Publicitat
Publicitat

"Pot ser una feina molt estressant, que no està del tot ben pagada"

Moltes dones d'origen immigrant han esdevingut l'alternativa més econòmica a les residències. Són treballadores de la llar que també han assumit rols que corresponen a professionals del sector geriàtric. La dominicana Rosa Julia Almonte sap què significa dedicar les 24 hores del dia a treballar, gairebé sempre per salaris misèrrims. Recorda com destinava tota la setmana, dia i nit -amb l'excepció dels dissabtes-, a atendre una home que havia superat una embòlia i no es podia valer per ell mateix, fins al punt que no s'aixecava del llit. Per aquella feina cobrava 700 euros. "Les jornades laborals s'allargaven moltíssim", explica Almonte, que té 50 anys i encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació a Espanya. El proper mes de febrer farà tres anys que va arribar a Barcelona.

Malgrat no disposar de formació específica -a la República Dominicana era mestressa de casa-, ha dut a terme tasques que van més enllà de la responsabilitat que s'exigeix a una empleada de la llar. Des de fa gairebé dos anys treballa en una altra casa, en la qual assisteix un matrimoni d'ancians: ell té problemes cardíacs, ella pateix demència. S'encarrega de la neteja i dels àpats, i ha de controlar que als avis no els falti res. Primer s'ocupava de la llar a jornada completa, ara només hi és als matins. Cobra un sou de 500 euros. "És dur perquè és una feina amb persones grans, que cada dia s'aixequen amb un humor diferent", explica Almonte, que controla la medicació dels ancians, però també ha hagut d'acompanyar-los a l'hospital quan ha sigut necessari.

24 hores pendents dels avis

La Delma, d'origen bolivià, i la María Lourdes, argentina, conversen habitualment al passeig Sant Joan de Barcelona, ara que les tardes són assolellades, sempre pendents de les ancianes que tenen al seu càrrec. La Delma, que a Bolívia treballava de dependenta, conviu les 24 hores del dia amb una àvia de 84 anys que pateix Alzheimer. "M'encarrego de tot: des de la medicació fins a la higiene personal, perquè ella és totalment dependent", explica. Per cuidar-la durant tot el dia i quedar-s'hi a dormir, percep un sou de mileurista. Fa les feines de la llar i exerceix d'assistenta geriàtrica a temps complet després que els set fills de l'àvia la contractessin quan el marit de la dona va morir. "Pot ser una feina molt estressant, que no està del tot ben pagada", admet ella, que només s'allibera de fer aquesta funció els diumenges. Tant la Delma com la María Lourdes, que està pendent vuit hores al dia d'una anciana de 97 anys, tenen altres companyes que també s'han convertit en cuidadores de gent gran.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT