Publicitat
Publicitat

Ricard Gomà:

"Prefereixo bonisme a malisme"

Vot fidel ICV-EUiA és al govern de la ciutat amb el PSC des dels inicis i ara, tot i que les enquestes no li auguren una davallada, per primer cop pot passar a l'oposició, on el seu nou cap de files creu que també tindrien feina a fer

El més novell dels candidats principals a l'alcaldia de Barcelona, Ricard Gomà, d'ICV-EUiA, té el repte en aquestes eleccions de rellevar Imma Mayol i alhora donar-se a conèixer.

Li toca fer-se visible.

Sí, el fet de ser l'únic dels cinc que em presento com a cap de llista per primer cop ens dóna un component de novetat i de força, tot i que també és cert que fa vuit anys que sóc al govern de la ciutat.

Vol dir que no està tan cremat com els seus companys de govern?

Com a candidat és evident que no, perquè la resta s'han presentat fins a quatre vegades. Aportem un aire fresc, que és un valor polític per a nosaltres.

Però vostè no ho pot destriar del fet que la seva formació governa amb el PSC des del 1979. Això és aire fresc?

Nosaltres ho veiem d'una altra manera i subratllem molt la nostra petjada en el govern, en ambició social, en polítiques de convivència. Però cal obrir una nova etapa, repensar prioritats i maneres de fer.

Assumeix el llegat de l'actual equip de govern? Com interpreta el grau d'insatisfacció dels ciutadans?

Assumim que hem construït un model anticrisi que no ha passat per les retallades. Creiem que la gent de Barcelona té un grau de satisfacció en relació amb la feina feta. Però hi ha un clima d'insatisfacció general.

Qui pagarà els plats trencats?

Ja ho veurem. A nosaltres no ens va anar malament el 28-N i la resta de components del tripartit es van enfonsar. També cal veure quin efecte té la política d'injustícia social de CiU i el gir neoliberal de Zapatero.

Però aquest gir que diu vostè és indestriable de les xifres objectives, de la reducció del dèficit i de l'herència acumulada. Ho té present?

No és ben bé així. Quan Zapatero va fer el decret el maig del 2010, havia fet un regal suprimint l'impost de patrimoni, i arar CiU també retalla i alhora suprimeix successions i amplia el concert de les escoles privades. Aquí s'ha de canviar de política fiscal: per què Catalunya no pot tenir un impost sobre les nuclears com tenen Extremadura o Castella-la Manxa?

A Barcelona hi ha un corrent d'opinió que creu que la ciutat és massa permissiva, i vostè rebutja el model punitiu, autoritari.

És que la ciutat és poc conflictiva. Hi ha poques ciutats de les dimensions de Barcelona que tinguin un grau tan alt de convivència i de capacitat de la gent de fer-se seu i autoregular l'espai públic. Això és contrari al populisme punitiu que ara s'ha tornat a posar de manifest amb la regulació del nudisme i el seminudisme.

No ha degenerat l'espai públic?

No. Hi ha problemes, esclar. Però el debat és de models i nosaltres creiem que calen plans comunitaris, mediació, xarxes d'intercanvi solidari... però no ordenances.

D'això en diuen bonisme.

Si això és bonisme, el contrari deu ser malisme. Si el malisme comporta una concepció més prohibitiva, que voreja la xenofòbia quan vincula la immigració i la inseguretat, em situo als antípodes del malisme.

Quan Imma Mayol va proclamar-se antisistema va generar rebombori. Vostè amb el sistema, què?

Això del sistema és un invent de l' establishment per esterilitzar els moviments de transformació social. Jo crec que més que sistema hi ha relacions de desigualtat que s'han d'anar superant. Jo a això ho anomeno utopies quotidianes.

Li preocupa o li agrada que la immigració centri la campanya?

M'agradaria més que es parlés de gestió i convivència de la immigració, perquè ja fa dos o tres anys que el cicle migratori s'ha acabat. Som diferents però volem viure junts.

Hi ha límits en l'estat del benestar?

No hi ha d'haver competència entre autòctons i nouvinguts. Barcelona genera prou riquesa per universalitzar serveis de proximitat. És més important que tothom pugui tenir una beca de menjador que asfaltar un carrer, i si cal podem ser exigents amb les rendes més altes.

Abans ja ho ha dit: està plantejant nous impostos?

En el pròxim mandat, només un més: la taxa turística. Com París o Nova York. No crec que ningú deixi de venir a Barcelona per això.

L'última: un racó de Barcelona?

La plaça Sant Agustí, al Raval.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT