Publicitat
Publicitat

CONVERGÈNCIA, EL SETZÈ CONGRÉS

L'expresident prepara el partit per a una confrontació amb l'Estat

Pujol crida CDC a plantar cara en tots els fronts

El 1974 Jordi Pujol va fundar, al monestir de Montserrat, Convergència Democràtica de Catalunya. Durant 38 anys n'ha estat el líder orgànic indiscutible. En el congrés que el partit celebra a Reus aquest cap de setmana cedirà de manera definitiva el poder intern a Artur Mas, a qui va triar com a successor l'any 2001, i a Oriol Pujol Ferrusola, el fill que aspira a continuar-ne l'obra. Quan CDC es va fundar el moment era excepcional. El final de Franco era una qüestió biològica i al davant hi havia tot d'incògnites i reptes. Ara el moment és similar, i per això Pujol, que ja no serà protagonista però que no exhibeix fissures amb els seus relleus, va fer una crida en tota regla al partit a enfortir-se i a preparar-se "per lluitar en tots els fronts" davant la batalla que ve amb l'Estat per preservar la identitat nacional d'una Catalunya per a la qual CDC es resisteix més que mai a posar límits.

"Cordeu-vos bé les sabates perquè vénen temps difícils", va avisar als gairebé 2.000 delegats acreditats que, amb la qüestió de la nova cúpula resolta, han de decidir avui fins on concreten en les ponències "la transició nacional irreversible" que al matí va anunciar Oriol Pujol. Bàsicament, els delegats decidiran si la paraula independència hi ha d'aparèixer de manera explícita. Però això no és el més immediat al futur. Abans d'arribar-hi (Jordi Pujol fa mesos que no accepta que la independència sigui inabastable) hi ha molt més, hi ha una "transició nacional". Davant els "temps difícils" per a Catalunya i el seu autogovern, assetjat també per la crisi, que la poden marcar, el veterà president va afirmar que CDC i la seva gent han de ser "la tropa de xoc" per a una batalla que ell voldria "que no es produís", però que, té la sospita, arribarà amb "una forta càrrega èpica".

Però d'èpica ja en va tenir la Transició, que CDC va afrontar amb objectius diferents (modernitzar Espanya), edat tendra i tanta innocència com il·lusió. I si aleshores no hi havia Constitució (no es va aprovar fins al 1978) ara tampoc no n'hi ha. El nacionalisme català, que segueix representant de manera majoritària CDC, va redactar i votar aquella carta magna, però la sentència del Constitucional retallant l'Estatut el 2010 marca per a Pujol i per a tot el catalanisme "un abans i un després". Ell no demana al partit que assumeixi com a pròpies les seves reflexions, però entén que l'"abans i després" implica que Catalunya visqui sense Constitució, perquè se l'ha exclòs del pacte. Els delegats, freds d'entrada, el van interrompre per aplaudir-lo.

El país "pensat per a tothom"

Pujol, en la línia de les ponències d'un congrés en un moment "difícil" per al país però dolç per a un partit amb més poder que mai, va vincular els desafiaments a l'actitud tancada de Madrid amb les reivindicacions catalanes i als riscos d'una crisi que no només qüestiona l'estat autonòmic (i per tant l'autogovern), sinó també el país "pensat per a tothom" que ell va projectar durant 23 anys a la presidència. Al matí Oriol Pujol havia afirmat que "amb els ajustos no n'hi ha prou" i al vespre Jordi Pujol va insistir que Catalunya ha de seguir sent un país cosit i cohesionat malgrat l'"extrema dificultat" que fa que algunes mesures no s'entenguin i que tinguin contestació, també per part d'alguns dels convidats al conclave, com els líders de CCOO i UGT. I també rebuig d'alguns dels no convidats. Les tanques rodejaven tot el recinte, només hi havia un petit accés i la presència policial era forta davant l'amenaça dels indignats que amenacen de fer-se sentir durant el cap de setmana contra les retallades. L'expresident va indicar que, més que mai, Catalunya ha de "pensar en el futur", i això vol dir no deixar que es consolidin situacions "injustes" com ara el dèficit fiscal que l'"escanya".

Abans de fer broma amb el fet que li arribava, "ja era hora!", el moment de deixar pas, Pujol va apel·lar a l'orgull convergent i va traçar el discurs d'una Catalunya amb poques eines més enllà de la seva força interior i la voluntat de ser. I aquesta "espiritualitat" és la que converteix, per ell, CDC en útil. D'eines n'hi ha altres, òbviament, però en aquest moment la que va idear és la vàlida i en té prou amb actualitzar el full de ruta. Al PP, amb qui Mas s'entén amb més o menys il·lusió i qui més rebuig genera entre els delegats, segons va explicar la direcció bastant-se en una enquesta interna, no el va ni citar. I als de l'antic tripartit els va repassar. Del PSC en va criticar la "deorientació" en temes com les balances fiscals i d'ICV que sigui "antisistema". I, com els agrada sentir a les bases convergents, que encara alimenten el somni del "pacte nacional" per plantar cara "en tots els fronts", va tenir bones paraules per a la nova ERC, "que ha après de la seva manca de coherència".

El "gran actiu", Artur Mas

Però ningú com CDC ("n'heu d'estar orgullosos", va dir als delegats) i ningú com Mas, "un gran actiu", per plantar cara a una Espanya que vol imposar "una Catalunya que no és viable". Ell no serà ja a primera fila però ahir no li va caler emocionar-se. Seguirà marcant línia perquè el partit segueix passant per on ell vol. Sense desajustos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT