Amèrica Llatina
Crònica 17/03/2012

"Preferiria ser mort que aquí"

A l'Amèrica Llatina, els interns de moltes presons viuen amuntegats i en condicions infrahumanes

Randal C. Archibold (the New York Times)
5 min

San SalvadorEn una presó anomenada Esperança, aquesta va molt escassa. Els interns a la presó de La Esperanza s'atapeeixen a "les coves", el nom que donen als espais sufocants a sota de les seves lliteres, desesperats per trobar un lloc on dormir. Altres s'estiren, ocupant cada centímetre del terra sota un bosc de cables elèctrics exposats en cel·les brutes, sufocants, fins que puguin reunir els 35 dòlars –27 euros– o més que necessitaran per comprar l'espai d'una llitera a altres presoners.

Les 19 presons del Salvador es van construir per allotjar-hi 8.000 persones. Avui, n'hi viuen embotides 24.000. Els interns dormen en hamaques de fil penjades del sostre o en llits al terra d'una biblioteca, ara massa plena de presoners perquè hi càpiga cap llibre.

Aquest amuntegament no és poc freqüent a l'Amèrica Llatina. Però després que un incendi esgarrifós matés 360 presos a Hondures el mes passat i que una massacre acabés amb 44 morts a Mèxic menys d'una setmana després, els administradors i investigadors de presons adverteixen que el problema empitjora. Cada cop hi ha grups criminals més poderosos i augmenta també la pressió social per aturar-los.

La prioritat, detenir criminals

La frustració pública amb els assassinats, robatoris, violacions i agressions ha dut a mesures enèrgiques que donen prioritat a les detencions per sobre dels judicis, inflant les presons dues, tres o quatre vegades més enllà de la seva capacitat amb interns que mai han sigut jutjats, i encara menys condemnats.

En una presó a San Pedro Sula, a Hondures, Santos Vicente Hernández salta d'una cadira de rodes i s'arrossega pel terra llardós fins a una sala de bany. Hernández va quedar paralític en un tiroteig pel qual el van arrestar, acusat d'assassinat, fa 12 anys, però encara està esperant per anar a judici, afirma. Al seu centre penitenciari, prop de dos terços dels 2.250 interns –en una presó construïda per a 800– no han sigut formalment condemnats, segons estadístiques del govern. "Preferiria ser mort que aquí", diu Hernández.

Funcionaris veneçolans apunten que el nombre de presoners que esperen una sentència o un judici ha baixat al 50%, però observadors independents situen la xifra entre el 66 i el 70%. A Hondures, fonts del govern apunten que la xifra és del 53%; a Guatemala, del 54%; al Salvador, del 30%, i a Panamà, del 61%, segons el Centre Internacional d'Estudis Penitenciaris, un grup de recerca d'Anglaterra –a l'estat espanyol la xifra és del 16%.

Els observadors dels drets humans han denunciat moltes vegades l'amuntegament i el deteriorament de les condicions a les presons. Després de l'incendi a Hondures –que es creu que va ser causat per un llumí o un cigarret deixat accidentalment sobre un llit–, l'oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de l'ONU va lamentar "un patró alarmant de violència penitenciària a la regió", i va citar casos a l'Uruguai, Veneçuela, Xile, l'Argentina i Panamà.

El món de les presons sovint és un univers alternatiu, amb poca o gens voluntat política per corregir-lo. "El nostre pressupost no té gaires recursos", diu Nelson Rauda, director de presons al Salvador. "Si l'elecció és construir un hospital infantil o una presó, què creu que es farà?", afegeix.

Encallats en la misèria

El cicle de desastre, mort i denúncies es repeteix amb una monotonia macabra. La presó, esclar, s'espera que sigui desagradable. Però els investigadors lamenten el fet que necessitats com l'aigua no estan sempre cobertes i que infeccions, dificultats respiratòries i altres malalties s'estenen, sense tractaments disponibles. A més, les condicions de seguretat de les instal·lacions són pèssimes, amb cables exposats i bigues desfigurades.

Sovint, els presoners venen el seu menjar, roba, etc. –a vegades el seu cos– per guanyar prou diners per aconseguir espai en llits, sabó o pasta de dents.

Pel que fa a la rehabilitació, els esforços acostumen a quedar-se curts: les classes són escasses a La Esperanza i altres presons, on els interns sovint s'encarreguen ells mateixos d'educar-se. "No tenim llibres ni res, però faig el que puc" diu Marvin Flores, de 37 anys, un criminal deportat de Los Angeles, on va viure mitja vida, que compleix condemna per extorsió relacionada amb bandes. Ensenya anglès als seus companys interns.

L'última dècada, Hondures, el Salvador i altres països han incrementat els càstigs per crims relacionats amb bandes, a vegades aplicant una definició àmplia de l'afiliació a aquestes, com el fet de lluir certs tatuatges. Alguns governs han introduït mesures com ara instal·lar càmeres de seguretat, bloquejar senyals de mòbils i reduir les hores de visita per evitar el contraban, però l'escassetat de guardes ben entrenats i incorruptes continua sent un problema sever, segons expliquen els funcionaris.

Potser on això és més evident és a Veneçuela, on les armes d'assalt, granades i drogues circulen lliurement en algunes presons. Al mal reputat centre de La Planta a la capital, Caracas, els interns duen armes d'assalt i mantenen el seu propi ordre despiadat, en absència de qualsevol altra autoritat.

"Ens protegim a nosaltres mateixos", diu Loibis Fuentes, de 37 anys, que compleix condemna per assassinat a La Planta. "Ens encarreguem de la nostra pròpia seguretat, la neteja i tota la resta".

Control de bandes criminals

Les batalles esclaten habitualment. Moltes parets estan plenes de forats de bala. Els interns a La Planta xategen per mòbil, naveguen pel Facebook i Twitter en portàtils, s'abracen amb les seves xicotes, sopen a restaurants improvisats –que inclouen estovalles blanques– i compren en estands on es venen dolços i cocaïna. En una presó a Uribana, a l'oest de Veneçuela, els interns organitzen lluites amb navalles anomenades "coliseos" –pel Colisseu de Roma– per entretenir-se i fer apostes, cosa que ha conduït a diverses morts. Iris Varela, ministra de Presons a Veneçuela, explica que treballa per reduir les armes i drogues a les presons. "El meu problema és netejar les presons de totes aquestes substàncies i objectes que ja són a dins", afirma.

Fins i tot quan se suposa que els guardes tenen el control, però, la violència i la corrupció regnen sovint. En la recent massacre de Mèxic, els guardes van alliberar els membres d'un poderós grup criminal, Los Zetas, perquè poguessin anar a un altre bloc de cel·les i matar 44 membres d'una banda rival.

Canvis urgents que no arriben

Mèxic i altres països han començat a construir noves presons però, sense canvis en els sistemes judicials o les polítiques contra el crim, els nous centres sovint cauen de pressa en el drama de la superpoblació.

El Salvador ha fet els primers passos per reduir-la. Una tarda recent, un grup de dones presoneres treballaven collint hortalisses en una presó-granja que va obrir al febrer. Un programa semblant per a homes començarà aquest mes, que enviarà fora de la presó centenars de presos amb condemnes a punt d'acabar-se. "No hi havia gaire a fer a l'altra presó", diu Blanca de Palazos, de 46 anys, a punt d'acabar una condemna de 6 anys per vendre cigarrets de contraban. "Però aquí hi ha molt a fer, i a la majoria ens agrada cultivar menjar i ser productives", conclou.

stats