Prop de 600.000 persones emigren de Catalunya en 3 anys
Prop de 600.000 persones han marxat de Catalunya en els últims tres anys. Un efecte de la crisi que afecta tant els catalans, que van a la recerca d'oportunitats, com els estrangers, que tornen a casa.
BARCELONA.585.492 persones han marxat de Catalunya des del 2009, segons les estimacions publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La majoria marxen a l'estranger, tot i que 184.680 ho han fet a altres comunitats autònomes.
"Són els efectes demogràfics de la crisi i afecten tant els catalans com els estrangers. És important veure que persones molt diferents tenen pautes de comportament semblants", destaca Ricard Zapata, professor i membre del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra. Així, fins al setembre d'enguany, 151.411 habitants han marxat de Catalunya, un 31% més que en tot el 2010 -quan van emigrar 115.638 persones-. D'aquest conjunt, 9.850 són catalans i la resta estrangers, majoritàriament llatinoamericans. A més, uns 49.361 habitants han emigrat a altres punts de l'Estat.
Tot i que encara s'han d'analitzar les dades, el context de crisi provoca que la tendència general d'aquests emigrants sigui la de mantenir el contacte amb Catalunya. "La majoria marxen pensant que tornaran", assegura Zapata. La immigració, per contra, segons aquestes estimacions, està patint una davallada aquest any. En concret, Catalunya ha rebut, de gener a setembre, 93.657 estrangers -un 25% menys que en tot el 2010- i 48.722 persones de la resta de l'Estat. Per tant, el saldo de migració és negatiu -57.754-, per segona vegada des del 2009. Segons Zapata, aquestes dades demostren que no es poden fer previsions demogràfiques a gaire llarg termini. "El saldo migratori tendia a augmentar, però la crisi és un nou paradigma de pautes de conducta demogràfica i requereix una determinada resposta política", diu. Segons aquest expert, el Govern té ara una gran oportunitat per gestionar "amb tranquil·litat" les polítiques socials amb la gent que es queda, sobretot estrangers.
"En general, han marxat els que tenien menys vincles al país. Cal treballar amb la població que ha tingut més raons per quedar-se que per marxar", destaca Zapata, fent especial referència a la segona generació d'immigrants, que ha estat socialitzada amb valors catalans. "Hem d'evitar que aquests joves tinguin problemes d'arrelament, com ha passat a França", conclou.
