Publicitat
Publicitat

UxB es marca com a objectiu poder escollir un govern de PSC o CiU, tot i que no hi veu diferències

Portabella implora el vot de tots els independentistes

Portabella no ha aconseguit en aquesta campanya trencar el bipartidisme entre CiU i PSC amb el seu "tercer espai", però ara s'atrinxera en l'independentisme per poder ser decisiu i formar govern.

Després dels 15 dies d'actes i promeses, el candidat d'Unitat per Barcelona, Jordi Portabella, rebaixa l'eufòria inicial i -evidentment- ja no es veu competint per la victòria, tal com, segons assegurava, havia d'aconseguir el seu "tercer espai". Ni tan sols s'atreveix a fer pronòstics públics com a l'acte d'inici de campanya, quan va presagiar set regidors per a la coalició. Malgrat tot, en el míting final d'ahir a la ronda de Sant Pere -l'havia de fer a la plaça de Catalunya, però el va traslladar per "respecte" als acampats-, Portabella va culminar un procés iniciat en l'últim tram de campanya i va reclamar amb més vehemència que mai el vot de tots els independentistes per aconseguir condicionar el pròxim govern. "En una cosa som únics: que proposem que Barcelona camini per ser capital d'Estat", va reivindicar.

Aquesta campanya ha estat "especialment dura, difícil i bipolaritzada", segons l'alcaldable d'UxB, que no ha aconseguit que l'acord entre Esquerra, Reagrupament i Democràcia Catalana i el fitxatge de Joan Laporta li donin esperances d'aconseguir un resultat històric. Tanmateix, el que sí que ha permès -i no és gens menyspreable- és que la seva gent recuperi la il·lusió i encara cregui que poden mantenir els quatre regidors i ser decisius. Assumeixen que CiU o PSC guanyaran les eleccions, però Portabella pronostica: "Cap dels dos podrà governar sol i qui donarà la majoria és UxB".

En definitiva, els independentistes han deixat el "tercer espai" per guanyar una ressuscitada equidistància entre els dos grans. El seu candidat, però, va lamentar que "els socialistes han perdut el nord de la ciutat i del país, (...) però CiU, més que un canvi, és un recanvi", en relació amb uns programes que considera similars en temes socials i nacionals. Per contra, ell és "l'independentisme útil que té entre cella i cella que no hi hagi retallades socials".

No va faltar cap recurs per demanar el vot, fins i tot el de la referència èpica. I per poc Portabella no es compara amb Martin Luther King. "No diré que tinc un somni, sinó un ideal: lluitar per una Barcelona justa i un país lliure", es va sincerar. Per qui somniï en un trencament amb Laporta, el pronòstic és que "la coalició aguantarà els quatre anys i el que li caigui a sobre". Garantia d'estabilitat. I, per acabar, la cirereta que no podia faltar al pastís per excitar la parròquia: la crítica al PP. Si arribessin al govern -en especial de la mà de CiU-, seria per Portabella com "tenir de primer tinent d'alcalde un governador civil".

Curiosament, Esquerra va ser l'únic partit que no va fer l'últim míting a Barcelona, però l'estratègia és arreu la mateixa. El seu secretari general, Joan Ridao, va reclamar el vot des de Girona per pactar "noves majories de govern municipal amb ambició nacional". Al cap i a la fi, el que diferencia aquest partit de la resta i li permet blindar cert espai polític a l'espera de temps millors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT