Publicitat
Publicitat

ASSAMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES

Catalunya es va emmirallar en la creació de l'Estat d'Israel el 1948, però la història ha canviat

Posicions confrontades davant un litigi etern

1. COM VIU LA SOCIETAT CATALANA EL CONFLICTE AL PRÒXIM ORIENT? / 2. LA HISTÒRIA HA FET CANVIAR POSICIO-NAMENTS?

Antoni Segura. Catedràtic d'Història Contemporània de la UB

1. Estem atrinxerats en dues posicions que semblen totalment irreconciliables. És bastant absurd. A Catalunya tenim un passat en què Israel va ser un referent, sobretot durant els anys 50 i 60. La constitució de l'Estat d'Israel es va veure per part de l'esquerra catalana com el sorgiment d'un país socialdemòcrata (els pares fundadors i els primers governs de l'estat hebreu van ser laboristes) i com aquell poble que va aconseguir l'objectiu de tenir un estat propi. Amb les guerres a partir del 1967 i amb l'ocupació aquest emmirallament es capgira i molts intel·lectuals decanten la seva simpatia cap a Palestina, que en definitiva també busca ser un estat independent. Hi ha paral·lelismes amb la situació que viu Catalunya i això fa que el conflicte es visqui en primera persona. Però és una anàlisi desencertada perquè els punts de contacte són mínims.

2. La realitat actual és que hi ha una ocupació i una manca de voluntat, sobretot per part del govern hebreu, de solucionar el conflicte. I això es trasllada visceralment aquí. Però el sentiment no és contra un poble, sinó contra les decisions d'un govern. De la mateixa manera que tot acte terrorista és rebutjable. Les fidelitats als estats són difícils. Es confonen les accions de govern amb el dret dels dos pobles a viure en pau.

Joan B. Culla. Professor d'Història Contemporània de la UB

1. La immensa majoria dels catalans no tenen una opinió formada del conflicte. Molta gent, si li preguntes, diu: "Jo sóc pro palestí, només faltaria", però molts no passarien un examen senzill de cinc preguntes bàsiques sobre la història del conflicte. És un fenomen molt curiós i superficial. Per un costat hi ha molta visceralitat, en particular entre els pro palestins, però hi ha poc coneixement al darrere. Ara bé, hi ha una minoria de gent més políticament activa i consumidora d'informació que s'ha anat fent una opinió sobre el conflicte amb el temps. És evident que a Catalunya diversos sectors del catalanisme, ja des dels anys 20, tenien fascinació pel sionisme. Malgrat això, a altres països on també existeix una bipolarització envers el conflicte, com a França, el coneixement sobre el tema és molt més ampli que aquí.

2. Des de fa 20 anys la majoria dels mitjans de comunicació catalans tenen una línia d'anàlisi molt antiisraeliana. A França, la majoria de l'opinió publicada actualment també és pro palestina, però anteriorment se n'havia publicat molta de pro israeliana. Aquí ha arribat la fase pro palestina sense haver passat gaire per la fase pro israeliana. Quan els progressistes de l'Europa Occidental eren pro israelians, el franquisme a Espanya era pro àrab.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT