Molosh. I afegia: "Em va costar moltíssim sortir-ne. La policia va entrar primer per un costat i deprés van arribar per l'altra banda. Però sabeu què em fa més por que això? Que tinc 25 anys, vull crear una família en aquest país i no hi veig futur. Això és el més trist". Aquestes queixes no són noves a Bielorússia, sobretot entre els més joves, ja que la majoria no veuen com podran sortir endavant en una economia encara molt dependent de les almoines d'altres països.
Les tensions creixents durant la nit electoral van desacreditar l'intent de Lukaixenko de presentar les eleccions com les més democràtiques de la història, en un esforç per aconseguir fons occidentals que compensin el refredament de les relacions amb l'antic patró, el Kremlin. Molts països occidentals, sobretot de la UE, esperonats per aquest distanciament, s'han intentat guanyar Lukaixenko. Polònia i Alemanya van oferir 3,5 milions de dòlars en ajudes al país, si les eleccions es consideraven lliures i netes. A Minsk, però, pocs tenien esperances en aquest canvi. "Ens deixen fer campanya i informar la gent- deia l'estudiant Alèssia Iakuboskaia, partidària de l'oposició-, però només perquè el govern pugui dir que aquestes eleccions són justes". "Pensar que en aquest país es pot votar lliurement, és ingenu".
