Publicitat
Publicitat

El candidat d'Unitat per Barcelona insisteix en l'existència d'un "tercer espai"

Portabella es vesteix de Tony Blair

Jordi Portabella, a l'estil de Blair el 1995, reivindica que hi ha un espai més enllà de CiU i PSC. Per construir-lo, beu de l'esperit de la manifestació del 10-J, de la consulta del 10-A i del carisma de Laporta.

Sap que entrar al cos a cos amb Trias i Hereu -només un d'aquests dos serà l'alcalde després del 22 de maig- és una lluita destinada al fracàs. Per això Jordi Portabella, en cadascuna de les seves intervencions, reivindica un tercer espai que s'allunya de les propostes de CiU i PSC per a l'Ajuntament de Barcelona. La idea no és seva, sinó que té a veure amb aquella tercera via ideada pel sociòleg Anthony Giddens i que va encarnar Tony Blair en el seu camí cap al 10 de Downing Street.

El candidat d'Unitat per Barcelona té present que aquella jugada política i ideològica li va sortir bé al ja exministre britànic, i per això la vol traslladar a Barcelona. "Tenim personalitat pròpia i demanem a la gent que, si està cansada de PSC, que no es decanti per CiU: ens ha de votar a nosaltres, optar pel nostre tercer espai", va insistir ahir Portabella en un míting a Can Fabra, a Sant Andreu. La seva coalició, que a més d'ERC integren Reagrupament i la Democràcia Catalana de Joan Laporta, també té com a base del seu argumentari el pòsit de la manifestació del 10-J i la consulta del 10-A. "Som tres partits diferents, però tenim un projecte que va més enllà: l'estat propi". Joan Laporta, aferrant-se a aquesta idea, va reclamar en el mateix míting que Barcelona -com defensen també els seus excompanys de viatge de Solidaritat- esdevingui una capital d'estat. "I per això cal que l'aeroport del Prat sigui un autèntic hub internacional i que la ciutat disposi de les infrastructures necessàries per ser porta d'entrada de mercaderies d'arreu del món", va advertir Laporta en el seu torn de paraula.

L'experiència i el carisma

Com que una campanya no és tal fins que es visita un mercat, Portabella i l'expresident del Barça van passar el matí al mercat de la Llibertat de Gràcia. Una plaça especialment propícia per Laporta, que va desplegar l'arsenal de carisma que ja cultivava en els seus temps al capdavant de l'entitat blaugrana. Caminant a estones amb l'himne del Barça de fons, es va fer fotos fins i tot amb un dependent que vestia una gorra de l'Espanyol. "Veieu? Som la candidatura de la unitat", va voler interpretar Portabella.

Unitat, per cert, com la que van exhibir en una fruiteria, on van fer de dependents, davantal inclòs. L'expresident del Barça, amb el pas dels minuts, es va anar apropiant de la parada: tant despatxava unes pomes com unes mongetes. "Verdes, oi, senyora? És que també en tenim de blaugranes, aquí!", deia amb un somriure d'orella a orella a una clienta un pèl descol·locada. Portabella observava l'escena des d'un segon terme. L'episodi és paradigmàtic: és el candidat més veterà de tots -es presenta des del 1999- i tant ha governat com ha exercit d'oposició. Però per remuntar i per dissenyar aquesta tercera via ha hagut de recórrer a un nouvingut en el món de la política que li resta, sovint, bona part del protagonisme.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT