La nit electoral al carrer Ferraz, a la seu del PSOE, passarà a la història com una de les més difícils de pair. La derrota a les municipals i autonòmiques tenia pocs precedents. Va ser molt significatiu que a les 20.01, just tancats els col·legis electorals, la portaveu del comitè electoral, Elena Valenciano, admetés davant de les càmeres que no seria "una bona nit" per al PSOE perquè perdrien governs, en plural. Els dirigents socialistes posaven la bena abans de la ferida de la patacada inevitable que s'apropava.
La següent compareixença prevista, la del número 2 del partit, José Blanco, no es va arribar a produir mai. Per sorpresa, va comparèixer el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, acompanyat dels vicepresidents Manuel Chaves i Elena Salgado, entre d'altres dirigents. Hi havia molta expectació per saber com afectaria el contundent tsunami conservador a la vida interna del PSOE, que a partir d'avui ha de posar fil a l'agulla a les primàries per elegir el cap de cartell per a les generals.
Cares llargues, molt llargues, per anunciar que no passaria res. El president espanyol en pren nota, ho entén, però va deixar clar que el full de ruta no es toca: ara primàries, amb un comitè federal dissabte que ha de decidir el calendari, i les eleccions generals l'any que ve. Els socialistes saben que necessiten temps per consolidar el seu nou líder. Ahir, a Ferraz, no hi havia cap dels dos eventuals successors: Alfredo Pérez Rubalcaba era al centre de dades i Carme Chacón, a Barcelona. Hi havia, però, membres destacats del seu equip.
Missatge als joves indignats
"El respecte als temps dels mandats polítics em sembla un principi bo per al nostre sistema democràtic", va dir Zapatero. Repregunta: "És a dir, que pensa esgotar la legislatura?". "Aquest és el meu objectiu", va sentenciar. Ho va argumentar per la necessitat de "culminar" les reformes econòmiques que estan en marxa, com la negociació col·lectiva, que han de posar les bases per a la recuperació de l'economia. El president del govern espanyol, alliberat de la responsabilitat d'haver de sotmetre's al judici de les urnes, està decidit a jugar-se-la fins al final i a acabar les obres que ell ha començat, mig de grat, mig imposades per Brussel·les. Les coses seguiran com estan, tot i que Zapatero va admetre que ja es temia un "càstig" per la gestió de la crisi, que segons va dir, no ha sabut explicar prou bé. Una derrota "clara" en què hi ha tingut poc a veure, a parer del PSOE, les protestes del moviment 15-M. Ara bé, el líder socialista va tenir paraules per als joves que no veuen opcions de futur i els va demanar confiança perquè "el camí no serà ni ràpid ni fàcil". De fet, el govern espanyol preveu "un xoc de realitats" a partir d'avui en aquelles comunitats on s'ha produït l'alternança i ara el poder és a les mans del PP. Vénen temps d'ajustaments, de retallar el dèficit, i això pot generar tensió a l'hora de buscar pactes al consell de política fiscal i financera.
A qui afavoreix la derrota?
Avui els socialistes analitzaran els resultats a l'executiva a Ferraz. Sobre la taula, el nou equilibri de poders, gens habitual. Mai un president espanyol, ni Felipe González, ni José María Aznar, havien tingut tant poder autonòmic en contra, a les mans del partit de l'oposició.
L'altre repte que caldrà estudiar a partir d'ara és de quina manera els pèssims resultats d'ahir condicionen el procés de primàries. Fonts del partit admetien que si hi havia una patacada sonada, la militància es podia decidir per una aposta segura, que passés a l'atac amb facilitat, com Rubalcaba. A més, la fragilitat de les files socialistes pot desaconsellar obrir ara una guerra fratricida amb Carme Chacón, que ha perdut un dels seus grans suports, el del castellano-manxec José María Barreda. Vénen temps moguts. No serà ni fàcil ni agradable.
