Publicitat
Publicitat

MOVIMENTS SOCIALS

Els 'indignats' decideixen avui si continuen a la plaça de Catalunya o busquen noves formes per a la protesta

Pressió per treure les acampades de les places

Quan es compleixen dues setmanes de l'ocupació indignada de la plaça de Catalunya de Barcelona, avui els acampats es replantegen el seu futur: han de decidir entre mantenir-se físicament al centre de la ciutat o buscar noves vies en la descentralització i el retorn a les xarxes socials. Una de les cares del moviment del 15-M, l'economista i activista Arcadi Oliveres -va ser la veu del manifest de Democràcia Real Ja!-, ha advocat pel canvi de forma amb l'advertència que "si les coses s'allarguen massa en el temps acaben per pervertir-se". Ara toca, doncs, pensar en el mig i llarg termini.

Si bé Oliveres considera que s'ha gestionat "amb encert" la ressaca de l'actuació policial de divendres -els acampats poden recollir des d'ahir els objectes confiscats- i la convivència pacífica amb les celebracions del Barça, està convençut que és el moment d'un canvi d'estratègia i que cal descentralitzar la pedagogia, portar el debat als pobles i "preparar-se per a una tardor calenta". Tota pedagogia ja està, segons Oliveres, "esgotada" a la plaça de Catalunya.

La generació de debat i l'evidència d'un malestar latent és el punt de les acampades que més destaca el sociòleg Salvador Cardús. Tot i admetre la dificultat de predir cap on evolucionarà aquest fenomen, perquè -apunta- "caldrà veure què en queda un cop passada la foguerada i qui hi dóna continuïtat", assegura que la mobilització ja ha servit per posar les bases de debats sovint silenciats, com els del model electoral o la manca de transparència. Destaca, però, la dificultat de gestionar consignes tan heterogènies com les que aglutinen els indignats per arribar a ports concrets. L'entrebanc principal a l'hora de gestionar aquest malestar és que es tracta d'una "reacció irada i no d'un moviment social amb líders, estratègies i objectius concrets". D'aquí que, fins ara, segons Cardús, hi hagi hagut "més expressions poètiques que propostes amb projecció d'anar endavant, que són les que hauran d'arribar a partir d'ara i que, a més, hauran de saber superar un context poc propici com l'actual".

De fet, alguns dels membres de Democaràcia Real Ja!, tot i avalar les acampades, coincideixen en la necessitat de buscar noves formes per canalitzar el malestar. És el cas d'Aitor Tinoco, membre de la plataforma i també de l'acampada, que en la mateixa línia que Cardús defineix l'ocupació de les places com un esdeveniment concret que cal dotar de propostes de més llarg abast. Per això Democracia Real Ja! va celebrar ahir la seva presentació pública amb els canvis en la llei electoral com a principal prioritat i amb la intenció de "concretar i no caure només en la teorització sobre els problemes del sistema".

Però, què cal fer amb l'acampada? Si bé moltes de les veus de l'assemblea estan convençudes que marxar de la "la plaça del poble" seria fer una passa enrere, també hi ha molts partidaris de buscar altres formes de protesta i evitar així que el model es desgasti. Per l'Aitor seria clau tornar a virtualitzar el debat, portar-lo de nou a les xarxes en un espai per organitzar i mantenir, per exemple, una assemblea setmanal presencial per posar en comú la feina de les comissions.

El futur de Democràcia Real passa, com explica l'Aitor, per l'aglutinació de moviments com Afectats per la Hipoteca -per plantar cara als desnonaments- o Indignad@s! -que denuncia retallades en sanitat- per sumar forces. La setmana passada i en ple boom de la indignació , unes 200 persones s'afegien a la pressió contra un desnonament a Badalona, com recorda Lucía Delgado, d'Afectats per la Hipoteca, que assegura que tot el debat generat aquests dies ja ha tingut fruits: ha servit per fer "més massives les protestes", tant pels desnonaments com contra les retallades.

Una altra de les sacsejades que pot comportar la indignació és un cert replantejament dins del moviment veïnal. Així ho veu el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Jordi Bonet, que assegura que "caldrà assumir part de culpa i fer els deures per canalitzar el malestar ciutadà, ser capaços de reinventar-nos". Explica que l'esclat d'indignació és fruit d'un xup-xup que es viu des de fa mesos a la xarxa, amb puntes de ràbia com l'oposició a la llei Sinde, i que amb la manifestació del 15-M el que es va aconseguir és "desvirtualitzar la indignació". Situa el punt d'inflexió en la campanya electoral i "el clar allunyament del discurs dels polítics de les necessitats reals".

Debat a l'espai públic

Una altra branca del debat és l'ocupació de l'espai públic, que ahir el conseller d'Interior, Felip Puig, es va encarregar de posar en valor amb l'anunci de la voluntat de buscar una llei que clarifiqui, per exemple, "si és possible fer càmpings a les places". Per la professora d'urbanisme de l'Escola d'Aquitectura de la UPC Maria Rubert de Ventós, aquesta és una "necessitat que cal regular". Es postula a favor de l'ocupació i la desocupació consecutives de l'espai públic, perquè "és de tots i de ningú i si s'hi manté un sol col·lectiu això es perd". Cita actuacions com les de les antigues places de mercat, que es desmuntaven cada dia per tornar-se a muntar, com una bona línia de futur per als acampats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT