Publicitat
Publicitat

Previsible regressió en drets civils

La incògnita envolta què farà Mariano Rajoy amb els drets civils, un dels camps de la gestió de l'anterior executiu de què els socialistes han fet més bandera. Tot apunta, però, a una regressió. El PP es trobarà uns drets ampliats, reformes que Rajoy va criticar durament des de l'oposició, però sobre les quals no s'ha pronunciat amb claredat durant la campanya ni al seu programa electoral.

És el cas, sobretot, de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, aprovada al 2005 mitjançant una reforma del Codi Civil, i que va convertir Espanya en el tercer país que donava als homosexuals el dret de casar-se i gaudir dels mateixos drets i deures que qualsevol parella heterosexual -avui ho han fet sis països més, a més de diversos estats nord-americans-. El PP no qüestiona les unions gais, però sí que els homosexuals puguin contreure matrimoni. De moment, cal esperar com resol el Tribunal Constitucional el recurs que van presentar els populars a la reforma.

D'altra banda, la reforma de la llei de l'avortament, aprovada el 2010 i contra la qual el PP també va presentar un recurs al TC, estableix l'avortament lliure fins a les 14 setmanes i permet prendre la decisió als 16 anys sense permís patern -el punt més polèmic, i precisament un dels "dos o tres" que canviarà el nou govern, segons Rajoy, que ha dit que no la derogarà-. Les manifestacions de col·lectius catòlics i pro família van evidenciar el refredament de les relacions entre l'executiu i l'Església, que s'oposa frontalment a les dues lleis citades. És previsible que les relacions millorin amb els populars.

La igualtat, l'altre àmbit social estrella del govern Zapatero, també quedarà tocada. El PP no és gaire partidari d'una llei amb mesures de discriminació positiva -que incloïa llistes i govern paritaris-, sinó d'una aproximació centrada en el mèrit i la conciliació. De moment, però, Soraya Sáenz de Santamaría ha tornat a la feina 11 dies després de donar a llum. El partit al·lega la "llibertat" per exercir el dret, cosa que ha reobert el debat sobre si la conciliació ha de ser un assumpte públic o privat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT