THE NEW YORK TIMES / SAN SALVADOREn una presó anomenada La Esperanza, aquesta va molt escassa. Els interns del penal La Esperanza, a San Salvador, s'amunteguen a "les coves", el nom que donen als espais sufocants a sota de les seves lliteres, desesperats per trobar un lloc per dormir. Altres s'estiren, ocupant cada centímetre del terra, sota un bosc de cables elèctrics exposats, en cel·les brutes, sufocants, fins que puguin reunir els 35 dòlars o més que necessitaran per comprar l'espai d'una llitera a altres presoners.
Les 19 presons d'aquest país es van construir per allotjar 8.000 persones. Avui n'hi viuen embotides 24.000. Els interns dormen en hamaques de fil penjades del sostre o els llits fins al terra d'una biblioteca, ara massa plena de presoners perquè hi càpiga cap llibre.
Aquest amuntegament no és poc freqüent a Amèrica Llatina. Però després que un incendi esgarrifós matés 360 presos a Hondures el mes passat, i que una massacre acabés amb 44 morts a Mèxic menys d'una setmana després, els administradors i investigadors de presons alerten que el problema empitjora. Cada cop hi ha grups criminals més poderosos i augmenta també la pressió social per aturar-los.
La prioritat, detenir criminals
La frustració pública amb els assassinats, robatoris, violacions i agressions ha dut a mesures enèrgiques que promouen llargues detencions pendents de judici, situació que fa que les presons s'omplin dos, tres o quatre cops més del que permet la seva capacitat amb interns que mai han estat jutjats, i encara menys condemnats.
En una presó a San Pedro Sula, a Hondures, Santos Vicente Hernández salta d'una cadira de rodes i s'arrossega pel terra llardós fins a una sala de bany. Hernández va quedar paralític en un tiroteig pel qual el van arrestar, acusat d'assassinat fa 12 anys, però encara està esperant anar a judici, afirma. Al seu centre penitenciari, prop de dos terços dels 2.250 interns -en una presó construïda per a 800- no han estat formalment condemnats, segons estadístiques del govern. "Preferiria estar mort que aquí", diu Hernández.
Els observadors de drets humans han denunciat moltes vegades l'amuntegament de persones i el deteriorament de les condicions a les presons. Després de l'incendi a Hondures -que es creu que va ser causat per un llumí o un cigarret deixat accidentalment sobre un llit- l'oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU va lamentar "un patró alarmant de violència penitenciària a la regió", i va citar casos a l'Uruguai, Veneçuela, Xile, l'Argentina i Panamà.
El món de les presons sovint és un univers alternatiu amb poca o gens voluntat política per corregir-lo. "El nostre pressupost no té gaires recursos", diu Nelson Rauda, director de presons al Salvador. "Si l'elecció és construir un hospital o una presó, què creu que es farà?"
Encallats en la misèria
El cicle de desastre, mort i denúncies es repeteix amb una monotonia macabra. La presó, esclar, s'espera que sigui desagradable. Però els investigadors lamenten el fet que necessitats com l'aigua no estan sempre cobertes i que infeccions, dificultats respiratòries i altres malalties s'estenen, sense tractaments disponibles. Sovint, els presoners venen el seu menjar, roba -i a vegades el seu cos- per guanyar prou diners per aconseguir espai en llits, sabó o pasta de dents.
L'última dècada, Hondures, el Salvador i altres països han incrementat els càstigs per crims relacionats amb bandes, a vegades aplicant una definició àmplia de l'afiliació a aquestes, com el fet de lluir certs tatuatges. Alguns governs han introduït mesures com ara instal·lar càmeres de seguretat a les presons, bloquejar senyals de mòbils i reduir les hores de visita per evitar el contraban, però l'escassetat de guardes ben entrenats i incorruptes continua sent un problema sever.
A Veneçuela, les armes d'assalt, granades i drogues circulen lliurement en algunes presons. Al centre de La Planta a Caracas, que té molt mala reputació, els interns duen armes d'assalt i mantenen el seu propi ordre, en absència de qualsevol altra autoritat. Fins i tot quan se suposa que els guardes tenen el control, però, la violència i la corrupció hi regnen sovint. En la recent massacre de Mèxic, els guardes van alliberar els membres d'un poderós grup criminal, Los Zetas, perquè poguessin anar a un altre bloc de cel·les i matar 44 membres d'una banda rival.
