Publicitat
Publicitat

LA CONFERÈNCIA DE L'EXPRESIDENT

Inquietud a les bases de CDC pel to liberal del Govern i el creixent protagonisme del líder d'Unió

Pujol contrapesa Duran davant el silenci de Mas

La sempre perspicaç exconsellera d'Ensenyament Carme Laura Gil feia aquest dimarts un post en el seu blog en què es preguntava: "President Mas, què voleu de nosaltres?" En el text, dirigit personalment al president, li recordava: "Encara no us heu adreçat a la gent sense nom conegut, nosaltres, encara no ens heu dit nítidament què voleu de nosaltres, d'aquesta molta gent que malgrat la desorientació i pors estem disposats a escoltar-vos i esforçar-nos a mantenir el benestar de què gaudim i que sabem esquerdat".

La veu de l'exconsellera es fa ressò d'un cert neguit que viuen les bases de CDC sobre el lideratge de Mas, que en cap cas qüestionen; lamenten, però, que ha estat el gran desaparegut durant els cent primers dies de Govern. Només la cimera contra la crisi de divendres de la setmana passada ha permès al president de la Generalitat despenjar el timó de la paret del seu despatx i començar a navegar. Abans de la cimera, el protagonisme polític i estratègic de CiU ha recaigut més en Josep A. Duran i Lleida que en el president de la Generaltat.

Des de CDC es té la sensació que el pes de Duran en el nou Govern és excessiu, però Mas fa callar aquestes veus amb la lacònica frase: "És el preu de la pau". Pau no implica, però, silenci, i molts dirigents de CDC veuen necessari un reequilibri ideològic amb més protagonisme polític de Mas, més enllà de la gestió del dia a dia. Durant la formació del Govern, el líder d'Unió es va escapolir de la proposta trampa de ser conseller en cap, cosa que l'hauria mantingut lligat a la disciplina de Mas, i, en canvi, va obtenir el control de dues àrees estratègiques per elaborar el relat del Govern: les relacions amb Madrid i les relacions internacionals. I va mantenir un peu al Palau de la Generalitat a través de la vicepresidenta, Joana Ortega.

Mentrestant, Mas va optar per un Govern més tècnic que polític. De polítics bregats només n'hi ha dos: Felip Puig i Lluís Recoder. I Puig té prohibit des de Presidència parlar de política, tot i que ahir mateix no va tenir problema a avalar Pujol. La resta són gestors eficaços passats per l'escola d'Esade però que no han trepitjat partit. A Mas li va sortir un Govern més tècnic que polític, un Govern més preparat per encarar la crisi que no per fer la segona transició nacional, que sembla que queda aparcada fins a la segona part de la legislatura. A més de Mas, el relat del Govern el marquen els consellers més liberals, com el de Sanitat, Boi Ruiz, o el d'Empresa, Francesc Xavier Mena, anunciant retallades que inquieten el sector més socialdemòcrata del partit, partidari de l'estat del benestar. Aquest sector socialdemòcrata, amb noms com Carles Campuzano, Lluís Coromines i Josep Rull, s'ho mira des de la barrera. Campuzano havia sonat per a la cartera de Treball i hauria donat un toc progressista a l'executiu, però no va ser escollit. I Rull està centrat en la conquesta del bastió socialista de Terrassa.

Mentre Mas s'arremanga per resoldre la crisi, Duran ho aprofita per fer discurs polític i promocionar-se sense cap mena de desgast. Es pot permetre anunciar la supressió total de l'impost de successions abans que el president, saltar-se la cimera anticrisi de Mas i anunciar que no anirà a votar en el referèndum del 10-A, perquè "Europa no acceptarà mai la independència". Duran fa ideologia, fa la seva, com a democratacristià, i aposta per un model pactista amb Espanya, erigint-se en l'hereu del roquisme. En canvi, quan a Mas se li pregunta per la consulta del 10-A, dubta i assegura que encara està rumiant si vota, mentre CDC de Barcelona, dirigida pel sobiranista Jordi Martí, cedeix dotze locals perquè es pugui celebrar i centenars de militants del partit estan mobilitzats per organitzar-la.

La percepció de les bases convergents és que el Govern ha deixat l'agenda nacional aparcada en favor de l'econòmica. Com a mínim aquests primers mesos. Per això, la conferència de dimarts de Jordi Pujol, carregant de raons l'independentisme, ha estat ben rebuda entre les bases. A primera fila només hi havia, però, quatre membres del Govern: els consellers Felip Puig i Andreu Mas-Colell, el secretari general de la Presidència, Francesc Homs, i el d'Exteriors, Senén Florensa. En canvi, no hi era Duran, que tampoc va anar a l'esmorzar que dilluns va fer Mas a Madrid per reivindicar el pacte fiscal.

El discurs de l'expresident és radicalment oposat al de Duran: enterra el somni de l'Espanya plural. Tanca la porta a qualsevol possibilitat d'entesa estable i admet que ja no té arguments en contra de la independència, més enllà de les dificultats intrínseques del procés. Volgudament o no s'ha convertit en el contrapès a Duran en el si de CiU, a l'espera que Mas concreti en què consisteix i cap on va la segona transició nacional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT